L'escala de plans: Tipus i usos en cinema i fotografia

L'escala de plans és fonamental per a la narrativa visual en cinema i fotografia. Permet controlar la distància entre la càmera i el subjecte, influint en la informació que rep l'espectador i en l'impacte emocional de la imatge.

Els plans es classifiquen generalment en tres grans categories:

• Plans llargs o distants

• Plans mitjans

• Plans curts o propers

Els plans llargs són descriptius i serveixen per situar i introduir l’espectador en l’espai escènic. Els plans mitjans són més narratius i serveixen per explicar l’acció a l’espectador. Els plans curts són expressius i permeten observar les expressions, les emocions o els detalls dels personatges que, en els altres tipus de plans, són inapreciables.

Gran Pla General (GPG)

És un pla enterament descriptiu que mostra una vasta extensió d’espai i que permet situar l’espectador en l’ampli escenari del relat. La figura humana pot quedar absolutament diluïda o ésser-hi absent.

Pla General (PG)

És com l’anterior però s’hi incorpora la presència de la figura humana que ocupa, com a molt, la tercera part de l’enquadrament. Descriu el decorat o l’ambient en què se situen els personatges i és, en cinema, el preludi de l’acció.

Pla de Conjunt (PC)

És un pla que situa un conjunt de personatges en un escenari. Per la seva amplitud és descriptiu però és el primer pla a partir del qual pot ser narrada una acció, ja que permet mostrar el marge de moviment dels personatges.

Pla Sencer (PS)

Quan el personatge/s principal/s ocupa/en dempeus l’alçada de l’enquadrament s’anomena Pla Sencer (PS). És el tipus de pla que històricament ha estat més emprat.

Pla Americà (PA)

El pla americà (PA) mostra la figura humana des del cap fins als genolls o a mitja cuixa. El seu nom ve del pla més usat als westerns, que necessitava mostrar la cara i la pistola dels actors.

Pla Mitjà (PM)

El pla mitjà (PM) mostra la figura humana de la cintura en amunt. Aïlla el personatge de l’ambient i l’aproxima a l’espectador que el veu amb una certa familiaritat. És la distància apropiada per observar el gest i establir el diàleg. Tot i que el seu valor és encara narratiu, possibilita l’inici de l’expressivitat i el dramatisme. Per la familiaritat i la proximitat que implica, és rar el seu ús abans del Renaixement.

Pla Mitjà Curt (PMC)

El pla mitjà curt (PMC) és una variant de l’anterior en què el personatge s’apropa una mica més a l’espectador que se sentirà participar de l’expressivitat del diàleg i el dramatisme de les emocions de l’actor. No resulta tan aclaparador com el primer pla.

Primer Pla (PP)

El primer pla (PP) mostra el rostre d’un personatge que ocupa tot l’enquadrament. Té un enorme valor expressiu i dramàtic, ja que permet posar en evidència els sentiments i les emocions que commouen o trastornen un personatge. És un pla típicament cinematogràfic (també del còmic) del qual en són uns bons precursors els impressionistes.

Primeríssim Pla (PPP) i Pla de Detall (PD)

El primeríssim pla (PPP) i el pla de detall (PD) mostren una part o un detall del rostre o d’un objecte. Serveixen per remarcar i accentuar allò que està mostrant el PP amb el qual van associats. Històricament no hi ha antecedents abans del cinema. Algunes tendències contemporànies els han adoptat del cinema i el còmic, i en trobem exemples en tendències com el pop art o en l’hiperrealisme.