Escolàstica: Filosofia Medieval, Mètodes i Temes Clau

Escolàstica: la filosofia que es practica durant l'Edat Mitjana en el món cristià occidental, denominada pròpiament filosofia escolàstica, o simplement Escolàstica. S'exclou impròpiament d'aquesta denominació la filosofia àrab i jueva.

Nascuda de les escoles palatines, conventuals i catedralícies. En la seva època d'apogeu, el segle XIII, segle també de les universitats medievals, es desenvolupa en tres períodes, preparats per un període d'iniciació de les seves bases:

1. Que abraça l'Alta Edat Mitjana i els segles XI i XII, comprèn arrels llunyanes de la filosofia medieval i els iniciadors de l'Escolàstica.
2. L'apogeu de l'Escolàstica, segle XIII.
3. L'Escolàstica tardana, mal anomenada “crisi escolàstica” (segle XIV).

Mètodes de l'Escolàstica

El mètode que segueixen els autors de la filosofia escolàstica en el desenvolupament dels seus ensenyaments es fonamenta en l’autoritat. El principi general és la reverència i fidelitat a un text, primer a la Bíblia i després la doctrina de la tradició, en boca de les opinions dels pares de l’Església. (Principi d'Autoritat).

En segon lloc, com a mètode escolàstic, entenem un procediment on diferenciem dos moments:

1. La lectio o exposició del mestre.
2. La disputatio, on s’estableix una discussió seguint una forma rígida, entre mestre i deixebles a favor o en contra d’una tesi. En la discussió, s’afirma una tesi que acumuli més raons perquè sigui més acceptable afirmar-la que negar-la.

Temes Clau de l'Escolàstica

Alguns dels temes més importants de la filosofia escolàstica són:

• Raó i Fe: Els cristians tenen religió revelada, regal de Déu i veritat irrenunciable. El problema consisteix a conciliar la veritat amb l’ús de la raó i els sentits de la filosofia, si pot haver col·laboració entre elles, si són pròpies d’àmbits independents,...
• Papat i Imperi: La crisi de l’imperi carolingi i la feudalització arrossega el papat en la seva caiguda. Així es repeteixen els conflictes entre monarques i papes, legitimacions del poder eclesiàstic i polític, que acabaran al segle XIV amb el Cisma d’Occident que suposa tres papes al mateix temps a Europa.
• La Demostració Racional de l’Existència de Déu: Els escolàstics desitjaven fer compatibles la raó i la fe. I quina veritat és més important per la fe que la mateixa existència de Déu? Van provar diversos arguments per fer racional la seva creença que Déu existia.
• La Polèmica dels Universals: En els textos d’Aristòtil es parla de conceptes com espècies o gèneres, que designen diversos individus. La polèmica apareix perquè Boeci diu que sembla interpretar l’existència real d’aquests conceptes universals. El tema va ser d’una gran controvèrsia durant segles.
• La Llibertat Humana i l’Omnipotència Divina: Com és possible la llibertat humana si Déu és el nostre creador i sap el nostre futur? No estarem “programats”? I si Déu és omnipotent, els fets naturals “necessaris” no limiten la seva “potència”?
• La Recuperació de la Filosofia Aristotèlica: Com interpretar-la? És compatible amb la fe cristiana?

Guillem d'Occam i l'Escolàstica Tardana

Guillem d'Occam (1298-1349) és el pensador més important del segle XIV. Defensa la separació radical entre l’àmbit de la fe i de la raó. D’aquesta separació radical es deriven conseqüències molt importants:

1. La creació és un acte de llibertat absoluta de Déu que no està sotmès a cap tipus de condicionament. Podia haver fet el món diferent o no. Com que no hi ha cap llei en la creació, l’única manera de conèixer allò que va fer Déu és l’experiència.
2. Només podem conèixer objectes individuals per intuïció o percepció sensible. Nominalisme: no existeixen els universals, són únicament formes lingüístiques sense cap realitat. Els noms són signes, no definicions d’essències o idees.
3. S’incrementa l’espiritualitat de l’església i Occam defensa la separació del poder material de l'espiritual, l’autonomia del poder polític respecte al religiós.
4. Cal desenvolupar una ciència basada en l'observació i l'experimentació, menys especulativa.
5. En la moral, no existeix una llei natural (divina), defensa el convencionalisme moral.
6. A nivell metodològic, trenca amb les construccions metafísiques i especulatives de l’Escolàstica. Davant de dues explicacions possibles d’un mateix fet cal triar la més simple i eliminar tot concepte no necessari i no observable (Navalla d'Occam).