Escultura Grega Clàssica: Anàlisi d'Obres Clau

Els Guerrers de Riace: Fitxa Tècnica

Escultures exemptes de bronze del període clàssic, segle V aC. Són d’autor desconegut. Estan elaborades segons la tècnica de la cera perduda. Estaven policromades. Es van trobar al mar l’any 1972.

Context Històric dels Guerrers de Riace

El període pròpiament clàssic de l’art grec té el seu període central en l’espai de temps que hi ha entre el final de les Guerres Mèdiques i les Guerres del Peloponès. S'han conservat poques escultures originals en bronze; la majoria de les obres conservades són còpies romanes fetes en marbre. Aquestes figures mostren moviment, una proporcionalitat perfecta i matemàtica, que Policlet situarà en set vegades el cap, i diferents textures a partir d’un mateix material (tècnica de la tela mullada de Fídies).

Característiques dels Guerrers de Riace

No s’han trobat referències concretes sobre la identitat de les figures. Es creu que formaven part d’un grup escultòric. Els romans les apreciaven molt i se les emportaven a Roma; gairebé totes es van fondre en la guerra per fer armes. Recerca de la perfecció, harmonia, ritme i simetria. Els Guerrers de Riace se situen en el primer període clàssic. Si els comparem amb el període arcaic:

• L’actitud és més natural (han perdut la rigidesa que caracteritzava els kuroi).
• L'estudi anatòmic del cos és més aconseguit (el rostre, tot i no expressar cap emoció, ha evolucionat cap a un major naturalisme: els cabells geometritzants, els ulls ametllats i el somriure).
• Ha desaparegut la frontalitat.
• Apliquen els principis del contrapposto de Policlet (equilibri dinàmic).
• Mesuren 2 metres (mesures humanes).

Iconografia dels Guerrers de Riace

Possibilitat que representessin els dos Àiax (herois que combatien junts), o dos cossos masculins que representen el déu, l'atleta i l'heroi.

El Discòbol de Miró: Fitxa Tècnica

Escultura exempta de marbre (l'original era de bronze) realitzada per Miró en el segle V aC. Pertany a l'estil grec clàssic. Es troba a Roma.

Context Històric del Discòbol

(Similar al del Partenó: període clàssic, entre les Guerres Mèdiques i les Guerres del Peloponès).

Característiques del Discòbol

Representació d'un jove atleta, símbol de bellesa, proporció i harmonia. El Discòbol trenca els principis de frontalitat i rigidesa, vol plasmar moviment a través de la postura. De perfil, la figura fa una "S", creant un contrapès amb l'arc que fan els braços. Presenta un millor estudi anatòmic, geometrització del cabell i inexpressivitat del rostre. L'escultura de marbre precisa d'un suport pel seu pes.

Iconografia del Discòbol

Representació de joves atletes i herois (tema recurrent a les estàtues gregues). Es creu que podria ser el jove atleta Jacint, que morí en uns jocs dedicats al déu Apol·lo i és presentat en el moment de màxima concentració.

El Diadumen de Policlet: Fitxa Tècnica

Escultura exempta de marbre (l'original era de bronze) de Policlet, del darrer terç del segle V aC. Es troba al Museu Arqueològic d'Atenes.

Context Històric del Diadumen

(Similar al del Partenó: període clàssic, entre les Guerres Mèdiques i les Guerres del Peloponès).

Característiques del Diadumen

Representa un jove atleta. L'original era de bronze i no tenia afegit el tros que dissimula aguantar una túnica (en realitat suporta el pes de l'escultura). Destaca per la seva proporció, harmonia i ritme. Policlet va fer dues aportacions fonamentals:

• El seu cànon de proporcions (un cos = set vegades el cap).
• Va crear el contrapposto, és a dir, la representació estable/inestable de la figura.

Els cabells són més naturals.

Iconografia del Diadumen

Representa joves atletes i herois. Policlet, influenciat per idees pitagòriques, va crear el seu cànon ideal. Policlet va exercir una gran influència en el Renaixement (per exemple, en Miquel Àngel).

Hermes amb Dionís Infant: Fitxa Tècnica

Escultura exempta del període clàssic, de mitjan segle IV aC. És de Praxíteles. El material és el marbre i és monocroma. Està esculpida seguint la tècnica de la talla.

Context Històric d'Hermes i Dionís

Aquesta obra se situa entre el final de les Guerres Mèdiques i les Guerres del Peloponès. Després d’aquest conflicte que va enfrontar les ciutats-estat, les polis van entrar en una profunda crisi econòmica, política i social que va ser aprofitada per Filip II (rei macedònic) per dominar tot el territori i annexionar-lo al seu regne. El seu successor va ser el seu fill, Alexandre el Gran. S’han conservat poques escultures originals gregues; la majoria de les obres conservades són còpies romanes. Aquest període es caracteritza pel moviment, la proporcionalitat perfecta (set vegades el cap), i diferents textures a partir d’un mateix material (tècnica de la tela mullada de Fídies).

Característiques d'Hermes i Dionís

L’obra representa el déu Hermes amb Dionís. L’escena es refereix a una parada en el camí cap a la nova llar del petit, on Hermes el vol amagar per protegir-lo de l’ira d’Hera. El grup escultòric és de temàtica mitològica. Es busca la perfecció, l’harmonia, el ritme i la simetria. L’estil escultòric de Praxíteles pot considerar-se com una transició entre el període clàssic i el període hel·lenístic per la manera com expressa el moviment i el naturalisme expressiu de l’hel·lenisme. Els déus són representats com si fossin figures humanes. La composició presenta airositat i lleugeresa a les figures; el cos d’Hermes forma una "S" (proporciona sensació d’equilibri entre el moviment i el repòs), permetent diversos angles de contemplació. S'aplica el contrapposto de Policlet (equilibri dinàmic) i hi ha un contrast de textures (suavitat del cos, rugositat de la roba).

Iconografia d'Hermes i Dionís

Hermes, déu del comerç i de la comunicació, duu en braços al seu germanastre Dionís, el futur déu del vi i de la festa. Zeus va treure Dionís del ventre de la seva mare quan ella va morir i el va guardar nou mesos en una incisió a la seva cuixa.