L'Escola de Bolonya: Juristes, Orígens i Dret Medieval
Clasificado en Magisterio
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB
L'Escola de Bolonya: Juristes i Orígens
Els fragments presenten comentaris i opinions de tres figures històriques vinculades a l'Escola de Bolonya: Odofredo, Radulfus Niger i Azzo de Bolonya.
Juristes Destacats de Bolonya
Odofredo
Odofredo, un jurista italià dels segles XII i XIII, ofereix comentaris sobre el Digest i la Constitutio Omnem de Justinià, a més de referències al senyor Irnerius.
Radulfus Niger
Radulfus Niger, un historiador i jurista anglès, defensa els fundadors de l'escola, Irnerius i Pepo, i en particular destaca la contribució de Pepo a la comprensió del Codi i les Institucions de Justinià.
Azzo de Bolonya
Finalment, Azzo de Bolonya, un glosador i professor de Bolonya, ofereix comentaris sobre el Digest que reflecteixen el seu coneixement i comprensió del dret romà.
Aquestes tres figures contribueixen al desenvolupament i la comprensió del dret a Bolonya i a Itàlia durant els segles XII i XIII.
El Canvi Cultural i Jurídic a l'Edat Mitjana
L'any 1000 simbolitza un canvi cultural entre l'Alta i la Baixa Edat Mitjana. Durant l'Alta Edat Mitjana, la fe predominava i el nivell cultural era baix, però després d'aquesta data es produeix un "despertar cultural". Aquest canvi es deu al Renaixement Carolingi, la millora de les condicions de vida i una disminució de la por al mil·lenni.
Tot i la percepció de l'època medieval com a fosca i inculta, hi havia una cultura basada en l'escolàstica, centrada en les arts liberals com el Trivium i el Quadrivium. La coexistència amb la teologia es va resoldre amb la fórmula d'Anselm de Canterbury, conciliant fe i raó.
A Itàlia, Bolonya es converteix en un centre d'estudi del dret romà autònom, marcant un canvi qualitatiu en l'estudi del dret en els seus textos originals. Aquesta nova etapa cultural i jurídica respon als canvis socials i culturals de l'època.
Tipus de Dret Estudiats a Bolonya
A Bolonya, s'estudiaven tres tipus de dret:
- El dret romà de Justinià (basat en el Corpus Iuris Civilis)
- El dret feudal
- El dret canònic
El Corpus Iuris Civilis de Justinià, compost per Codex, Digest, Institucions i Novelles, proporcionava una base legal completa. El dret feudal regulava les relacions senyor-vassall, mentre que el dret canònic se centrava en les lleis de l'Església, evolucionant cap a un sistema legal unificat i sistemàtic.
Llegendes i Orígens de l'Escola de Bolonya
Aquests fragments expliquen una llegenda sobre l'origen de Bolonya basada en un document fals i presenten dues versions sobre els fundadors de l'escola, Irnerius i Pepo.
Irnerius vs. Pepo: Els Fundadors
Segons Odofredo, Irnerius és considerat el fundador de Bolonya, però també es reconeix la figura de Pepo. Irnerius, sense preparació prèvia, va començar a estudiar dret per si mateix. Radulfus Niger destaca Pepo com a fundador de Bolonya, mentre que Irnerius és qui dóna fama i esbossa la ciutat.
Utilitzen la metàfora d'Amón per representar la lluita contra la corrupció a través del dret.
El Cas dels Esclaus Defensat per Pepo
Azzo de Bolonya presenta un cas on Pepo defensa la consideració dels esclaus com a persones, enfrontant-se a la sentència dels jutges que consideraven els esclaus com a coses. Aquesta defensa, basada en el dret romà de Justinià, va resultar victoriosa.
Finalment, Odofredo destaca la contribució d'Irnerius a través de la seva elaboració de formularis legals i gloses sofístiques, que eren interpretacions complexes i difícils destinades a desafiar arguments adversos.
Els textos exploren les llegendes de l'Escola de Bolonya, desmentint la primera sobre el trasllat de Roma a Bolonya per ser basada en un document fals. Destaquen la contribució de Pepo al costat d'Irnerius, especialment en la seva comprensió del dret romà de Justinià. Tot i que Irnerius va tenir més fama, l'impacte de Pepo no ha estat prou valorat.
En conjunt, revelen el naixement de la Universitat de Bolonya i el desenvolupament de la ciència jurídica, sent un model per a altres universitats i l'origen del dret occidental.