L'Espai Urbà: Definició, Funcions, Sistemes i Transformacions
Clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,97 KB
L'Espai Urbà: Concepte i Evolució
El terme urbà es refereix al creixement accelerat de les ciutats (en nombre de població, densitat o superfície), impulsat principalment pel procés d'industrialització.
No hi ha un criteri homogeni per definir una ciutat. Es pot considerar per:
- Densitat de població
- Superfície
- Població (a Espanya, tradicionalment 10.000 habitants)
- Importància històrica
Quant a l'evolució, a Europa i Amèrica, les ciutats van créixer lentament des del segle XIX fins a la primera meitat del XX. A la resta del món, el creixement ha estat ràpid a partir de la segona meitat del segle XX.
Funcions de la Ciutat
Les ciutats desenvolupen diverses funcions essencials:
Funció Administrativa
Concentració d'oficines principals d'administració pública o privada. El CBD (Central Business District) és la zona de negocis de les grans ciutats.
Funció Comercial
Activitat comercial amb un ampli ventall d'activitats de compravenda. Es pot observar una especialització interna, amb barris dedicats a un tipus de comerç, que va començar amb els gremis.
Funció Residencial
Espai destinat a l'habitatge, sovint amb segregació espacial per motius econòmics o de procedència. Dins d'aquesta funció, trobem diferents tipus de barris:
- Àrea suburbana: Als afores de la ciutat, amb cases unifamiliars, bones comunicacions i mobilitat privada.
- Eixamples: Zones que creixen al voltant del centre, reformades i amb carrers amples.
- Suburbis perifèrics: Zones amb marginació i poca planificació urbanística.
Funció Industrial
Actualment, les indústries se situen majoritàriament a la perifèria. Destaquen:
- Polígon industrial: Zona planificada per a activitats industrials, amb bones comunicacions, concentració d'empreses i serveis compartits.
- Parc tecnològic: Zona destinada a empreses privades, públiques i universitats per al desenvolupament tecnològic i la recerca.
Sistemes i Xarxes Urbanes
El sistema urbà espanyol no és tancat; les ciutats es relacionen amb altres centres urbans. Alguns exemples de sistemes urbans regionals inclouen:
- Mediterrani: Barcelona, València
- Central: Madrid
- Meridional: Sevilla, Màlaga
- Cantàbric: Bilbao, Gijón
- Atlàntic: Vigo, Lugo
- Canari: Palma (de Gran Canària), Santa Cruz de Tenerife
La Xarxa Urbana
La xarxa urbana és el conjunt de ciutats i altres nuclis de població diferenciats per mida i funcions. S'articula jeràrquicament mitjançant infraestructures de comunicació i interaccions. Dins d'aquesta xarxa, identifiquem diverses estructures:
Àrea Metropolitana
Conjunt d'una gran ciutat central i altres municipis que l'envolten. És un sistema ben integrat, amb intensitat de fluxos i una clara jerarquia (exemples: València, Madrid, Barcelona).
Exemple: L'àrea metropolitana de Barcelona inclou la ciutat i municipis propers com Cornellà, Badalona o L'Hospitalet de Llobregat.
Conurbació
Estructura polinuclear sense una jerarquia clara, amb moltes activitats secundàries i terciàries (exemple: Tarragona-Reus).
Megalòpolis
Combina les característiques de les àrees metropolitanes i les conurbacions. Comprèn molts nuclis centrals i forma una gran regió urbana (10-20 milions d'habitants). Exemples internacionals: Nova York, Ciutat de Mèxic.
Corona Metropolitana
Anell que envolta l'àrea metropolitana, format per capitals comarcals i ciutats industrialitzades (exemples: Mataró, Granollers, Martorell, Vilanova i la Geltrú).
Tipologies d'Espai Urbà
L'espai urbà es pot classificar segons la seva morfologia i densitat:
Ciutat Compacta
Caracteritzada per poc espai entre construccions. Els edificis guanyen alçada per compensar l'escassetat de sòl, resultant en una alta densitat de població.
Ciutat Difusa
Creix de manera extensiva i dispersa, amb baixa densitat d'edificació. Presenta segregació d'usos i una elevada ocupació del territori.
A més, es poden distingir diferents zones segons la seva relació amb el nucli urbà:
Espai Urbà (sensu stricto)
Alta densitat de població, aspecte compacte, àrees urbanes diferenciades, diversitat d'activitats, teixit urbà dens, habitatge plurifamiliar i ús mixt de l'espai.
Espai Periurbà
Perifèria de la ciutat amb una relació molt intensa, ja que hi viuen habitants o hi ha activitats vinculades al nucli. El teixit urbà és poc dens, amb habitatge unifamiliar i presència de sectors d'activitat econòmica, centres comercials o recreatius.
Espai Suburbà
Baixa densitat de població, situat als afores dels nuclis urbans. Predomina l'ús residencial, és socialment homogeni i depèn del transport privat. Sovint es presenta com a ciutat jardí, amb espais verds privats.
Espai Rururbà
Allunyat de la ciutat, amb característiques més o menys rurals, però amb activitats rurals, urbanes o industrials. Sol estar proper a grans eixos viaris, amb un teixit urbà poc dens i habitatges individuals.
Espai Rural
Teixit urbà poc dens o dens segons si és dispers o concentrat. És un espai de baixa densitat de població en relació a l'espai urbà, amb presència d'activitats agrícoles i ramaderes.
Transformacions i Morfologia Urbana
Transformacions de l'Espai Urbà
Les ciutats experimenten constants canvis:
- Expansió de la seva superfície: La xarxa de comunicacions és cada cop més extensa, afavorint la integració de nous municipis i un major consum de sòl.
- Tendència a la dispersió de la població i activitats econòmiques: Creixement de pobles al voltant de la ciutat central, donant lloc a la ciutat difusa.
- Especialització de funcions dins l'àrea urbana: La residència, el lloc de treball i l'oci/serveis se situen en llocs diferents, augmentant els desplaçaments i impulsant la millora de les comunicacions.
Morfologia i Estructura Urbana
La morfologia urbana es refereix a la forma i el disseny de la ciutat:
Traçat Reticular (o en quadrícula)
Regular, amb una xarxa viària de carrers perpendiculars. Té un origen grecoromà i està més influenciat per factors antròpics (humans).
Traçat Orgànic
No planificat, s'adapta a la topologia de l'emplaçament i presenta una forma irregular.
Traçat Radial
Traçat d'origen a partir d'un punt central, amb vies de connexió urbanes. Pot incloure una malla radiocèntrica si té vies de circumval·lació en sentit transversal.
Traçat Lineal
La xarxa viària està disposada a banda i banda d'un eix viari transversal.
És important recordar que les ciutats no són homogènies i sovint combinen diferents tipus de traçats.
Fluxos dels Sistemes Urbans
Inputs (Entrades)
Els sistemes urbans necessiten un flux constant d'entrades per funcionar:
- Aliments
- Productes manufacturats
- Aigua potable
- Habitants del medi rural
- Energia
Outputs (Sortides)
Com a resultat de la seva activitat, els sistemes urbans generen diverses sortides:
- Gasos contaminants
- Ocupació de la perifèria
- Aigües residuals
- Residus urbans
- Indústries contaminants