Escultura i arquitectura de l'antiga Grècia

ESCULTURA:

Arcaica (s.VII - VI a.C): Frontalitat i rigidesa, influència egípcia, cama avançada, braços enganxats al cos, músculs esquemàtics, somriure arcaic, ulls ametllats, policromia.

Clàssica (s. V- IV a.C): perd frontalitat i evita simetria, proporció (cànon), naturalisme (braços separats del cos), flexibilitat anatòmica (contrapposto), homes nus i dones transparències, dinamisme i moviment, materials principals: marbre i bronze.

Hel·lenística (323 - 31 a.C): importància grups escultòrics, influència asiàtica, més moviment i dinamisme, temes anecdòtics, teatralitat (trenca amb serenitat), volen provocar sensacions inmediates, pathos (intensitat extrema sentiments), interès per resoldre problemes tècnics.

ARQUITECTURA:

Arquitectura de l’època clàssica: sist. constructiu Arquitravada: estructura dels edificis basats només en línies horitzontals i verticals. Cerca de l’harmonia visual. Feta a mesura de l’ésser humà: rebutja la monumentalitat. Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els classifica en ordres (predomina el jònic). Materials més usats són pedra i marbre. Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis, policromia dels edificis.

Època hel·lenística: Pèrdua de la mesura humana per donar pas a la monumentalitat, ús dels relleus expressius (patetisme), fan servir els tres ordres predomina el corinti, intent mimètic de la natura (s’adapta a la natura i realça les seves qualitats). Arquitravada: estructura dels edificis basats només en línies horitzontals i verticals. Materials més usats són pedra i marbre.

TALLA- treure o rebaixar la matèria sobrant d’un material dur, per tal de donar-li la forma desitjada.

FOSA- el procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (guix, cera, fang..) a partir del qual s’obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall. CERA PERDUDA- variant de la fosa. Primer es feia un motlle amb ex. fang. Després es recobria amb cera i es deixaven uns conductes. Es recobria novament el motlle amb el material inicial (ex. fang). Per últim, pels conductes superiors s’avocava el bronze i mentre baixava fonia la cera, que queia per uns forats a la part inferior de l’escultura.