L'Església de Crist: Orígens i Característiques

Pere i Pau es troben i diuen: “Junts podem fer alguna cosa”. Pau té la missió de donar testimoni: “M’han dit que Jesús ha resucitat”. Tenen el primer enfrontament sobre la conversió al cristianisme, perquè Pau volia que tothom, abans de batejar-se, fos jueu, i Pere deia que es podia batejar tothom que volgués formar part de la comunitat cristiana. Va acabar guanyant la paraula de Pere; tothom era benvingut.

Degut a això, hi ha el Primer Concili a Jerusalem, primera trobada de l'Església. Els orígens al llarg de la humanitat s’han anat reproduint. És cíclic, tot torna. Per a ser membres d’aquesta comunitat, es necessitaven aquestes exigències: La conversió a la fe de Crist: Pere convida a fer les primeres comunitats, a batejar-se. La conversió implica un canvi, i aquest és amb el signe del baptisme. El baptisme: Fa que puguis començar a formar part de la comunitat. És la purificació. El do de “l’Esperit de la Pentecosta”: La celebració eucarística: L’amor operatiu i comunitari.

El Regne de Déu, objecte central del missatge de Jesús, ho va seguir sent en la predicació dels apòstols. L'Església no és el Regne de Déu, però la seva finalitat és estar al servei d’aquest. Pretén ser l'àmbit on Jesús sigui el Senyor.

Els evangelis no informen de paraules dirigides als oients anunciant la fundació d’una institució nova, però en aquests escrits és clar que Jesús, mitjançant la seva predicació i la seva activitat, va posar els fonaments per a l’aparició de l'Església postpasqual.

Característiques de l’Església de Crist

Per tal de comprendre el ministeri de l’Església catòlica, hem de remuntar-nos als seus orígens en la persona i el missatge de Jesús de Natzaret.

L’Església catòlica, fundada per Jesucrist, Fill de Déu i manifestada per l’acció de l’Esperit Sant, té la missió d’anunciar i establir arreu del món el Regne de Déu que es consumarà en la glòria.

L’Església és, per tant, una comunitat que es manifesta en les dimensions següents:

• És una comunitat de creients que confessa la fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant. Credo: professió de fe, crec en les tres persones, que són una. El credo es crea al Concili de Nicea.

• És una comunitat de germans que proclama fidelment el manament de l’amor. Potencia la germanor, una comunitat viva i compromesa; l’amor és viu. El manament de l’amor és la paraula del Bon Samarità, que és aquell que té el gest d’aturar-se, d’acollir els necessitats.

• És una comunitat amb un magisteri que interpreta autènticament la paraula de Déu. Transmissió de la fe apostòlica rebuda.

• És una comunitat de culte i vida que celebra els set sagraments. Com és una comunitat viva, celebrem la vida; es fan rituals (7 sagraments).

• És una comunitat d’oració que es congrega per pregar al Pare celestial. Arriba un moment on els apòstols li demanen al mestre que els ensenyi a pregar, i aquest els ensenya el Pare Nostre, que és la primera pregària que trobem implícita.