L'escola alemanya i el model esportiu anglès

L'escola alemanya

A Alemanya van coincidir dos grans corrents d'educació física: la creada per Gutsmüths i la de Ludwing Jhan.

Gatsmuths (1759-1839)

Considerava l'ésser humà com una unitat física i intel·lectual. Aquesta filosofia el portà a crear un mètode físic de gran aplicació a les escoles.

Ludwig Jhan

Dissenyà un mètode de gran duresa que es portava a terme a través d'activitats naturals i jocs, el turnkunst. L'exaltació patriòtica i nacionalista que pretenia Jhan el va portar a enfocar els seus exercicis cap al camp militar. Aquesta escola va influenciar molt els creadors de la gimnàstica natural austríaca, la gimnàstica expressiva, la gimnàstica rítmica, etc.

El model esportiu anglès

Es basa en el mètode esportiu i pretén introduir el joc i l'esport a les escoles i a les universitats, i més tard a la vida quotidiana, on permet competir als diferents clubs esportius. Thomas Arnold va ser l'instaurador i impulsor d'aquest mètode de gran component idealista: joc net, respecte pels altres, lleialtat, etc. Pierre de Fredy, baró de Coubertin, enamorat de l'antiga cultura grega, rebé una gran influència del mètode esportiu anglès d'Arnold, i d'aquesta manera va concebre la idea de fer renéixer els actuals jocs olímpics.

No va ser fins al segle XIX que el francès Pierre de Fredy, baró de Coubertin, un gran investigador amant del món grec, es va plantejar la possibilitat de fer renéixer aquells antics jocs olímpics i els seus idearis. Aquest impuls va engrescar i mobilitzar persones de molts països i va portar a la creació del CIO o COI (Comitè Olímpic Internacional), la redacció de la Carta Olímpica i dels reglaments i normes d'organització i participació. Amb la intenció de recordar l'enllaç amb els antics jocs, el 1896 es van celebrar a Atenes els primers jocs olímpics de l'era moderna.