L'Església a l'Edat Mitjana: Monasticisme, Cismes i Ordes

La Vida Monàstica a l'Edat Mitjana

La vida monàstica a l’edat mitjana ve marcada per:

• La Reforma Benedictina: Cluny

  En destaca la tasca pedagògica i cultural a través de les escoles monàstiques i el treball dels monjos copistes.

• Aparició de Nous Ordes Monàstics

  • L'Orde del Cister: Senzillesa i Treball

    Va voler retornar a la senzillesa i a la vida de pobresa i de treball.

  • La Cartoixa: Pobresa Evangèlica

    Va ser fundada seguint els principis renovadors i cercant la pobresa evangèlica.

Cismes i Divisions en l'Església Medieval

El Cisma d'Orient (1054)

Comportà la divisió dels cristians entre:

• Cristians d’Occident o catòlics, que reconeixen el papa com a cap visible.
• Cristians d’Orient o ortodoxos, que segueixen una direcció més col·legiada.

El Problema de les Investidures

Va provenir de la concessió o donació d’una església a un clergue o el nomenament d’abats i bisbes que els reis i els nobles feien de manera interessada. Aquest problema fou resolt amb la signatura del Concordat de Worms (1122).

El Cisma d'Occident (1378-1417)

És la divisió que va existir durant quasi quaranta anys entre dos grups de cardenals que eren partidaris del nomenament de dos papes diferents i que no tenien els mateixos interessos polítics.

Defensa de la Fe i Heretgies Medievals

Durant l’edat mitjana, per tal de defensar la fe cristiana es van crear les Croades i els ordes militars. En aquest període també van sorgir diverses heretgies, que van ser combatudes mitjançant el diàleg, la repressió militar o la Inquisició.

Els Ordes Mendicants: Predicació i Pobresa

Van ser ordes religiosos que es van preocupar de difondre l’ideal evangèlic per mitjà de la predicació i el testimoni d’una vida en comunitat, viscuda des de la pobresa i la gratuïtat. Cal destacar l’orde dels predicadors o Dominics (Sant Domènec de Guzmán) i l’orde dels frares menors o Franciscans (Sant Francesc d'Assís).

La Peregrinació en l'Edat Mitjana

Per als creients, la peregrinació és un viatge a un lloc sant que té com a motiu donar gràcies, demanar perdó o cercar la fe.

Art Gòtic i Educació Eclesiàstica

L'Art Gòtic: Llum i Espiritualitat

En el camp de l’art, destaca l’art gòtic com una forma arquitectònica que ressalta la llum i les alçades i ajuda el creient a trobar-se amb Déu i a elevar el seu esperit.

Els vitralls gòtics de les catedrals es converteixen en autèntiques catequesis i ajuden els creients en l’experiència de pregària a Déu.

Escoles Catedralícies i Monàstiques

Les escoles catedralícies i les escoles monàstiques preparaven per als estudis de filosofia i teologia, necessaris per exercir el servei eclesiàstic.

L'Església a Catalunya (Segles XI-XV)

Els fets significatius de l’Església a Catalunya entre els segles XI i XV són aquests:

• La Pau i Treva de Déu (Abat Oliba)

  L’Església reglamenta i garanteix l’ordre públic.

• L'Orde del Cister a Catalunya

  Monestirs de Poblet, Vallbona de les Monges i Valldonzella.

• Nous Ordes Religiosos Catalans

  Aparició de nous ordes religiosos: mercedaris, franciscans, dominics i carmelites.

Conceptes i Figures Destacades de l'Edat Mitjana

Les Croades

Foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió. Tingueren lloc durant els segles XI i XIII, especialment entre els anys 1095 i 1276.

Sant Domènec de Guzmán (Dominics)

Nascut a Caleruega (1170) i mort a Bolonya (6 d'agost de 1221), fou el fundador de l'Orde dels Predicadors, també coneguts com a Dominics. Va ser un ferm baluard de l'Església Catòlica, que el va canonitzar. Actualment la seva festa és el 8 d'agost.

Sant Francesc d'Assís (Franciscans)

Nascut a Assís (Estats Pontificis, 5 de juliol de 1182) i mort el 3 d'octubre de 1226, és un sant italià que va fundar l'orde franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana. Va ser canonitzat per l'Església Catòlica el 1228, i la seva festivitat se celebra el 4 d'octubre.

Santa Clara d'Assís (Clarisses)

Nascuda a Assís (1193) i morta el 1253, va ser una religiosa italiana que va col·laborar amb Sant Francesc d'Assís i fou la fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses. Va ser canonitzada només dos anys després de la seva mort, el 1255. Pius XII la proclamà santa patrona de la televisió i les telecomunicacions.