Escultura: Obra David i altres obres renaixentistes

Escultura: Obra David

Context històricDonatello va ser el primer en canviar el refinament, estilització i elegància del gòtic per una major expressivitat, vigor i frescor a les escultures renaixentistes. També va ser dels primers en crear escultures plenament exemptes, cuidades i treballades per ser vistes des de qualsevol angle, sense estar sotmesos al marc arquitectònic.

Estil i anàlisi formal

L’escultura representa un jove nu, dret, amb els cabells llargs, amb barret, i calçat amb unes botes fins al genoll. A la mà esquerra porta una pedra amb la qual ha derrotat a l’enemic i a la dreta l’espasa amb la que li ha tallat el cap. La cama dreta, recta, aguanta el pes del cos i l’esquerra, flexionada, descansa sobre el cap de l’enemic, a qui ha vençut. El modelatge del cos és suau, i el joc de corbes mostra una anatomia perfecta.

Donatello va aplicar el contrapposto i la corba praxiteliana, en detalls com el tors recte mentre el maluc dret està una mica elevat i la cama esquerra està flexionada. El rostre transmet serenitat, gràcies a les faccions.

La figura respira naturalitat i sensualitat.

Anàlisi conceptual

TEMA: bíblic

SIGNIFICAT: Donatello volia mostrar amb aquest episodi la victòria de Jesús contra Satanàs. El bé contra el mal.

David porta el barret dels camperols florentins, representa la valentia i resistència de la república de Florència. Altres fonts diuen que no representa David, sinó el déu Mercuri.

FUNCIÓ: No es conserva cap document que provi quin fou el motiu de la realització de l’estàtua, però el seu emplaçament original havia de ser el Palau dels Mèdici, que aquests famosos banquers i mecenes deurien tenir alguna cosa a veure en l’encàrrec de l’obra.

Antecedents i influències posteriors

Els antecedents són l'estatuària grega clàssica: Praxíteles

Les influències posteriors són el trencament amb els estereotips tradicionals gòtics i l’alliberament de l’escultura de les limitacions del marc arquitectònic van marcar les obres de David.

Relacions coetànies

Donatello inaugura els nous cànons de bellesa renaixentista i les seves obres recuperen l’estudi de la perfecció del cos humà.

Escultura: Obra El repte de les sabines

Context històric

Giovanni Bologna o Jean Boulogna, més conegut com a Giambologna, era d’origen flamenc, però a mitjans del segle XVI va arribar a Itàlia, on es va instal·lar. Va arribar a ser el més conegut dels escultors manieristes.

Estil i anàlisi formal

L’escultura manierista presenta més moviment, expressivitat i teatralitat que l’escultura pròpiament renaixentista.

Grup estructurat a l’entorn de la figura principal d’un home jove que subjecta una dona amb els braços. Als peus i ajupit, hi ha un home madur amb barba.

Respira dinamisme i expressivitat. Les tres figures estan connectades entre elles per mitjà dels seus cossos entrellaçats i per les seves mirades.

S’usa la tècnica serpentinata, que forma una espiral en ascendent. L’ús d’aquesta tècnica fa que l’escultura no tingui només un punt de vista, sinó que en té múltiples. L’espectador s’ha de moure al voltant de tota l’escultura per observar l’acció completa.

El treball anatòmic dels cossos és excel·lent i recrea uns cossos en tensió.

L’expressió dels personatges no és serena i equilibrada sinó que mostra patiment i lluita.

Anàlisi formal

Tema: Llegenda de la història de Roma.

La llegenda explica que Ròmul, el fundador de la ciutat, va convidar els habitants de les regions, entre els quals els sabins, a una festa. Ròmul havia pactat amb els romans que quan fes una senyal, raptarien a les dones sabines solteres. Van raptar una dona casada i l’objectiu no era divertir-se sinó crear una aliança amb els veïns sabins, a partir del matrimoni entre una sabina i un roma.

Significat: L’escultura representa un moment de la llegenda del repte de les sabines per part dels romans. L’escena recull el moment en què Ròmul raptà una sabina mentre el marit d’ella apareix vençut als seus peus.

Funció: Aquesta escultura ja transmet un esperit més teatral i expressiu, que anuncia l’època barroca.

