Escola Mallorquina: Poesia, Autors i Característiques

Escola Mallorquina: Poesia, Mestres i Context

Origen i Evolució (1840-1950)

L'Escola Mallorquina comprèn un període que va de 1840 fins a 1950. Actualment, es considera un corrent poètic molt concret que recull l'aportació de dues generacions d'escriptors, amb mestres destacats com Joan Alcover i, sobretot, Miquel Costa i Llobera.

Els poetes que s'agrupen en l'anomenada Escola Mallorquina presenten uns trets estilístics i temàtics comuns. Tot i ser contemporanis dels modernistes, la seva estètica se n'allunya i, de fet, per la seva perfecció estilística i formal, esdevindran els models a imitar pels poetes noucentistes.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Voluntat de perfecció formal
• Nacionalisme tradicionalista
• Retorn al classicisme grecollatí
• Exaltació del paisatge mallorquí
• Projecció d'un món rural tranquil i sense tensions
• Recerca de l'equilibri
• Subjectivisme i intimisme
• Contenció emocional
• Perfeccionament del vers
• Ús d'una llengua culta i depurada

El Noucentisme i la seva Relació

El Noucentisme és el resultat d'una conjuntura política (l'ascensió al poder del catalanisme burgès) que permet la col·laboració dels poders polítics amb els intel·lectuals catalanistes.

Mestres Destacats de l'Escola Mallorquina

Joan Alcover

Trajectòria Poètica i Evolució

Joan Alcover començà escrivint en català i en castellà, però aviat s'inclinà a l'ús de la segona llengua, que donà lloc a una poesia superficial i intranscendent. La pèrdua de l'esposa i de dos dels seus fills el portà a una poesia més greu, un mar de confusions i contradiccions, fins al retorn a la llengua catalana.

Concepte: Humanització de l'Art

Alcover defensava una Humanització de l'Art: un art que connecta amb els problemes i sentiments de l'ésser humà.

Obra Principal i Temàtica

Com a poeta i assagista, Alcover va iniciar-se en castellà, però va adoptar definitivament el català. La seva poesia es caracteritza per ser bella i pura, amb una profunda musicalitat. La seva temàtica inclou el sentiment del paisatge, l'elegia i el sentiment civil.

Els seus poemes es recullen principalment a Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1919).

• Cap al tard (1909): És un recull sense unitat temàtica ni formal clara. Aborda temes com la vida com a drama continu, el temps destructor de tot i la mort.
• Poemes bíblics (1919): Llibre molt més unitari i de maduresa. Hi recrea temes extrets de les escriptures, on els protagonistes són personatges secundaris i menys coneguts de l'Antic Testament. És una poesia més distant i plena d'imaginació.

Miquel Costa i Llobera

Mestre en Gai Saber i Estil Poètic

Miquel Costa i Llobera, reconegut com a Mestre en Gai Saber, va desenvolupar un llenguatge poètic de qualitat perfecta. Les seves visions essencials del paisatge són l'expressió d'un profund sentiment elegíac. La seva poesia se situa entre el Romanticisme i el Noucentisme.

Recull Poètic i Evolució Artística

La seva obra poètica és recollida en volums com Poesies (1885), De l'agre de la terra (1897), Tradicions i fantasies (1903), Poesies (1907), Horacianes (1906) i Visions de Palestina (1908).

• Primer període (to romàntic): Exemplificat per "Lo pi de Formentor", tècnicament considerat la culminació de la poesia catalana romàntica.
• De l'agre de la terra (1897): El seu romanticisme retorna a l'historicisme i a la narrativitat per tal d'arribar al públic mallorquí.
• Tradicions i fantasies (1903) i Poesies (1907): Mostren una recerca de serenitat i harmonia formal.
• Horacianes (1906): Aquest nou classicisme donarà lloc a la seva obra més important, amb la qual inicia la seva segona etapa. És un llibre basat en la meditació i en la contemplació intel·lectual segons els models horacians. A nivell tècnic, Horacianes és un assaig.