L'Escola d'Atenes de Rafael: Anàlisi i Significat

L'Escola d'Atenes

L'Escola d'Atenes és una pintura al fresc realitzada per Rafael entre els anys 1510 i 1511. Mesura 7,72 m de base i el tema central és la filosofia. L'estil és clarament renaixentista. Actualment, es troba a la Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà).

Composició i Personatges

A l'interior d'un temple d'inspiració romana, s'hi troben diversos grups de personatges. L'espai central, buit, acull les dues figures principals: Plató i Aristòtil. Aquests es converteixen en el punt de fuga de la perspectiva lineal, ordenant tota la composició. Malgrat aquest equilibri formal, l'obra destaca pel seu gran dinamisme, aconseguit a través de la representació precisa dels gestos, expressions i moviments de les figures. Cal destacar la varietat cromàtica i la riquesa de detalls.

El quadre integra representants de les arts liberals, de la filosofia i de les ciències, com a metàfora de l'esperit cultural del Renaixement. Tots els personatges es disposen al voltant de Plató i Aristòtil. S'hi representen molts altres filòsofs i savis, incloent-hi la simbolització de les set arts liberals: gramàtica, retòrica, dialèctica, geometria, aritmètica, astronomia i música.

• Sòcrates: Situat d'esquena, a la dreta de Plató, amb un vestit verd.
• Pitàgores: Assegut a l'extrem inferior esquerre, amb un llibre.
• Heràclit: Assegut i pensatiu, a la part baixa de l'escala.
• Euclides: Amb un compàs a la mà.
• Zoroastre i Ptolemeu: Amb l'esfera celeste i el globus terraqüi, drets darrere d'Euclides.

Cal assenyalar que Rafael (l'autor de l'obra) apareix autoretratat amb un capell negre, dirigint la mirada a l'espectador, a la dreta i a la part inferior de la composició.

Influència i Llegat

Rafael va demostrar una habilitat innata per al dibuix. La seva proposta va ser portada a l'extrem pels seus col·laboradors, que van derivar cap a l'anticlassicisme manierista. La seva obra, a més, va inspirar grans pintors com Annibale Carracci. L'obra de Rafael va ser considerada un ideal pictòric a totes les acadèmies, fet que va afavorir que fos imitat, amb més o menys èxit, per un gran nombre d'artistes.