Escultures i mosaics romans i bizantins

Escultura eqüestre de Marc Aureli

Retrat eqüestre, bronze daurat 4,24m, romà imperial, Plazzo dei Conservatori Roma. Damunt d’un podi s’alça la figura de Marc Aureli, l’emperador va vestit amb una toga cenyida amb un cinturó i cobert amb una capa militar i el cavall aixeca la pota superior simulant moviment. El retrat s’allunya dels models heretats del període clàssic grec, es va posar molta cura en els detalls de la fisonomia, hi ha exemples de treball minuciós com els cabells o la barba que transmeten un sentiment de força, autoritat i transcendència i s’aprecia un equilibri per part de la contenció del cavall i pel braç de l’emperador en moviment.

Columna Trajana

Apol·lodor de Damasc, 107-114, marbre, romà imperial, commemoratiu. Aquesta columna s’aixeca damunt d’un pedestal rectangular, té una base decorada amb motius ornamentals, un fust de 29,78m i un capitell dòric sobre el qual s’alça una estàtua de Sant Pere que antigament era de Trajà. Al fust hi ha 200 m de relleus esculpits disposats helicoidalment, són 155 escenes que resulten realistes i on Trajà no apareix divinitzat. La columna commemora la victòria de l’emperador Trajà sobre els dacis.

August de Prima Porta

Desconegut, segle I aC, copia de l’any 14, escultura exempta, copia de marbre d’un original de bronze, 2,04m, romà imperial, commemoratiu, Museu Vaticani. La imatge presenta a l’emperador Cèsar Octavi primer emperador de Roma un dels personatges més venerats. Es representa amb una túnica damunt de la qual porta una cuirassa musculada esculpida amb relleus i una capa anomenada paludamentum que aguanta amb el braç. Amb l’altre braç representa autoritat. Al costat de la cama dreta apareix el déu Cupido dalt d’un dofí per tal de suportar pes. La composició utilitza el contrapposto, flexiona la cama esquerra i aixeca el maluc. La cara de l’emperador no reflecteix una bellesa ideal, es mostra més jove. El realisme es nota també al vestit i a un treball minuciós.

Santa Sofia de Constantinoble

Antemi de Tralles i Isidor de Milet, 532-537, maons i marbre i interior de mosaics. Istanbul. La basílica destaca per la gran cúpula central que es sosté amb l’ajuda de 4 contraforts massissos, tant el tambor com el mur presenten moltes finestres. A l’interior es presenta una planta basilical de tres naus. Al centre de la nau principal trobem la gran cúpula sobre quatre pilars i fa 31m de diàmetre i 54m d’alçada i es sota sobre quatre arcs de mig punt creant un espai circular que en realitat es quadrat, per repartir la pressió de la cúpula van construir dues semicúpules una a cada extrem de l'eix longitudinal. En alçada les naus laterals tenen dos pisos d'arcades superposades. La van fer construir Justinià i la seva esposa Teodora.

La Desi

Desconegut, segle XIII, mosaic, estil Bizantí, tema bíblic, Basílica de Santa Sofia Istambul. A l’obra domina la frontalitat, amb la figura de Crist al centre amb una expressió greu. Als costats la figura de Maria i de Joan que miren implorants a Crist en senyal d’adoració. A la Desi s’hi troba certa voluntat d’individualitzar els personatges. Sobre el fons daurat es dibuixen les figures amb traços de color negre i plecs treballats per aconseguir certa profunditat. La Desi en grec significa plegaria o súplica i trobem a un Crist flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan.

Mosaic de Teodora

Desconegut, 547, mosaic, bizantí, retrat commemoratiu religiós, Església de San Vitale de Ravena. La composició situa les figures en posició frontal i juxtaposada com si fos un fris. Els personatges mantenen una proporcionalitat natural, destaca la figura de Teodora amb una corona en posició on la veiem coronada. Hi domina l’estatisme i el hieratisme de les figures, accentuat pels plecs geomètrics. Les figures es destaquen sobre un fons daurat. S'hi utilitza la perspectiva esglaonada, és a dir, es superposen els caps a la mateixa alçada. El cromatisme és molt ric en matisos i tonalitats.