Escultura Romànica i Art Gòtic: Característiques i Evolució

Escultura Romànica

Torna a imposar-se un element comú a tota l'escultura medieval: el contingut religiós. L'escultura romànica trobaria les seves referències iconogràfiques i formals en el llegat romà, sobretot el de l'època tardoromana i a través dels sarcòfags paleocristians.

Particularitats de l'Escultura Romànica

• Recíproca interrelació amb l'arquitectura.
• Adaptació al marc arquitectònic.
• Tendència a l'"horror vacui".
• Importància de la temàtica religiosa.

L'escultura és esclava de l'arquitectura, adaptant-se a la forma de capitells, columnes, arquivoltes i de tot aquell espai arquitectònic que va ocupar. Això comporta una sèrie de característiques:

• Hieratisme.
• Rigidesa.
• Absència de moviment.

El sentiment religiós modela una expressió plàstica en la qual preval el sentit místic de la vida a partir d'un fort expressionisme i antinaturalisme. L'art romànic és un art intel·lectual que a través de les seves imatges pretén transcendir al món bast dels sentits. D'aquí la deformació intencionada de les seves figures, o la utilització exagerada del seu bestiari. D'aquí el seu desinterès per la representació del volum real, de cànons de proporcionalitat, de l'equilibri entre massa i pes, d'acolorir les figures amb una intenció realista... preferint una funció expressiva més impactant i simbòlica.

L'escultura és un complement del temple, d'aquí la importància d'una localització espacial: Pantocràtor, dins de la mandorla, al seu voltant els tetramorfs (representació simbòlica dels 4 evangelistes, normalment al timpà), on també apareixen els 24 ancians de l'Antic Testament, així com a cada costat poden haver-hi representants del cel i l'infern. També és habitual el tema del crismó trinitari, síntesi del misteri de la Santíssima Trinitat. També es decoren les arquivoltes, els brancals i els capitells amb motius vegetals o geomètrics. Existeix també una escultura exempta de talles en fusta, d'ivori o orfebreria. Destaquen els Crists caracteritzats per la seva rigidesa i la Mare de Déu amb el Nen, on apareix aquesta entronitzada amb el nen sobre els genolls donant-li l'esquena.

Art Gòtic

Context Històric del Gòtic

• Economia: Es va superar l'etapa feudal. Destaca el creixement de la producció agrícola afavorit pel desenvolupament demogràfic de principis del segle XII. S'inicia una etapa d'interacció camp-ciutat: el primer oferia primeres matèries i aliment a la ciutat, i la segona productes artesanals al camp. Naixia així l'economia de mercat. El treball industrial-artesanal es va organitzar per activitats i va donar lloc als gremis. Això suposarà el creixement de les ciutats i del comerç internacional, van sorgir així les primeres activitats financeres.
• Societat: La major part de la població era camperola. La noblesa i el clergat es van mantenir com l'estament privilegiat, però la burgesia urbana pensava que la riquesa podia possibilitar l'ascens social. Dins de l'Església van aparèixer ordres mendicants com la franciscana i la dels dominics.
• Política: Progressivament anaven prefigurant-se els estats moderns. Els monarques van incrementar el seu poder, dominant la noblesa. Les ciutats es van organitzar amb ajuntaments i consells municipals.
• Cultura: Es van fundar les universitats. Amb elles es va iniciar una cultura de creixent caràcter laic, allunyada dels monestirs.

Arquitectura Gòtica

Aquesta arquitectura està caracteritzada pels seus enormes desitjos d'elevació i de llum. Hi ha un nou concepte de l'espai amb un llenguatge expressiu: naturalisme i recerca del simbolisme de la llum.

Arquitectura Religiosa Gòtica

La catedral és l'edifici més representatiu d'aquesta i la seva ubicació determinarà el nucli principal de la ciutat. La catedral esdevindrà un element decisiu en la morfologia de la ciutat, i arribarà a condicionar el traçat d'aquesta, amb carrers que l'envoltaran. Cal destacar la verticalitat de la catedral gòtica, fet que produïa en l'home una sensació d'ascensió cap al cel alhora que mostrava a l'home la seva petitesa davant Déu.

El Monestir: La doctrina cistercenca prohibia qualsevol tipus de decoració i reduïa l'arquitectura als elements estructurals. Això permetia que els arquitectes tinguessin només compte en les qüestions tècniques.