L'Escola Mallorquina i el Teatre Modernista Català: Autors i Obres Clau

L'Escola Mallorquina: Poetes i Característiques

L'Escola Mallorquina és un conjunt de poetes mallorquins que van publicar entre 1900 i 1950. En els seus poemes, utilitzen la serenor i l'equilibri, cercant la perfecció formal. Hi havia musicalitat en els versos i el tema principal dels poemes era el paisatge. Eren traductors de poesia i veneraven Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Es poden distingir dues generacions:

1. Primera generació: Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Miquel Ferrà.
2. Segona generació: Miquel Forteza, Guillem Colom, Joan Pons.

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Va néixer a Pollença l'any 1854 i va morir el 1922. Era de família de senyors rurals. Va començar a estudiar Dret a Barcelona i va tenir contacte amb la Renaixença. Però finalment va fer la carrera eclesiàstica i va ser ordenat sacerdot, viatjant a Roma a temporades. Va participar en els Jocs Florals.

Obra

• Primers poemes: Van ser escrits gràcies a la influència romàntica. Les poesies tenen un to romàntic mesurat i cerquen la perfecció formal. Destaca El pi de Formentor.
• Horacianes: Té influència dels autors clàssics. A diferència de l'espontaneisme i la "paraula viva" de Maragall, la seva obra manté una perfecció formal i harmonia. Les descripcions del paisatge de Pollença i Formentor corresponen als estats anímics del "jo líric".

Joan Alcover (1854-1926)

Va néixer el 1854 i va morir el 1926. Va estudiar Dret a Barcelona i va participar en la vida política com a diputat. Va patir una gran tragèdia familiar amb la mort de la seva dona i els seus dos fills.

Obra

• Primers poemes: Van ser escrits en castellà (exercicis retòrics).
• Canvi lingüístic: Hi va haver un canvi lingüístic amb una nova expressió poètica en llengua pròpia, una poesia sincera, autèntica i amb sentiments íntims (dolor).
• Cap al tard: Conté la seva teoria poètica (lleis de la creació).
• Poemes bíblics: Caracteritzats per la sinceritat, claredat i realitat.

El Teatre Modernista

Teatre Vitalista

Es va estrenar Un enemic del poble (Ibsen). Era un teatre d'idees amb temes d'impacte social i rerefons ideològic. Destaquen dos autors: Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter.

Teatre Simbolista

Es va estrenar La intrusa (Maeterlinck). No hi ha cap discurs ideològic ni argument. Hi ha una gran importància dels silencis i del marc escènic fred, fosc... Destaquen: Santiago Rusiñol i Adrià Gual.

Wagnerisme

Presenta influències de Wagner (artista ideal) i té un model de teatre musical que busca la unió de totes les arts.