Escultures de la Cartoixa: Anàlisi i Significat

CONTEXTE

L'obra fou un encàrrec del duc de Borgonya Felip l'Atrevit. Aquest grup escultòric és el que es conserva d'un gran conjunt que ocupava el centre del claustre de la Cartoixa i que estaria format per:

1-Un pou del que brollava aigua de capes freàtiques i que es pot considerar com a símbol de Font de vida o renovació.

La base hexagonal, segons una litografia del s.XIX, tenia diferents escuts referits al duc i a un metre i mig es tanca el pou amb una mena de cornisa que simbolitzaria el Gòlgota.

2-Un Calvari amb figures de Crist, les santes dones i alguns apòstols, del que es conserva molt poc. El més notable és un bust de Jesús.

ANÀLISI FORMAL

Sobre la base hexagonal trobem un pedestal també hexagonal, ocupat per patriarques i profetes de l'Antic Testament, (Moisès, David, Daniel, Zacaries, Isaies i Jeremies) entre columnetes amb capitells vegetals i sobre ells àngels que extenen les seves ales.

Totes les estàtues del pilar hexagonal s'assentaven sobre un terra de color verd, símbol de la terra, i totes porten textos profètics referits a la passió i mort de Crist. Cada figura està individualitzada, es tracta de retrats naturalistes i estaven policromats. Figures: Moisès, David, Jeremies, Zacaries, Daniel, Isaies. Es tracta de talles de pedra calissa, ens dóna la sensació de pesadesa i de rugositat. Els volums són tancats i es lliberen del marc arquitectònic. Les escultures estaven pintades. La llum ajuda a crear efectes de llum i ombres sobre rostres i plecs de la roba. Són escultures robustes de gran realisme, cada profeta presenta trets individualitzats que denoten caràcters diferents. Una de les característiques de l'estil Sluter són els vestits, els plecs grans, pesats i angulosos i, totes mostren actituds i trets psicològics diferents: Moisès amb els ulls enfonsats i la barba encrespada, Jeremies amb cara d'enfadat, Isaies amb arrugues al front i una mirada plena de tristesa. Podem apreciar també el gust pels detalls propi de l'escola flamenca en la barba de dos puntes de Moisès, les Taules de la LLei, el cinturó, l'arpa... Els àngels de representació més dolça i suau sembla que són de Claus de Werve.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

L'obra d'Sluter se situa a finals del s.XIV. Després dels anys de la pesta negra i la guerra del cent anys, Europa comença a recuperar-se i resurgeix el comerç a les ciutats flamenques i italianes.

El ducat de Borgonya fou un estat medieval fins el 1482, és una zona molt rica i un dels moments més brillants va ser en temps del duc Felip l'Atrevit que va manar construir la cartoixa destinada a panteó reial.

La funció és religiosa i el seu significat és establir una vinculació entre l'Antic Testament i el Nou, ja que la passió i mort de Jesús havia estat profetitzada pels grans patriarques i profetes.