Escoles de Psicologia: Freud, Conductisme i Maslow

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,58 KB

Durant una gran part de la història es va pensar que la ment era perceptible per la mirada interior de l'ésser humà, és a dir, que tenim plena consciència de la nostra vida interior. La consciència és el coneixement que tenim de la nostra pròpia existència, del nostre ser: per poder-nos conèixer a nosaltres mateixos només calia parar atenció a allò que passava dins nostre.

La psicoanàlisi i el descobriment de l'inconscient

Sigmund Freud, considerat el pare de la psicoanàlisi, va posar en dubte aquesta creença. Segons la psicoanàlisi, hi hauria una part oculta que no es mostra i que té un paper determinat en la conducta i en la manera de percebre el món i a un mateix. Per analitzar la dimensió inconscient de l'individu, la psicoanàlisi opta per la interpretació de les seves manifestacions en la vida conscient, com els somnis. La teràpia psicoanalítica consisteix a desxifrar aquestes manifestacions per tal de descobrir els desitjos reprimits de l'individu.

El conductisme: l'estudi de la conducta objectiva

El conductisme és l'escola psicològica que va remarcar la impossibilitat de poder estudiar els processos mentals a través de la inspecció i va proposar criteris rigorosament objectius i científics. Els conductistes van considerar que allò que es podia analitzar de manera objectiva era la conducta humana, entesa com la resposta que l'individu dona als estímuls externs.

La psicologia humanista i Abraham Maslow

La psicologia humanista, encapçalada per Abraham Maslow, considera que l'ésser humà no es pot reduir a la seva conducta externa ni tampoc al seu ésser intern i inconscient, sinó que cal adoptar un enfocament global i integrador de la persona. Cada individu és únic i irrepetible que tendeix a la seva autorealització.

La piràmide de Maslow i els seus estadis

Aquesta teoria es coneix com la piràmide de Maslow, que concreta els quatre estadis que cal assolir necessàriament per arribar al cinquè: l'autorealització.

  1. Fisiologia: respiració, alimentació i descans.
  2. Seguretat: física, de recursos, familiars, de salut.
  3. Afiliació: amistat, afecte, intimitat.
  4. Reconeixement: autoreconeixement, confiança, èxit, respecte.
  5. Autorealització: moralitat, creativitat i acceptació dels fets.

Entradas relacionadas: