Església de San Lorenzo: Arquitectura Renaixentista i Simetria

Descripció de l'Església de San Lorenzo

L’exterior de l’església de San Lorenzo és relativament tosc, sobretot la façana, en la qual mai no es va arribar a col·locar el revestiment de marbre que li corresponia segons els plans inicials. Tot i així, el conjunt manté una harmonia estructural perfecta i es poden veure amb claredat les diferents alçades de la nau central, les laterals i les capelles. A la part posterior hi sobresurt la cúpula, lleugerament ogival, que corona el creuer.

Interior de l'Església

A l’interior, la planta de creu llatina s’articula en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies. La nau central és el doble d’alta i ampla que les laterals, i la seva separació es fa a partir de columnes d’ordre corinti, que mitjançant un curiós entaulament fragmentat, suporten arcs de mig punt. A sobre s’hi disposa un mur en el qual s’obren llargs finestrals que es corresponen amb l’obertura de l’arc inferior.

Capelles Laterals i Coberta

A les naus laterals, les capelles s’obren a través d’arcs de mig punt, sobre els quals es disposen finestres circulars. La coberta se soluciona mitjançant voltes bufades als laterals i un sostre pla amb cassetons quadrats al centre. Al creuer, Brunelleschi hi aixeca una cúpula semiesfèrica sobre petxines.

Simetria i Harmonia

El conjunt de l’església de San Lorenzo està pensat perquè totes les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar, i perquè el visitant, situat enmig de la nau central, percebi un costat com a mirall de l’altre. Per això, l’arquitecte italià es va basar en la simetria i la matemàtica, i en l’harmonia de la complementarietat del quadrat i el cercle. El resultat és un interior ampli, diàfan i molt lluminós, gràcies a les nombroses finestres obertes a diferents alçades.

Funció Litúrgica i Estil

Va ser un encàrrec de Cosme de Médici a Brunelleschi, qui ja havia treballat per ell en la construcció de la cúpula de la catedral. Com a església, San Lorenzo de Florència tenia una funció litúrgica. Per això, des del punt de vista arquitectònic, la simplicitat distributiva dels elements constructius i l’ús de la geometria per ordenar regularment l’espai estan pensats per provocar una sensació de pau i equilibri al visitant. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana.

Innovacions de Brunelleschi

Brunelleschi, com altres artistes d’aquest segle, experimentava sobre nous models, en el seu cas, sobre com devia ser una església cristiana moderna. Va experimentar sobre la planta central a la Capella Pazzi i sobre la basilical en aquesta obra. Aquest temple és una reinterpretació de la planta de nau única de les basíliques romanes i les primitives paleocristianes.

Primera Església Renaixentista

Aquesta basílica va ser la primera església plenament renaixentista, en la qual es va tenir en compte la mesura de l’home, es va recuperar a consciència el llenguatge clàssic i es va intentar mostrar un nou model d’ordre arquitectònic basat en la idea d’equilibri i sobrietat constructiva. Se li atribueix també l’invent de la perspectiva, tècnica que també va utilitzar en les seves construccions.