Escultura grega: evolució i característiques

Escultura grega

L'escultura grega es va dur a terme essencialment en bronze i marbre, encara que també es van utilitzar pedres de menys qualitat. Altres materials com fusta, or i marfil.

Relleu

Utilitzat en la decoració de timpans i frisos en temples i altars. L'escultura exempta, tipologia que es va convertir en el reflex de l'evolució del cànon de bellesa hel·lènica, a través de característiques com ara la proporció, l'equilibri, la simetria, el moviment, l'expressivitat, el volum i el dinamisme.

Tema central

El tema central va ser la figura humana, motiu principal d'estudi i reflexió de la cultura grega, amb la qual es va representar els diferents deus i deesses, herois i heroïnes de la mitologia clàssica, i també d'atletes, considerats durant molt de temps el model para dogmàtic de la bellesa física i espiritual.

Policromia

Amb què estaven recobertes totes les peces, i que amb el pas del temps s'ha perdut.

Període arcaic

Influència dels models orientals de l'antic Egipte: rigidesa i frontalitat del cos. Monumentalitat: podien arribar a fer fins a 3m d'altura. Concepció esquemàtica de les diferents parts del cos i el rostre a partir de la geometria (hieratisme) – kuros: figura humana masculina que representa un atleta. Korai: figura femenina generalment vestida de sacerdotessa.

Període clàssic (s.V-iv aC)

Preocupació dels artistes per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, en les quals s'intenta assolir el model ideal de bellesa. S'arrodonia la musculatura i es representaven postures més naturals (contraposat) per perdre rigidesa i frontalitat i adquirir canons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos. Fibias segona meitat del s.V a.C.

Època postclàssica (S.IVa.C)

L'hel·lenisme (323-31 aC). En època hel·lenística es diferencien 3 escoles artístiques: l'escola de Pèrgam, de Rodes i d'Alexandria.

Característiques

Composicions dinàmiques que trencaven amb els canons de serenitat i equilibri clàssics. Noves formes caracteritzades per la tensió i el moviment. Els rostres dels personatges es representaven amb una gran expressivitat mostrant sentiments de patiment i passió. Van proliferar els grups escultòrics. Van sorgir el retrat i l'anècdota, temàtiques en què l'idealisme va deixar pas al gust pel realisme.