Esdeveniments Clau de la Segona República Espanyola

Casas Viejas

El gener de 1933, a Casas Viejas, un grup de jornalers inspirats per l’anarquisme va destituir l’alcalde i va atacar la caserna de la Guàrdia Civil. La resposta del govern republicà va ser una repressió brutal, amb l’ús desmesurat de la força contra els jornalers, malgrat la seva suposada orientació progressista. Quan els fets van sortir a la premsa, tant els conservadors com els jornalers van aprofitar-ho per criticar el govern: els primers denunciant la manca d’ordre i els segons per la falta de suport a les seves reivindicacions. Això va provocar un gran desprestigi de la República i va contribuir a la victòria de la dreta a les eleccions de 1933.

Sanjurjada

El 10 d’agost de 1932 va tenir lloc la “Sanjurjada”, una revolta militar liderada pel general Sanjurjo que va representar el primer intent de cop d’estat contra la República. Tot i que la insurrecció va fracassar ràpidament, Sanjurjo va ser jutjat en un consell de guerra i condemnat a mort. No obstant això, la pena li va ser commutada i se li va permetre exiliar-se. Aquest intent fallit va evidenciar l’oposició d’alguns sectors militars a la República, anticipant futurs atacs contra el règim democràtic.

Revolució d'Astúries (Octubre 1934)

Entre el 5 i el 18 d'octubre de 1934 a Astúries hi va haver una revolució obrera. El PSOE, la UGT i la CNT van dirigir els miners armats i es va proclamar el comunisme. Uns 30.000 revolucionaris van formar l'anomenat Exèrcit Roig, que es va enfrontar a la guàrdia civil i l'exèrcit. La revolució va ser reprimida brutalment per l'exèrcit, dirigit, entre d'altres, pel general Franco. A conseqüència d'aquests fets hi va haver més d'un miler de morts.

Aquests miners tenien explosius (per la seva feina) i els van utilitzar per explotar les casernes de la guàrdia civil. Volien aconseguir el control per organitzar-se ells mateixos. Es convoca l’estat de guerra i s’envia l’exèrcit a Astúries, però no el normal (per por que canviï de bàndol) sinó el colonial (d’Àfrica), dirigit per Franco, Yagüe i Ochoa. Va haver-hi bombardejos, saquejos… una repressió molt forta en què es van matar obrers, civils… També va haver-hi molts detinguts (+30.000) i quasi no cabien a la presó. Feien afusellaments (i els tiraven a les cunetes), escarni públic, tortura… Volien crear terror.

Fets d'Octubre a Catalunya

A Catalunya, el govern de la Generalitat, liderat per Lluís Companys (ERC), es mantenia en mans dels republicans, mentre que a Espanya el govern passava a estar controlat pels conservadors (Lerroux i la CEDA), fet que va generar tensions. L’enfrontament es va intensificar amb la qüestió rabassaire i la Llei de Contractes de 1934, que garantia als pagesos l’accés a la propietat de la terra. Els propietaris, amb el suport de la Lliga Catalana, van recórrer la llei, que va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals. Davant d’això, la Generalitat va aprovar una llei pràcticament idèntica.

El conflicte va escalar el 6 d’octubre de 1934, quan, després de l’entrada de ministres de la CEDA al govern espanyol, Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i va convocar una vaga general. Tot i això, el moviment no va tenir un gran suport i, després de la repressió de l’exèrcit, Companys es va rendir l’endemà. La resposta del govern central va ser dura: es va suspendre l’Estatut d’Autonomia, es va empresonar el govern de la Generalitat i es van detenir 3.500 persones. A més, es van dissoldre institucions públiques, es van tancar diaris i es van revocar els drets dels pagesos beneficiats per la Llei de Contractes.

Aixecament Militar i Inici de la Guerra Civil

Des del començament de la Segona República, una part de l'exèrcit es va mostrar contrària al nou règim i va intentar conspirar-hi en contra, com va demostrar el cop d'estat fallit de José Sanjurjo el 1932. Amb les eleccions del febrer de 1936 i la victòria del Front Popular, el rebuig de sectors militars es va intensificar. Franco, aleshores cap de l’Estat Major, va proposar declarar l’estat de guerra, però el govern s'hi va negar i va reaccionar destinant a la perifèria els generals sospitosos de preparar un alçament. Tot i això, a partir de l’abril, Sanjurjo va començar a organitzar una insurrecció en secret amb altres militars, mentre que Emilio Mola, conegut com "el director", es va encarregar de coordinar el cop.

Tot i que la conspiració encara no estava totalment preparada, dos esdeveniments van precipitar-ne l'execució: l’assassinat del tinent Castillo, membre de la guàrdia d’assalt, per part de l’extrema dreta, i, com a represàlia, l’assassinat de Calvo Sotelo, fet que els colpistes van utilitzar com a pretext per justificar l’aixecament militar. Així, el 17 de juliol de 1936, el cop d’estat va començar al Marroc i, l’endemà, es va estendre a la península, marcant l’inici de la Guerra Civil Espanyola.