Escultures Gregues: Anàlisi i Significat

Hermes amb Dionís Infant

Dades Generals

• Autor: Praxíteles (atribuït)
• Cronologia: 343 aC (aproximadament)
• Localització: Museu Arqueològic d'Olímpia
• Estil: Grec clàssic
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre
• Tipologia: Escultura exempta (grup escultòric)
• Color: Monocroma

Anàlisi Formal

L'obra mostra una gran atenció als sentiments i les emocions, amb una expressivitat notable. Es caracteritza pel naturalisme i la delicadesa en el tractament anatòmic, representant els déus d'una manera més humana (com un jove atleta). Presenta la característica "corba praxiteliana", que equilibra el moviment i el repòs, i un contrapposto suau. El suport rectilini del tronc de l'arbre ajuda a l'equilibri de la composició. La llum és uniforme en el cos, mentre que els plecs de la túnica i els cabells presenten clarobscurs.

Interpretació: Contingut i Significat

Els protagonistes són dos déus de l'Olimp grec: Hermes i Dionís. L'escultura representa el moment en què Hermes, tement la venjança d'Hera per la infidelitat de Zeus, porta el seu germanastre Dionís als reis d'Orcomen, Atamant i Ino, a qui confia la seva criança. En una referència al futur de Dionís com a déu del vi, Hermes li ofereix un gotim de raïm (el braç que el sostenia s'ha perdut). Hermes mostra una mirada tendra cap al seu germà petit.

Funció

Aquesta obra d'inspiració mitològica estava destinada a l'exposició pública en un lloc de pas de la ciutat. Quan es va trobar, el 1877, decorava el temple d'Hera a Olímpia. És possible que el grup escultòric fos esculpit per commemorar la pau entre Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró de la primera i Hermes, de la segona.

Models i Influències

Segueix el cànon de Policlet, amb déus humanitzats. Va influenciar escultors com Lisip i Escopes, i posteriorment, artistes del Renaixement com Donatello (David) i Miquel Àngel (David).

Victòria de Samotràcia

Dades Generals

• Autor: Desconegut (Escola de Rodes)
• Cronologia: 190 aC (aproximadament)
• Localització: Museu del Louvre, París
• Estil: Grec hel·lenístic
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre
• Tipologia: Escultura exempta, dempeus
• Color: Monocroma

Anàlisi Formal

Presenta una composició oberta. La vista principal és frontal, amb una lleugera torsió. La vista lateral mostra una diagonal que va des del cap fins a la cama esquerra. La vestimenta, amb la tècnica de "draps molls" (xitó), crea una sensació de sensualitat. El fet que avanci la cama dreta suggereix lleugeresa. El dinamisme és evident en les corbes del vestit.

Interpretació: Contingut i Significat

Normalment, la representació de Nike (la Victòria) era una petita figura que una altra divinitat duia a la mà. En aquest cas, representa de manera al·legòrica la victòria militar. Va ser donada pels rodis al santuari de Samotràcia per commemorar la victòria naval que van obtenir contra Antíoc III de Síria l'any 190 aC, que els va suposar el control d'àmplies zones de Cària i Lícia.

Funció

L'obra estava situada en un petit edifici del Santuari de Samotràcia i segurament seria una de les innombrables ofrenes fetes al santuari. Va ser consagrada en agraïment als déus després d'una victòria naval. Les dimensions de la Victòria de Samotràcia indiquen que es tracta d'una obra de caràcter commemoratiu.

Models i Influències

Es pot establir una semblança amb l'obra d'Umberto Boccioni, "Formes úniques de continuïtat en l'espai". Totes dues obres mostren el moviment ràpid i decidit d'un cos en l'espai.

Laocoont i els seus Fills

Dades Generals

• Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes (atribuït)
• Cronologia: Segle I aC (aproximadament)
• Localització: Museus Vaticans (originalment a les ruïnes del palau de Titus)
• Estil: Grec hel·lenístic (Escola de Rodes)
• Tècnica: Talla (original possiblement en bronze)
• Material: Marbre
• Tipologia: Grup escultòric, exempt
• Color: Monocroma

Anàlisi Formal

L'obra mostra una anatomia musculosa i una gran tensió. La composició és piramidal i la vista principal és frontal. Els cossos estan contorçats, mostrant un moviment violent i dinàmic. L'expressió és turmentada (pathos), amb un efecte de clarobscur. És un grup escultòric monocrom.

Interpretació: Contingut i Significat

Representa Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament contra les serps marines enviades per Atena com a càstig al sacerdot troià, que havia gosat desafiar el destí. Aquest episodi, on Laocoont intentava salvar la ciutat de Troia de la destrucció (l'episodi del cavall de Troia), es relata a l'Eneida de Virgili.

Funció

Probablement va ser encarregada per l'Estat per exposar-la en un lloc públic, encara que també podria haver estat un encàrrec particular, ja que a l'època hel·lenística els col·leccionistes d'art començaven a ser habituals. Els artistes que creaven aquestes obres assolien la fama, sovint amplificada pels escriptors que narraven les seves vides i anècdotes.

Models i Influències

Mostra influència de l'Altar de Pèrgam. Va influenciar obres romanes i, posteriorment, va impressionar profundament Miquel Àngel, influenciant la seva expressió de la "terribilitat". També es poden veure influències en el Barroc, per exemple, en obres de Bernini (com "El rapte de Prosèrpina").