Escultura Eqüestre de Marc Aureli, Ara Pacis i Casa del Poeta Tràgic: Art i Poder a l'Imperi Romà

Escultura Eqüestre de Marc Aureli

1. Context Històric i Artístic

• Marc Antoni fou nomenat emperador l'any 161, després de la mort d'Antoní Pius.
• Regnat marcat per conflictes militars.
• Home culte, seguidor de la filosofia estoica, va evitar persecucions contra els cristians.
• Gran producció de retrats i escultures per a exalçar la classe eqüestre.

Cronologia: Original: 20 aC / Còpia: 14 dC

Època: Romà imperial, alt imperi (I aC - II dC)

Dinastia: Antonina (96-192). Període d'Adrià o Marc Aureli, màxima expansió territorial i prosperitat econòmica i cultural.

2. Estil

Romà imperial.

3. Anàlisi Formal i Tècnica

• Material: Bronze daurat, tècnica de la cera perduda.
• Forma: Exempta.
• Cromatisme: Policroma (originalment), monocromia actual (daurat desgastat).
• Tipologia: Eqüestre.

Escultura fabricada a partir de diversos motlles soldats, amb detalls fets amb incisions. Escultura de gran factura tècnica, però d'artista anònim, com és habitual en l'art romà. Retrat de cos sencer, propi de l'extensió d'aquest tipus d'escultura a Roma. La figura de Marc Aureli s'alça sobre un podi. El cavall té aixecada la pota anterior dreta. L'emperador vesteix una toga cenyida amb un cíngol i coberta amb un paludamentum (mantell militar). Caràcter de proximitat i transcendència. Molta cura en els detalls fisonòmics i en els plecs de la roba. La posició elevada i la mirada perduda transmeten força, autoritat i transcendència. Formes realistes, lleugerament desproporcionades (coll del cavall massa gran). Làmines d'or recobrien parts de l'escultura, ara perdudes. Superfície dura i llisa, ben polimentada. Destaquen els rissos de la barba i el cabell, en contrast amb la suavitat del rostre. Moviment a partir de la posició del cavall, que té el cap de costat i aixeca la pota davantera dreta, donant serenitat i equilibri. La mà de l'emperador està aixecada. Gest greu, mirada penetrant. Apareix cansat i desil·lusionat. Punt de vista multifacial, amb èmfasi en la frontalitat. Combinació d'un eix vertical (figura de l'emperador) i un eix horitzontal (cavall).

4. Tema i Significat

Tema: Figura eqüestre de l'emperador Marc Aureli, que mostra la seva grandesa i poder (caràcter diví).

Significat: Commemora la conquesta de les capitals dels parts: Selèucia del Tigris i Ctesifont. El gest s'ha interpretat com una manifestació de clemència. Una font medieval (perduda) esmentava la figura d'un cabdill bàrbar sota la pota del cavall. L'emperador es mostra com un general invencible, però el fet d'anar vestit de civil i desarmat l'humanitza, indicant que és un pacificador, no un conqueridor.

Funció: Commemorativa, d'exaltació de l'emperador. Única estàtua eqüestre conservada de la iconoclàstia cristiana, en ser confosa amb la figura de Constantí, el primer emperador cristià.

