L'Església de la Madeleine: Símbol Neoclàssic i Imperial de París

La Madeleine de París: Arquitectura Neoclàssica i Història

Història i Context

La Madeleine va ser edificada entre el 1806 i el 1842 per Pierre Alexandre Vignon. Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma per enderrocar la fastuositat del Rococó, l'art dels Salons aristocràtics. Era, doncs, la reacció profunda contra la frivolitat de l'art i la moral de principis de segle.

A l'època napoleònica, l'art neoclàssic va prendre un tret molt més classicista en allò que anomenem l'Estil Imperial. Napoleó, amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme. L'època de Napoleó fou la més fecunda fent construccions classicistes, i es fa evident la intenció d'identificar Napoleó amb els emperadors romans.

Posteriorment, al segle XIX, la crisi religiosa, les revolucions liberals i econòmiques van suposar el triomf del Romanticisme com a resposta a la reacció burgesa que havia originat el neoclassicisme.

Descripció Formal

L’església s’eleva, a la manera d’un temple clàssic, sobre un podi al qual s’accedeix per una àmplia escalinata. La seva tipologia es correspon amb la d’un temple perípter monòpter (voltat per una filera de columnes no adossades al mur) de planta rectangular.

El pòrtic octàstil està presidit per columnes corínties de 20 metres d’alçada, molt esveltes, damunt les quals hi ha un entaulament amb tres platabandes, un fris amb decoració en relleu i una inscripció. També trobem el frontó triangular amb ornamentació escultòrica. El sostre es tanca amb una coberta de dos aiguavessos.

L’interior de l’edifici s’estructura en una única nau amb un absis semicircular al presbiteri. L’espai es divideix en tres trams quadrats coronats per cúpules sobre petxines que no són visibles des de l’exterior i que descansen damunt quatre parells de columnes corínties. Aquestes vuit columnes separen l’espai de la nau central d’una galeria de circulació, darrere de la qual hi ha capelles cobertes per petites cúpules i llunetes semicirculars.

Característiques Artístiques

Aquesta obra pertany a l'estil neoclàssic i neobarroc. Les seves característiques principals inclouen:

• Aire solemne i heroic en les representacions pictòriques.
• Temàtica històrica.
• Composicions ordenades i equilibrades.
• Cromatisme fred.
• Predomini de la línia.

Significat i Funció

Significat: La Madeleine, segons el projecte original, havia de ser un temple laic per a major glòria de França i de Napoleó, el qual aspirava a fer un imperi com el de Roma. Seria un homenatge a l’exèrcit francès i serviria per guardar els trofeus i banderes arrabassades als enemics. En perllongar-se la construcció fins al 1842, després de la mort de Napoleó i Vignon, l’edifici s’acabà convertint en l’església de la Madeleine.

Funció: Religiosa.