L'Escepticisme de Gòrgies: Les Tres Tesis Fonamentals

Un pas més enllà del relativisme de Protàgores és l'escepticisme de Gòrgies, un dels sofistes més destacats de l'antiga Grècia.

L'Escepticisme Radical de Gòrgies: Les Tres Tesis

Primera Tesi: Res No Existeix

Parmènides havia afirmat que només l'ésser és. En un joc dialèctic, Gòrgies pretén demostrar que tant podem afirmar una cosa com la contrària.

Aquest punt de vista guarda relació amb l'antinòmia raó-experiència. Des del punt de vista de la raó, les coses múltiples i canviants no són reals, no existeixen. En canvi, des del punt de vista de l'experiència o dels sentits, el que no existeix és cap ésser etern i immutable, i menys encara cap ésser no engendrat.

El no-ésser no és, perquè seria ésser i no-ésser a la vegada. Però tampoc existeix l'ésser etern, ni l'ésser creat. Perquè si hagués nascut, d'on hauria nascut? No pot néixer de l'ésser, ja que aleshores no seria nascut, sinó que seria des de sempre; tampoc pot néixer del no-ésser, perquè aquest no és i per definició no pot engendrar.

Si, per contra, és etern, no té principi, sinó que és infinit i il·limitat. I si és il·limitat, no està en cap lloc; i si no està en cap lloc, no és, etc. Veiem aquí, doncs, un «joc dialèctic» que dóna la volta a la lògica de Parmènides i pretén demostrar que tant podem dir com no dir una cosa i la contrària. Es planteja l'escepticisme sobre la realitat.

Segona Tesi: Si Existís, No Podria Ser Conegut

Si existís alguna cosa, no la podríem conèixer —diu Gòrgies. Planteja, doncs, la dualitat irreductible entre pensament i realitat. Els nostres conceptes, que són fixos i invariables, no poden «retenir» la realitat complexa de les coses.

Una cosa és el nostre llenguatge i una altra la realitat en si. A més, els nostres conceptes poden ser ficcions: puc inventar o imaginar alguna cosa que no és, una quimera, per exemple. Anàlogament, sempre puc posar en dubte la realitat objectiva dels nostres conceptes.

Tercera Tesi: Si Fos Conegut, No Podria Ser Comunicat

Si coneguéssim alguna cosa, no la podríem comunicar. Gòrgies posa en qüestió la relació entre el pensament i el llenguatge.

Tot i que puguem utilitzar el mateix signe lingüístic —«justícia», posem per cas—, la representació o contingut d'aquest signe és diferent per a cadascú, ja que respon al seu món perceptiu o experiència pròpia. Per tu, justícia és...; per mi, justícia és...; per un tercer, justícia és... En cada cas, una realitat diferent, i així amb tots i cadascun dels conceptes.

El signe lingüístic és unívoc, però el significat (el concepte) és diferent per a cadascú.