Ara Pacis Augustae

1.  Agust va deixar escirt que fos grabat en bronze a la seva tomba. Es va excavar sota Palazzo di Fiano, antiga ubicació de l’altar i va recuperarse part relleus. Al 1938 altar reconstruït. 2006 dissenyar edifici per protegir el monument de la contaminació urbana Cronològic: 13-9 a.CÈpoca: Romà imperial, alt imperi (I a.C. - II d.C.)Històric:Dinastia: temps d’August. August va deixar un escrit per a que fos gravat a la seva tomba: Res gestae divi Augusti: els fets del diví August. El senat erigí un altar en el Camp de Mart per commemorar les gestes de l'emperador i la pacificació de l'Imperi.2. Romà imperial.3. Es tracta de relleus d'un altar de planta rectangular amb dues entrades, la principal amb una escalinata. No té coberta. A l'interior, en el centre, l'altar sobre un pedestal esglaonat. Està decorat. A l'interior amb garlandes i bucranis (símbol per a sacrificis). Als sòcols amb fulles d'acant. Material: Marbre de Carrara.Cromatisme: policromia perduda.Textura/ superfície: treball acurat en els relleus i les pilastres amb capitells corintis al costat de la porta i als cantons. Superfície llisa en contrast amb el treball acurat i realista dels plecs de la roba, seguint a Fídies Formes arrodonides. Es combina l'alt relleu del primer pla i baix relleu amb les figures del fonsRitme: moviment a partir de les posicions.Expressió: serena. Estudi psicològic dels personatges. Tendresa en els nens, trets decrèpits en la gent gran. Punt de vista: frontalitat.Línies compositives: composició a mode de fris, amb la tècnica de l'horror vacuii, que no vol deixar res buit.4 façanes exteriors decorades- Façana oest principal amb l'escalinata- Façana est posterior exterior. Entrada dels animals Façana nord i façana sud, laterals La composició alterna dos tipus de decoració:- A les façanes principals es tracta d'escenes mitològiques- A les façanes laterals  es representen escenes de la vida de Roma, principalment desfiladesL'objectiu és relacionar Roma amb les divinitats4. Tema: Tomba d’August.Significat: Obra construïda per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn victoriós de l’emperador August de les campanyes a Hispània i la Gàl·lia. Dedicat a la deessa de la Pau i situada al camp de Mart, on cada any es sacrificava un carner i dos bous. Funció: Commemorativa: pau i prosperitat assolides en temps d'August. Religiosa, altar de sacrificis.Iconografia: Tota la interpretació va lligada a l'homenatge que es fa d'August, i tal com es va fer a l'August de Prima Porta, es tracta de lligar l'origen d'August a Enees i per tant als déus. Es narren fets mítics i la processó que es va fer al 13aC en honor a la pau.Interpretació de la decoració:a) Façana posterior est: a una banda apareix Tellus, la mare Terra, flanquejada per L'aire i l'Oceà, simbolitzats en dues nímfes. Tellus seria Venus, mare d'Enees i progenitora de la Gens Iulia, a la qual pertany August.  A l'altra apareix el poble o Senat de Romab) Façana principal oest: Mart observa a la lloba capitolina alletar a Ròmul i Rem, els bessons fundadors de la ciutat.. A l'altra banda, Enees fa el sacrifici de Lavinium, fundació del primer poble llatí. La cara s'assembla a la d'August.c) Façana lateral nord: senadors i cort d'August (dones i nens)d) Façana lateral sud: sacerdots, escena de sacrifici, Agripa, August i la seva família

CASA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA1. Cronològic: S.I a.C Època: Romà imperial, alt imperi (I a.C. - II d.C.)Històric: Dinastia: julio-Claudia (14-69) Neró o Calígula.Localitat de la ciutat de Pompeia, situada a la Campània (sud del Lazio), va ser conquerida pels oscs, una civilització amb contacte amb els grecs i els etruscs. I després van ser ocupats per Roma al s. I a.C., durant la romanització.  Va ser destruïda per l’erupció del Vesubi ja que va quedar sepultada per les cendres i la lava fins quan s’iniciaren les escavacions.2. romà pompeià 3. Material: pedraTipologia: domus, arq. civil privada unifamiliar Sistema constructiu: arquitravat, no té voltes ES: parets (maó, recobertes amb estuc) fetes de carreus i columnes EStats: coberta majoritàriament plana o a dos aigüavessos Exterior: decoració austera i absència de finestres a les habitacions (intimitat familiar) Interior: poca presència d mobles en les diferents sales i decoració pictòrica i musivària. Al terra: mosaic, tècnica opus tesselatum A la paret: fresc Parts de la domus: Fauces: entrada Vestibulum Tabernae: botigues exteriors Atrium: pati tancat decoratiu Compluuium- forat al sostre per recollir l’aigua impluvium:on l’aigua cau peristylum: pati porticat Cubícula: habitacions per a convidats o familiars Tablinum: on l’amo rebia clients, part més gran de la casa Triclinium: menjador Posticum: entrada secundària Lararium: on es veneren els Déus de la casa4. Entorn: Pompeia Tema: família modesta de classe mitja enriquida Iconografia: Mosaics: Tècnica=opus tesselatum Mosaic del poeta tràgic: Mosaic que decora el terra del tablinum on s’hi representa una escena teatral. Mosaic del cave canem (alerta amb el gos): decora el vestibulum o passadís de la entrada i simbolitza el gos que vigila i defensa la casa Pintures:Ariadna i TeseuVenus pescadora Narcís Sacrifici d’Ifigènia: pertany al quart estil i data del 62 d.C. Es creu que és una rèplica d’una obra del pintor grec Timantes. Funció: residencial