Antecedents i influències posteriors

Els antecedents són que Miquel Àngel i Cellini van dir que l’escultura és set vegades més important que la pintura, perquè la pintura només té un punt de vista i l’escultura en té vuit.

Les influències posteriors són que va influir en l’escultura barroca posterior.

Relacions coetànies

Giambologna va realitzar petites estatuetes de bronze que van arribar a ser molt popular.

La Mare de Déu de les Roques

Context històric

Leonardo da Vinci és la representació viva de l’esperit de l’artista renaixentista, era mestre, enginyer, inventor, científic, matemàtic i filòsof. Va escriure el Tractat sobre la pintura amb una gran influència.

Estil i anàlisi formal

El quadre superposa diferents plans, aconseguint major profunditat. El primer pla: Mare de Déu, nen Jesús, sant Joan i arcàngel Uriel. Segon pla: roques de la cova. Tercer pla: fons paisatgístic entre els forats de les roques. El grup principal està inscrit dins d’una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la Mare de Déu i els cossos dels infants. Les mans i mirades entre els personatges mostren la relació entre ells i doten l’escena de dinamisme i realitat, de vida. Quan els personatges es troben relacionats entre ells, es parla de composició unitària. Leonardo aplica diferents tipus de perspectiva. La perspectiva 2 i 3 tenen a veure amb l’aire que s’interposa entre l’observador i els objectes llunyans. Les muntanyes de lluny semblen blaves. Un altre element que reforça la perspectiva és l’escorç de la mà de la Mare de Déu. En aquesta obra hi ha dos tipus de llum: la natural entre les roques i la més misteriosa i irreal de les figures. El cromatisme es limita a colors negres, grisos, vermells i el color de pell. El paisatge de fons no es correspon amb la realitat del paisatge toscà, sinó que està pintat de gran força expressiva. El rostre dels personatges i el tractament de l’anatomia dels nens representen els ideals renaixentistes de recerca de vida, de realitat, d’expressivitat sempre equilibrada i portar la tercera dimensió a la pintura, també gràcies als gestos que donen la impressió que s’estan comunicant entre ells.

Anàlisi conceptual

Tema: religiós

El significat prové dels evangelis apòcrifs, que expliquen que la Mare de Déu va descansar en una cosa durant la seva fugida, on es trobà amb sant Joan infant.

La funció és el quadre que havia de formar part d’un políptic. El resultat final no va ser acceptat.

Antecedents i influències posteriors

Els antecedents són representacions de la mare de déu amb nen Jesús del Quattrocento, on apareixen rodejats de personatges.

Les influències posteriors són la perspectiva aèria que Leonardo va inventar i influeix a tota la pintura europea posterior.

Relacions coetànies

El tractament del tema era poc comú en l’època. Les tècniques d’aquesta pintura també les va aplicar Leonardo en obres com La Gioconda i el Sant Sopar.

Pintura: El Naixament de Venus

El Naixament de Venus va ser la primera pintura renaixentista mitològica a gran escala. El seu tractament de la pintura va obrir nous camins i va ser un pintor molt reconegut en vida, va ser redescobert al s.XIX.

Estil i anàlisi formal

La deessa Venus (Afrodita en grec) apareix al centre de la imatge, sobre una petxina marina. És l'eix simètric del quadre, que dibuixa un triangle a partir de les dues diagonals creades pels personatges de la dreta i esquerra. Els personatges dels extrems dirigeixen la mirada a la deessa, això crea un quadre d'un dinamisme que contraresta amb la serenitat de Venus. Està pintada seguint el recurs del contrapposto. El fons de l'escena està emmarcat per un paisatge ideal, que no busca assemblar-se amb la realitat sinó mostra allò que està passant, també ajuda a distingir amb nitidesa les figures. Predomina la línia sobre el color. Els colors freds (blaus i verds) contrasten amb els tons càlids dels rosats de la pell i altres detalls, com les flors que semblen flotar. La llum és uniforme i pàl·lida, subratllant els tons clars de tota la pintura. L'expressió de la deessa és absent i distreta i contrasta amb la major expressivitat dels personatges que l'acompanyen. Botticelli prioritzà l'harmonia i poesia per sobre del dibuix d'una anatomia real. El cos de la deessa, tot i semblar realista, és un esquema ideal: espatlles estretes i caigudes, coll massa llarg, el braç esquerre té una posició poc natural i s'uneix al dibuix de forma estranya.

