Escultura romànica: imatges, característiques i tipus

Les imatges de l'escultura

L'escultura romànica va estar fortament vinculada a l'arquitectura, amb la intenció de decorar i d'acompanyar les lectures de la Bíblia al recinte eclesial i monacal. Es va convertir en una mena de llibre d'imatges, per a la qual les portalades i els capitells van esdevenir suports escultòrics excel·lents.

Els temes utilitzats, extrets de l'Antic Testament i el Nou Testament, solien ser de caràcter religiós, tot i que també es van esculpir animals fantàstics o escenes de la vida quotidiana, així com motius florals, vegetals i geomètrics. Aquesta temàtica es va realitzar sobretot en la decoració dels capitells dels claustres i a l'interior de les esglésies.

A les portalades de les catedrals i les esglésies, destaca el timpà com a nucli escultòric, on es representa la "Teofania o Crist en Majestat" (Maiestas Domini), acompanyada del tetramorf (els símbols dels 4 evangelistes). Envoltant aquest espai trobem les arquivoltes, els brancals, la llinda i el mainell, que presenten una decoració amb relleus geomètrics de tipus estrictament religiós o simbòlic. Un dels temes iconogràfics més habituals és el dels 24 ancians de l'Apocalipsi.

També són molt importants les portalades, com ara la de "Santa Maria la Real" a Navarra. Formalment, en aquest tipus d'escultura s'hi poden distingir les característiques següents:

1. Figures hieràtiques, rígides i inexpressives.
2. Falta de perspectiva i absència de paisatges.
3. Adaptació dels personatges al marc arquitectònic.
4. Tendència a omplir tot l'espai (horror vacui).
5. Ús de la perspectiva jeràrquica.
6. Tendència a la geometrització i simetria de les formes.
7. Ús de la policromia (actualment gairebé tota perduda).

Les escultures devocionals

Aquestes característiques també són aplicables a les escultures devocionals fetes en fusta. Diferenciem aquestes talles en tres grups:

• A) Maria com a Sedes Sapientiae: imatge de la Mare de Déu amb l'infant Jesús assegut a la falda.
• B) La Crucifixió: diferenciem el Crist triomfant (diví) i el Crist sofrent (humà), expressant dolor.
• C) El Davallament de la Creu: grup escultòric col·locat en una capella pròxima a l'entrada, representant només els personatges que sepulten Jesús, però que després s'hi afegeixen Maria, Sant Joan i les Santes Dones.