Escultura Grega: Història, Estils i Evolució Artística

Escultura Grega: Materials i Tipologies

L'escultura grega es va realitzar essencialment en bronze i en marbre, encara que també s'hi van utilitzar pedres de menys qualitat i altres materials com fusta, or i vori.

Es distingeixen dues tipologies escultòriques principals:

• Relleu: S'utilitzava en la decoració de timpans i frisos en temples i altars.
• Escultura Exempta: Es va convertir en el reflex de l'evolució del cànon de bellesa, basat en diferents conceptes com ara la proporció, l'equilibri, la simetria, l'expressivitat, el volum i el dinamisme.

Temàtica Central: La Figura Humana

El tema central de l'escultura grega va ser sempre la figura humana, amb la qual van ser representats els diferents déus i deesses, herois i heroïnes de la mitologia clàssica, a més dels atletes, la representació dels quals va ser considerada durant molt temps el model paradigmàtic de la bellesa física i espiritual.

Evolució de l'Escultura Grega

Període Geomètric

Les primeres manifestacions escultòriques gregues van aparèixer cap al segle VIII a.C. Eren petites figures de caràcter votiu o religiós fetes amb vori, terracota o cera, que s'utilitzaven com a base per obtenir posteriorment les de metall.

Estàtua Monumental

Al segle VII a.C., el contacte amb les cultures avançades del Pròxim Orient va produir en l'art grec l'aparició de l'escultura monumental, a partir, sobretot, dels models estilístics de l'estatuària egípcia.

En l'evolució posterior de l'escultura grega s'hi distingeixen les tres grans etapes característiques de l'art grec:

• Arcaica
• Clàssica
• Hel·lenística

Les Grans Etapes de l'Escultura Grega

Període Arcaic

L'escultura grega es va caracteritzar per la representació de figures humanes masculines anomenades curos i femenines anomenades cores. Aquestes figures reflecteixen la influència dels models orientals de l'antic Egipte: rigidesa i frontalitat del cos.

Període Clàssic

Mostra en conjunt la preocupació dels artistes per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, en les quals s'intentava assolir el model ideal de bellesa humana. En aquest període es domina la tècnica escultòrica per obtenir una major bellesa i equilibri. Van perdre la rigidesa i la frontalitat i es van adquirir cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.

Període Hel·lenístic

L'escultura grega va sintetitzar tot el camí recorregut en l'etapa anterior i va culminar en composicions dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics. Apareixen les noves formes caracteritzades per la tensió i el moviment; els rostres dels personatges ja es mostraven amb expressivitat, com ara sofriment i passió. Van sorgir el retrat i l'anècdota com dues temàtiques que deixaven pas al realisme, allunyant-se de l'idealisme.