Anàlisi conceptual

La deessa Venus (Afrodita) és la deessa de l'amor, la bellesa, el riure i el matrimoni. A la seva dreta, el vent de l'oest: Zèfir, vol acostar-se a la terra. Al costat de Zèfir: Aura, deessa de la brisa o Cloris, senyora de les flors. A l'esquerra, una figura femenina representa una de les hores (estacions de l'any). Per les flors, representaria la primavera i és l'encarregada de rebre Venus a la terra.

La petxina d'on neix Venus representa la fecunditat.

La funció és la importància mitològica clàssica en el període del renaixement. La funció deixa de ser religiosa. El pintor volia demostrar quin era el seu ideal de vida, de pintura i pensament. També dona importància al cos nu.

Antecedents i influències posteriors

Els antecedents són la pintura religiosa del Quattrocento, idees neoplatòniques que perseguien la bellesa ideal. La mitologia grega i romana.

Les IP són els genis posteriors a Botticelli: Leonardo i Miquel Àngel, van eclipsar les seves obres, que van ser redescobertes i molt ben valorades.

Relacions coetànies

Els pintors contemporanis de Botticelli estaven molt preocupats per intentar crear un esquema perfecte i un disseny harmònic, el problema apareixia quan intentaven integrar un paisatge de fons. Botticelli ho va solucionar.

Escola d'Atenes

Rafael va morir molt jove, amb només 37 anys, però va ser dels pintors més importants i influents del Renaixement italià. Més jove que Miquel Àngel i Leonardo. Va destacar per una extraordinària capacitat i un magnífic talent pel dibuix. Les seves figures semblaven moure's. Tenia bon caràcter i talent.

Estil i anàlisi formal

L'escena pintada representa un grup de gent reunits a l'interior d'un temple d'inspiració romana. La disposició dels personatges és geomètrica, i al mig queda un buit on se situen els dos personatges principals. L'obra respira equilibri formal, però això no impedeix que hi hagi dinamisme, aconseguit gràcies als gestos, les expressions i els moviments. Cromàticament hi ha gran varietat.

El dibuix és excel·lent. El pintor perfila tots els detalls del quadre i els rostres de forma magistral.

Anàlisi conceptual

Tema: filosòfic

Personatges entorn de dos grans filòsofs de l'antiguitat clàssica. Signifiquen el món de les idees i el món terrenal. Al seu voltant, filòsofs i savis representen les 7 arts liberals.

La funció és el vehicle dels ideals renaixentistes, tan propers als ideals grecs de la filosofia, la cultura, ciències i arts liberals.

Antecedents i influències posteriors

Els antecedents son la estatuària grega clàssica: Praxíteles

Les influencies posteriors es el trencament amb els estereotips tradicionals gòtics i l’alliberament de l’escultura de les limitacions del marc arquitectònic van marcar les obres de David.

Relacions coetànies

Donatello inaugura els nous cànons de bellesa renaixentista i les seves obres recuperen l’estudi de la perfecció del cos humà.

ESCUTURA: OBRA EL REPTE DE LES SABINES

Context històric

Giovanni Bologna o Jean Boulogna, més conegut com a Giambologna, era d’origen flamenc, però a mitjans del segle XVI va arribar a Itàlia, on es va instal·lar. Va arribar a ser el més conegut dels escultors manieristes.

Estil i anàlisi formal

L’escultura manierista presenta més moviment, expressivitat i teatralitat que l’escultura pròpiament renaixentista.

Grup estructurat a l’entorn de la figura principal d’un home jove que subjecta una dona amb els braços. Als peus i ajupit, hi ha un home madur amb barba.

Respira dinamisme i expressivitat. Les tres figures estan connectades entre elles per mitjà dels seus cossos entrellaçats i per les seves mirades.

 S’usa la tècnica serpentinata, que forma una espiral en ascendent. L’ús d’aquesta tècnica fa que l’escultura no tingui només un punt de vista, sinó que el té múltiple. L’espectador s’ha de moure al voltant de tota l’escultura per observar l’acció completa.

