L'Església, el Franquisme i la Segona Guerra Mundial

L'Església i la societat sota el franquisme

L'Església catòlica va tenir un paper destacat en la justificació i la defensa del règim franquista, que es definia com a Estat confessional catòlic. Les diferents actituds socials pel que fa al franquisme s'han classificat bàsicament en tres:

• Suport
• Passivitat
• Rebuig

Les classes mitjanes constituïen un sector políticament desconcertat, perquè durant la Guerra Civil s'havien vist clarament sobrepassades per la revolució social. La major part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil, i van ser sotmesos a una vigilància i una repressió extremes.

Espanya i la Segona Guerra Mundial

A l'inici de la Segona Guerra Mundial (setembre del 1939), malgrat que el govern de Franco va declarar la neutralitat, mostrava simpatia envers les potències de l'Eix, que l'havien ajudat durant la Guerra Civil. Després de la victòria alemanya sobre França (juny del 1940), Espanya va declarar la no-bel·ligerància, fet que comportava suport diplomàtic i econòmic a l'Eix.

Alemanya i Itàlia van temptejar llavors les possibilitats de la integració d'Espanya en el conflicte i Franco es va entrevistar amb Hitler (Hendaia, 1940) i amb Mussolini (Bordighera, 1941). Els falangistes eren els més partidaris d'entrar a la guerra, mentre que altres sectors s'hi mostraven contraris (empresaris, l'Església, els monàrquics i part dels militars).

Economia de guerra i pressió internacional

Espanya exportava clandestinament tungstè a Alemanya, un mineral estratègic que era vital per a la indústria de guerra. Com a represàlia, els Estats Units van embargar l'enviament de petroli a Espanya a la darreria del 1943 i això va comportar dificultats greus per a l'economia espanyola.

L'octubre del 1943 la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potències feixistes. Aleshores, els governs britànic i americà van pressionar el règim de Franco perquè es distanciés formalment de l'Eix. La conseqüència d'aquesta nova relació internacional de forces va ser la retirada i la dissolució de la División Azul i la tornada a l'estatus de neutralitat estricta d'Espanya (octubre de 1943).

El final de la guerra i el futur del règim

La derrota definitiva de l'Eix el 1945 va posar el règim de Franco a frec del daltabaix definitiu per la por que els aliats poguessin exigir-ne la fi atès que presentava afinitats amb les dictadures vençudes i que havia manifestat el seu suport a l'expansió militar de les potències de l'Eix.