Escolta activa i empàtica: factors que afavoreixen i dificulten la comunicació
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,98 KB
Escolta activa i empàtica
L'escolta activa i empàtica és una forma d'acolliment i de predisposició específica cap a l'altre. Consisteix en anar més enllà d'allò que detectem que se'ns diu. Hi ha una voluntat d'entendre realment el que se'ns comunica, a tots els nivells, verbal i no verbal, escoltant amb els ulls i amb tot el cos.
Finalment, resumim en una taula factors que afavoreixen i que dificulten la comunicació.
- Factors que afavoreixen la comunicació
- Utilitzar un llenguatge comprensiu per la persona que escolta i confirmar que el missatge s'ha rebut.
- Transmetre informació de manera relaxada, senzilla, concisa i completa que permet la seva comprensió.
- Comprovar el grau d'enteniment del receptor de la informació donada.
- Escolta activa i empàtica.
- Transmetre tranquil·litat, comoditat i cordialitat.
- Fer preguntes clares, curtes, obertes, fàcils d'entendre. Seguir una seqüència ordenada de preguntes.
- Demanar aclariments de forma apropiada, per completar una informació.
- A l'inici: es presentar, usar el nom del pacient en saludar, assegurar-se que el pacient està còmode, mostrar-se còmode amb el pacient.
- Factors que dificulten la comunicació
- Usar un llenguatge de diferent nivell cultural. Utilitzar terminologia tècnica.
- Donar informació complexa, amb moltes dades i molt accelerada.
- Donar informació sense ordre i no comprovar si el receptor ha entès la informació.
- No deixar parlar al pacient. Absència de signes no verbals que mostren desinterès (no mirar als ulls). Evitació de temes personals (sentiments sobre la malaltia i relacions interpersonals).
- Evitar sorolls, interrupcions, olors desagradables, manifestacions de cansanci.
- Preguntes molt tancades que només permeten sí/no; complicades o llargues.
- Manca de clarificació. No assenyalar contradiccions o mancances. Repeticions innecessàries. Acceptació dels termes mèdics emprats pel pacient, sense esbrinar el seu sentit.
- A l'inici: no presentar-se, no utilitzar el nom del pacient, no mostrar interès pel pacient.
Ansietat dental: causes, factors i mètodes de maneig
Causes més freqüents de l'ansietat dental:
• Característiques de personalitat.
• Temor al dolor, a la sang i a les ferides.
• Experiències dentals traumàtiques passades, particularment a la infància.
• La influència en la societat; per exemple, familiars dentalment ansiosos que desperten temor en una persona.
Factors modificadors de l'ansietat:
• Regla de les '4 S': sentit de la vista (agulles, freses); sentit de l'oïda (soroll material rotatori); sensacions de vibració; sentit de l'olfacte (olors clínics típics de la consulta odontològica).
• La interacció dentista-pacient. Tots els aspectes treballats en la comunicació dentista-pacient.
• El temps d'espera. Si l'espera és llarga, augmenta el temps en què es pot pensar sobre què passarà respecte al tractament.
• Els sentiments negatius com la pèrdua de control i sentir-se vulnerables a l'ambient dental.
Maneig del pacient ansiós:
• Donar suficient temps per la cita dental. El temps d'espera ha de ser el mínim.
• Minimitzar els factors provocadors, segons la regla de les '4 S': col·locar els instruments on no es puguin veure o cobrir-los; fer servir una fragància a la sala.
• Tècniques de distracció, com música amb auriculars. A més, això influeix eliminant el factor del sentit de l'oïda.
• Introduir mètodes de relaxació.
• Donar control al pacient, com poder aixecar la mà esquerra per interrompre momentàniament el tractament.