Escultura de les Cíclades i arquitectura grega
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,59 KB
Escultura de les Cíclades
A les illes del Mar Egeo es va desenvolupar una cultura entre el 3200 i el 2000 aC anomenada cultura de les Cíclades. Són molt característiques unes figures de persones, generalment dones, amb unes formes molt geometritzades, molt esquemàtiques i generalment molt planes.
Característiques generals
- L’arquitectura grega està feta a escala humana, guarda proporció amb les seves dimensions.
- Preocupació per l’aparença exterior dels edificis i per la seva relació amb els altres espais i edificis (urbanisme). Concepció escultòrica de l’arquitectura. En les columnes es pot apreciar d’una manera significativa, es va aconseguir generalitzar-se en l’exterior dels temples.
- Era una arquitectura arquitrabada (d’arquitrau) o adintellada, basada en línies verticals (columnes) i horitzontals (entaulaments). Els grecs no van utilitzar ni l’arc ni la volta.
- Arquitectura policromada. Els exteriors dels temples s’acolorien encara que no ens han arribat en aquestes condicions hi ha constància que era així.
- Els artistes signaven les seves obres.
Materials
En un primer moment es va utilitzar el “poros”, era un conglomerat de pedra arenisca. També es va fer servir la pedra calcària i finalment el marbre. La pedra es tallava en “sillars” que s’unien sense morter, només amb grapes de ferro i clavilles. Buscaven l’harmonia a través de la proporció àuria.
Arquitectura grega
La columna és l'element més definitori de l'arquitectura grega. Defineix el que s'ha anomenat els “ordres” dins de l'arquitectura. Hi ha tres ordres:
- Ordre dòric, sobri i denota fermesa
- Ordre jònic, més esvelt i denota lleugeresa
- Ordre corinti, més carregat i denota riquesa
El Partenó
Hi havia una cerca de l’harmonia i de la perfecció visual a través d’efectes òptics:
- La curvatura de l'entaulament i l'estilòbat per evitar l'efecte de concavitat o d'enfonsament en el centre.
- Inclinació de les columnes cap al centre per evitar la sensació de caiguda cap als laterals.
- Éntasi. Consistia en fer les columnes més gruixudes en la seva part central per corregir l'efecte visual de concavitat que tenen les columnes de costats rectes.
- Columnes més amples situades en els angles o les cantonades dels edificis per tal de poder donar a aquests la sensació de fortalesa.
- Desigual distància entre les columnes (intercolumis), que és més gran o més petit segons els casos.