L'Escultura del Renaixement i Barroc: De Donatello a Bernini

Context Històric: Renaixement i Barroc

La Itàlia renaixentista era un mosaic polític format per petites ciutats aristocràtiques o de banquers. Als Estats Pontificis, el Papa va reformar la ciutat de Roma i va demanar construir la Basílica de Sant Pere. L'economia va créixer gràcies a l'or i la plata rebudes d'Amèrica, cosa que va repercutir en l'art. Al segle XVI, la Reforma Protestant de Martí Luter va canviar el mapa religiós europeu, promogut per Enric VIII. El Papa, amb el Concili de Trento, va intentar reformar l'Església de Roma (Contrareforma), la ideologia de la qual va nodrir el contingut de l'art. El Renaixement estava dividit en el Quattrocento i el Cinquecento, juntament amb el manierisme (transició al barroc), que defineixen l'art de l'època.

Característiques del Quattrocento

S'inspiren sempre en els models clàssics. Durant el Quattrocento, el centre artístic es trasllada a Florència. Exemples com la Porta del Baptisteri de Florència apliquen una perspectiva geomètrica i la gradació dels relleus. L'escultura es caracteritza per la proporcionalitat del cànon de nou caps, utilitzant el contrapposto i les cames obertes en compàs. Les tècniques que representa estan inspirades en l'hagiografia, però s'hi van afegir amb força els nus, temes mitològics, retrats de bust i eqüestres (el qual fa referència a l'escultura de Marc Aureli). Exemple eqüestre: monument a Gattamelata de Donatello.

Característiques del Cinquecento

S'interessa principalment pel naturalisme i per l'home, amb una tendència clara al monumentalisme. Predominen les línies corbes i la utilització de la forma serpentinata. Utilització d'un sol bloc de material, on Miquel Àngel defensa un únic punt de vista òptim, el frontal. Això es veu clar en els esclaus que va esculpir per a la tomba del papa Juli II, així com la Pietat Rondanini. Obres destacades: el David i els monuments funeraris de Llorenç i Julià de Mèdici.

David de Donatello

(Bronze, Florència, Quattrocento) Descripció formal: Representa un jove nu, dret, amb els cabells llargs i barret, i duent unes botes fins als genolls. A la mà dreta du una pedra amb la qual ha fet caure el seu enemic, i a l'esquerra aguanta l'espasa amb la qual li ha tallat el cap. La mà dreta aguanta el pes del cos erecte i l'esquerra descansa sobre el cap de Goliat. Suau modelatge del cos i un joc de corbes compositives. Sensació de serenitat. La perfecció anatòmica de la musculatura i una sexualitat ambigua. Temàtica: Segons la Bíblia, el jove pastor David s'ofereix al rei d'Israel per acceptar el desafiament del gegant Goliat, que volia decidir en una lluita personal el vencedor de la guerra que mantenien aquests dos pobles. David va vèncer. Això és una prefiguració de la victòria de Jesús sobre Satanàs, del bé sobre el mal.

David de Miquel Àngel

(Marbre, Florència, Cinquecento): A la mà esquerra du la fona que deixa caure sobre l'espatlla i l'esquena, mentre que el braç dret penja verticalment. El cap també es mou cap a la dreta i presenta un perfil a l'espectador que el mira de front. Té una cama una mica doblegada i avançada cap endavant. L'obra està feta per mirar-la de cara. La figura està en tensió, no hi ha cap membre que estigui estàtic o relaxat, però es trenca qualsevol sensació simètrica amb una tensió del braç i la cama. El moviment és centrípet. La passió de la cara té una sensació de vida. S'allunya del classicisme en favor de l'expressivitat del manierisme. Temàtica: Miquel Àngel integra en el David figures d'Hèrcules i del David cristià. La fortalesa i la ira exaltades com a virtut. Miquel Àngel s'aparta de la tradició florentina, convertint l'heroi bíblic en un heroi renaixentista com a símbol de la força republicana. Va decidir col·locar-lo a la cèlebre Piazza della Signoria en lloc de deixar-lo a la catedral, i allò es va convertir en un símbol polític a Florència.

Referent Històric: Segle XVII

El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i la protestant. La separació d'Holanda de la corona de Castella i la seva aproximació a Anglaterra produeix una Europa enfrontada políticament entre les monarquies protestants i catòliques. França crea un estat absolutista i Lluís XIV d'Anglaterra reprèn la tradició parlamentària. Al segle XVII, els regnes hispànics comencen un període de decadència on la monarquia hispànica va consolidar la colonització del Nou Món i continua dominant Flandes, Nàpols i Llombardia. Els Estats Pontificis gaudien políticament, i això es reflecteix en l'art. El segle XVII va portar un canvi de dinastia a Espanya i la consolidació dels Borbons francesos enfront dels Habsburg. Roma papal va ser el centre d'un art contrareformista que va derivar cap a un barroc que va influir en l'art de tot Europa. França adopta formes més acadèmiques i Holanda va construir un focus burgès i protestant de gran riquesa artística i pictòrica.

Característiques del Barroc

Té origen a Itàlia. Materials utilitzats: la pedra i el marbre combinat amb alabastre i bronze. A Espanya, fusta, ivori, or i argent. La tipologia i la temàtica són temes religiosos o monuments funeraris de papes, reis o prínceps. La figura exempta la unifacialitat (únic punt de vista). L'arquitectura es posa al servei de l'escultura. Bernini és el que millor representa el teatre sagrat, ja que integra llum i color.

David de Bernini

(Barroc, Roma, marbre) Descripció formal: Gràcies al gir del seu cos i la tensió que exerceix el conjunt, pren una gran força expressiva. Els músculs del seu cos presenten una gran tensió provocada per la fona, ulls fixos en el seu enemic i la boca tancada demostra un gest de concentració profunda. Dinamisme en la composició a partir d'un joc de plecs i clarobscurs. La nuesa respon a l'armadura que Saül li deixa i ara resta a terra, dificultant-li els moviments. Temàtica: Segons la Bíblia, el jove pastor David s'ofereix al rei d'Israel per acceptar el desafiament del gegant Goliat, que volia decidir en una lluita personal el vencedor de la guerra que mantenien aquests dos pobles. David va vèncer. Això és una prefiguració de la victòria de Jesús sobre Satanàs, del bé sobre el mal.