Escultura de David de Donatello

Cronologia: 1444-1446

Autor: Donato di Nicolo di Betto Bardi, Donatello

Tècnica: Fosa Tipologia: dempeus

Formes: exempta Material: Bronze

Mides: 1,58 m Estil: Renaixentista

Localització original: al centre del pati del Palazzo Mèdici. Actual: Museu en Florència. CONTEXT HISTÒRIC Al s. XV apareix a Europa una creació de bancs a les ciutats més pròsperes, en una societat mercantil, la prosperitat a Florència, sobre tot, va permetre la pujada al poder de la família Mèdici amb la influencia política, i es van convertir en grans mecenes. Al llarg del mateix segle, a Itàlia, en el Quattrocento, va portar canvis escultòrics i pictòrics mitjançant la perspectiva.

ANÀLISI FORMAL

És un jove de peu, despullat, amb cabell llarg, botes i Barret. A la mà Esquerra porta la pedra utilitzada amb la fona per estabornir el gegant i a l’altra mà l’espasa, que amb aquesta li talla el cap. Està en contrapposto, la cama Esquerra descansa sobre el cap del gegant mentre la dreta suporta el pes del mateix cos. És una tipologia d’escultura exempta, una figura dempeus. Coincideix amb la voluntat de retorn del món clàssic, busca la perfecció, la bellesa, l’equilibri i una proporció. Donatelo, és l’escultor que a Itàlia inicia el Renaixement en escultura, ell mateix la va recuperar. Com a material i tècnica, és una escultura de bronze segons la tècnica de la cera perduda. A partir de l’original es crea un nou model en cera farcit de guix i sorra amb suports interns. Aquesta escultura té contorns precisos i delicats i el tractament de les formes de l’anatomia, és molt real. Té un modelatge suau sobre el volum, i els moviments són suaus. Sobre la llum, és derivat del modelatge dels volums, i s’hi reflecteix creant zones de clarobscur. La composició, hi ha una línia compositiva principal que és vertical i sinuosa, divideix el cos de David en dues parts gairebé simètriques si no es consideren els braços, els braços i l’espasa representen línies secundaries. L’anatomia està treballada amb perfecció, la forma sinuosa del cos creen ambigüitat sobre la sexualitat del personatge. El cos està modelat amb suavitat, el joc de corbes dibuixa una anatomía perfecta. El maluc dret s’aixeca, contrastant amb la frontalitat del tòrax. Sobre les expressions, els rostres són més expressius, expressa serenitat en aquest cas, la mirada reforça la sensació de triomf que mostra la postura. La textura és molt polida i els cabells són rugosos. David era un jove pastor nascut a Betlem que va entrar al servei del rei Säül. En una batalla contra els filisteus, David s’ofereix voluntari per enfrontar-se amb el gegant Goliat, el qual va matar. La Bíblia el considera el primer avantpassat crist. INTERPRETACIÓ: Era fill de Jessé, de la tribu de Judà. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set germans, dedicats a pasturar ramats. En el llibre de Samuel, s’inicia tot quan el seu pare l’envia cap a on estava acampat l’exercit israelià. Allà, va demanar permís al rei per lluitar amb el gegant Goliat. Finalment va aconseguir guanyar la batalla ja que la pedra va anar directament l front del gegant, i David va anar corrents cap a Goliat i va treure l’espasa per tallar-li el cap, ho va aconseguir. MODELS I INFLUÈNCIES Encara que sigui un tema bíblic, Donatello va inspirar a models de l’estructura grega clàssica, això s’observa sobre tot en la composició i en la suavitat dels contorns i faccions. Es creu que és el primer un fos en bronze des de l’antiguitat clàssica.