Escultura del Realisme a l'Impressionisme: Daumier i Rodin

Del Realisme al Postimpressionisme: L'Escultura

L’escultura va tenir un menor desenvolupament que la pintura, quedant generalment dins de l’academicisme.

La burgesia conservadora, com a principal client dels artistes, va mostrar interès per adornar les ciutats amb escultures monumentals fetes amb materials nobles com el marbre i el bronze. Artistes representatius d'aquesta tendència inclouen Rude i Carpeaux.

Tot i així, al marge d’aquesta escultura academicista, hereva del neobarroquisme romàntic, van sorgir nous artistes dins del Realisme i l’Impressionisme que van obrir les portes cap a l’escultura contemporània.

Honoré Daumier: Realisme i Crítica Social

Daumier destaca dins del Realisme pel seu esperit crític i les seves escultures plenes de vida i espontaneïtat, allunyades dels cànons acadèmics.

L'escultura"Ratapoi" (1851)

El sobrenom de Ratapoil apareix el 12 d’agost de 1851. La figura té els volums exagerats en els plecs i arrugues del pantaló i la levita. A més, li posa un bigoti imperial que la converteix en una caricatura del poder. És una crítica a la corrupció política, feroçment moderna, que tendeix cap a l’expressionisme.

Tota l'obra de Daumier es caracteritza per una forta crítica social als estaments de poder establerts. Sovint, els realistes prenen partit pels més humils i es comprometen amb els grans problemes polítics i socials. L’artista és part de la societat i no pot contemplar-la impassible.

Auguste Rodin: Pare de l'Escultura Moderna

Auguste Rodin va néixer a París el 1840 i va morir a Meudon el 1917.

Amb 13 anys, rep les seves primeres classes de dibuix i modelat. Anys després, va voler entrar a l’Escola de Belles Arts de París, però no va ser admès i va haver de conformar-se a entrar a la petita Escola de les Arts Decoratives. Va ser deixeble de Carrier-Belleuse, encara que pel seu compte va desenvolupar un estil personal i totalment independent que va obrir les portes de l’escultura moderna, enllaçant amb l’Impressionisme.

Un viatge a Itàlia al 1835, i el descobriment de l’obra de Miquel Àngel i Donatello el van marcar definitivament.

L'Edat de Bronze i la Polèmica

La seva obra va ser fortament criticada i poc compresa per la societat en diverses ocasions, com va passar amb la seva escultura “L’Edat de Bronze”.

Aquesta obra va rebre fortes crítiques, ja que en ser un model masculí de mida real, es va dir que havia estat buidat a partir d’un model viu. Tot i la polèmica, a partir de la factura d’aquesta escultura, Rodin va començar a gaudir de cert prestigi.

L'Encàrrec de “Les Portes de l’Infern” (1880)

L’any 1880, Rodin va rebre l’encàrrec de fer una porta per al Museu de les Arts Decoratives de París. Va escollir el tema de l’Infern de Dante, per la qual cosa es van denominar “Les Portes de l’Infern”.

Al principi, va pensar a basar-se en les portes del Paradís de Ghiberti, però finalment va presentar una successió de figures de diverses mides que projecten infinitat de relleus sobre un fons turbulent i escarpat. Aquestes figures representen els condemnats ascendint i caient.

Elements clau de l'obra:

• A la part superior, hi ha tres figures masculines que formen el grup de Les Ombres, que personifiquen la victòria de la mort.
• Al centre de la llinda, apareix la figura del poeta Dante, que finalment va evolucionar en l’escultura exempta de “El Pensador”.