Errors comuns en radiografies dentals: Guia per a ortopantomografies i teleradiografies

Errors en la presa de RX

Com ha de ser una ortopantomografia correcta?

• En una bona panoràmica, la mandíbula ha de descriure una silueta de ‘’U’’
• Els còndils estan posicionats aproximadament entre 2 i 3 cm de les vores laterals de la imatge.
• El plànol oclusal descriu un lleuger somriure
• Les arrels de les dents anteriors en el maxil·lar i mandíbula han de ser clarament visibles, amb una mínima distorsió.
• La magnificació ha de ser igual a banda i banda de la línia mitjana.

Error 1: Joies, metalls i protectors

• Abans de cada exposició, el pacient ha de retirar-se tot objecte metàl·lic susceptible de provocar "artefactes".
• En imatges panoràmiques es produeixen "imatges fantasmes" (doble imatge de l'artefacte) a causa de la rotació del moviment.
• Tots aquests factors oculten informació o la deformen, fent que la imatge no sigui apta per al diagnòstic.

Error 2: Posició del pacient

• Posicionador de mossegada: És molt important fer ús de les eines de posicionament de l'equip. Si el pacient no mossega o es posiciona correctament, les zones d'interès estaran fora del punt focal, fent que la imatge no sigui apta per al diagnòstic.
• Mantenir al pacient alçat i dret: El pacient ha d'estar alçat i dret per prevenir un arqueig en la columna (formació de gep). El millor mètode és col·locar al pacient alçat davant de la màquina i moure aquesta a dalt i a baix fins a situar el mossegador a l'abast de la seva boca. Una vegada ha mossegat fer que d'un pas cap a endavant per estirar les vèrtebres.

Error 3: Aire a la boca

• Un arc negre invertit apareix quan el pacient manté aire en la boca durant l'exposició. Cal fer que empassi i mantingui la llengua elevada al paladar. Així evitarem aquest fenomen que oculta informació especialment en les arrels del maxil·lar.

Errors en la presa RX (Teleradiografia lateral)

Com ha de ser una teleradiografia lateral correcta?

• Ha de comptar amb un perfil de teixits tous. De la zona frontal a la part alta del coll.
• Peces dentàries en posició d’oclusió → màxima intercuspidació
• Llavis en repòs. Si es contrauen també es contraurà el mentó
• Plànol de Frankfurt paral·lel al terra.

Teleradiografia de perfil

• La teleradiografia és específica per al tractament d'ortodòncia. En ella s'observen estructures òssies importants per dur a terme un correcte tractament.
• Sobre aquesta radiografia es realitzen uns traçats i mesures, coneguts com cefalometria. Aquests valors són d'especial importància en pacients encara en fase de creixement, per saber quin tipus d’aparatologia és la idònia o per trobar al causant de la maloclusió, ja sigui per falta de creixement de la mandíbula o un defecte en el desenvolupament del maxil·lar.

Cefalometria

• El cefalograma (traçat) que ens permeti traçar els plànols i poder calcular els valors i les seves desviacions estàndard (cefalometria).
• Actualment es realitza mitjançant programes informàtics capaços d'efectuar les cefalometries de múltiples autors.

• Les més utilitzades són:
  • Cefalometria de Ricketts. És la més difosa en l'àmbit ortodòntic i constitueix una referència imprescindible per poder entendre la literatura amb casos clínics.
  • Cefalometria de Mc Namara.
  • Cefalometria de Jaraback.