El treball anatòmic dels cossos és excel·lent i recrea uns cossos en tensió.

L’expressió dels personatges no és serena i equilibrada sinó que mostra patiment i lluita.

Anàlisi formal

Tema: Llegenda de la història de Roma.

La llegenda explica que Ròmul, el fundador de la ciutat, va convidar els habitants de les regions, entre els quals els sabins, a una festa. Ròmul havia pactat amb els romans que quan el fes una senyal, raptarien a les dones sabines solteres. Van raptar a una dona casada i l’objectiu no era divertir-se sinó crear una aliança amb el veïns sabins, a partir del matrimoni entre una sabina i un roma.

 Significat: L’escultura representa un moment de la llegenda del repte de les sabines per part dels romans. L’escena recull el moment en què romul rapta una sabina mentre el marit d’ella apareix vençut als seus peus.

 Funció: aquesta escultura ja transmet un esperit més teatral i expressiu, que anuncia l`època barroca.

 Antecedents i influencies posteriors

Els antecedents són que Miquel Àngel i Cellini, va dir que l’escultura es set vegades més important que la pintura, perquè la pintura només té un punt de vista i l’escultura en té vuit.

Les influencies posteriors es que va influir a l’escultura barroca posterior.

Relacions coaetànies

Giambologna va realitzar petites estatuetes de bronze que van arribar a ser molt popular.

LA MARE DE DÉU DE LES ROQUES

Context històric

Leonardo da Vinci es la representació viva de l’esperit de l’artista renaixentista, era mestre, enginyer, inventor, científic, matemàtic i filòsof. Va escriure el Tractat sobre la pintura amb una gran influencia.

Estil i anàlisi formal

El quadre superposa diferents plans, aconseguint major profunditat. El primer pla: Mare de Déu, nen Jesús, san Joan i arcàngel Uriel.Segon pla: roques de la cova.Tercer pla: fons paisatgístic entre els forats de les roques.El grup principal està inscrit dins d’una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la Mare de Déu i els cossos dels infants. Les mans i mirades entre els personatges mostren la relació entre ells i doten l’escena de dinamisme i realitat, de vida. Quan els personatges es troben relacionats entre ells, es parla de composició unitària. Leonardo aplica diferents tipus de perspectiva La perspectives 2 i 3 tenen a veure amb l’aire que s’interposa entre l’observador i els objectes llunyans. Les muntanyes de lluny semblen blaves.Un altre element que reforça la perspectiva es l’escorç de la mà de la Mare de Déu.En aquesta obra hi ha dos tipus de llum: la natural entre les roques i la més misteriosa i irreal de les figures. El cromatisme es limita a colors negres, grisos, vermells i el color de pell. El paisatge de fons no es correspon amb la realitat del paisatge toscà, sinó que esta pintat de gran força expressiva. El rostre dels personatges i el tractament de l’anatomia dels nens representen els ideals renaixentistes de recerca de vida, de realitat, d’expressivitat sempre equilibrada i portar la tercera dimensió a la pintura, també gracies al gestos que donen la impressió que s’estan comunicant entre ells.

Anàlisi conceptual

Tema: religiós

El significat prové dels envagelis apòcrifs, que expliquen que la Mare de Déu va descansar en una cosa durant la seva fugida, on es trbar amb sant Joan infant.

La funció es el quadre que havia de formar part d’un políptic. El resultat final no va ser acceptat.

Antecedents i influencies posteriors

Els antecedents son representacions de la mare de déu amb nen Jesús del Quattrocento, on apareixen rodejats de personatges.

Les influencies posteriors son la perspectiva aèria que Leonardo va inventar i influeix a tota la pintura europea posterior.

Relacions coetànies

El tractament del tema era poc comú en l’època. Les tècniques d’aquesta pintura també les va aplicar Leonardo en obres com La Gioconda i el Sant Sopar.

PINTURA: EL NAIXAMENT DE VENUS

El naixament de Venus va ser la primera pintura renaixentista mitologica a gran escala. El seu tractament de la pintura va obrir nous camins i va ser un pintor molt reconegut en vida, va ser rescobert al s.XIX.

Estil i anàlisi formal.

