Escultura del Dorífor: Anàlisi i Conclusió

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

El Dorífor és una escultura exempta de 2’12m d’alçada realitzada per Políclet. L’obra original era de bronze, però sols conservem la còpia romana realitzada en marbre. Està datada entre el 450 a.C. i el 440 a.C. cosa que permet emmarcar-la dins de l’estil clàssic grec. El tema és atlètic ja que es tracta d’un atleta en actitud de repòs abans de participar en una prova de llançament. Actualment l’obra escultòrica es troba al Museu Arqueològic de Nàpols.

Anàlisi formal

Anàlisi formal

El Dorífor compleix totes les característiques de l’escultura grega del període clàssic com ho és, per exemple, l’elegància. Pel que fa a la composició, observem que Políclet utilitza el contraposto, on la major part del pes es recolza sobre la cama esquerra deixant l’altra sense tensió. Aquesta tensió s’allibera amb una lleugera inclinació de la pelvis i en les espatlles. A la part superior, la tensió recau sobre el braç contrari a la cama que suporta el pes, és a dir, el braç que apareix flexionat al portar una llança; mentre que l’altre queda lliure de tota tensió. A més, la posició del cap permet trencar amb el frontalisme i donar-li a l’escultura diferents punts de vista. És precisament la utilització del contraposto el que li dona al Dorífor moviment i dinamisme, allunyant-se de la rigidesa de l’època arcaica.

Com a conseqüència de la interpretació de la bellesa com a proporció i harmonia, Políclet utilitza aquesta escultura per mostrar un cànon ideal del cos humà mitjançant un càlcul precís de proporcions. L’autor utilitza una mesura de set caps per a l’alçada. Al mateix temps, el tors pot dividir-se en tres parts iguals, al igual que passa amb la cara que pot dividir-se en tres parts iguals coincidents.

Conclusió

Conclusió

Amb aquesta obra podem resumir tots els aspectes que aspiren a trobar la bellesa ideal del cos humà. Aquesta escultura és una de les que inicia el període clàssic en l’escultura grega i serà un model a seguir tant per la seva composició com per la seua interpretació de la bellesa mitjançant la proporció i l’harmonia.