La desa Venus (afrodita en grec) apareix al centre de la imatge, sobre una petxina marina. És l'eix simètric del quadre, que dibuixa un triangle a partir de les dues diagonals creades pels personatges de la dreta i esquerra. Els personatges dels extrems dirigeixen la mirada a la dessa, això fa un quadre d'un dinamisme que contraresta amb la sirenitat de Venus. Esta pintada seguint el recurs del contrapposto. El fons de l'escena està emmarcat per un paisatge ideal, que no busca assemblar-se amb la realitat sino mostra allò que està passant, també ajuda a distinguir amb nitidesa les figures. Predomina la linea sobre el color. Els colors freds(blaus i verds) contraresta amb els tons càlids dels rosats de la pell i altres detalls, com les flores que semblen flotar. La llum es unforme i pal.lida, subrallant els tons clars de tota la pintura. L'expressió de la dessa és absent i distreta i contraresta amb a major expressivitat dels personatges que l'acompayen. Botticelli priortza l'harmonia i poesia per sobre sobre del dibuix d'una anatomia real.El cos de la dessa, tot i semblar realista, es un esquema ideal: espatlles estrestes i caigudes, coll massa llarg, el braç esquerre te posició poc natural i s'uneix al dibuix de forma estranya.

Analisis conceptual

La dessa Venus(afrodita)és la dessa de l'amor, la bellesa, el riure i matrimoni. A la seva dreta, el vent de l'oest: Zèfir, vol acostar-se a la terra. Al costat Zèfir: Aura, deessa de la brisa o cloris, senyora de les flors. A l'esquerra, figura femenina representa una de les hores(estacions de l'any). Per les flores, representaria la primavera i es l'encarregada de rebre venus a la terra.

La petxina d'on neix venus represnta la fecunditat.

La funció es la importancia mitologica clàssica en el periode del renaixament. La funció deixa de ser religiosa. El pintor vol demotrar quin era el seu ideal de vida, de pintura i pensament.També dona importancia al cos nu.

Antecendents i influencies posteriors

Els antecedents es la pintura religiosa del Quattrocentro, idees neoplatòniques que perseguien la bellesa ideal. La mitologia grega i romana.

Les Ip son els genis posteriors a Boticelli: Leonardo i miquel angel, van eclipsr les seves obres, que van ser redescobertes i molt ben valorades.

Relacions coetanies

Els pintors contemporanis de Botticelli esteven molt preocupats per intentar crear un esquema perfecte i un disseny harmònic, el problema apareixia quan intentava integrar un paisatge de fons. Boticelli ho va solucionar.

ESCOLA D'ATENES

Rafael va morari molt jove, amb només 37 anys, però va ser dels pintors més importants i influents del Renaixement italià. Més jove que Miquel Àngel i Leonardo. Va destacar per una extraordinaria capacitat i un magnific talent pel dibuix. Les seves figures semblava moure's. Tenia bon caracter i talent.

Estil i anàlisi formal

Lescena pintada representa un grup de gent reunits a l'interior d'un temple d'inspiració romana. La disposició dels personatges és geometrica, i al mig queda un buit on se situen els dos personatges principals. L'obra respira equilibri formal, però això no impedeix que hi hagi dinamisme, aconseguit gracies als gestos, les expressions i els moviments. Cromoticament hi ha gran varietat.

El dibuix es excel.lent. El pintor perfila tots els detalls del quadre i els rostres de forma magistral.

Analisi conceptual

El tema es filosofic

Personatges entorn de dos grans filosofs de l'antiguitat clàssica. Signifiquen el mòn de les idees i el mòn terrenal. Al seu voltant, filosofs i savis representen les 7 arts liberals.

La funció es el vehicle dels ideals renaixentistes, tan propers als ideals grecs de la filosofia, la cultura, ciencies i arts liberals.

Antecents i influencies posteriors

Els antecendents es la inspiració en l'antiguitat clàssica: la romana pel marc arquitecnonic del quadre i la grega pel tema, ja que rafael considerava que tots els filosofs posteriors als grecs l'únic que havien fet era comentar els seus avantpassats.

Les ip son les seves pintures de mare de déus amb nens jesús van influir a totes les epoques posteriors.

Relacions coestanies

Coetanis Miquel Angel va aprende la coposició a l'espai copositu anatòmica i leonardo la tècnica de distribució de figures.