L'Espai Urbà: Definició, Funcions, Sistemes i Transformacions

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,97 KB

L'Espai Urbà: Concepte i Evolució

El terme urbà es refereix al creixement accelerat de les ciutats (en nombre de població, densitat o superfície), impulsat principalment pel procés d'industrialització.

No hi ha un criteri homogeni per definir una ciutat. Es pot considerar per:

  • Densitat de població
  • Superfície
  • Població (a Espanya, tradicionalment 10.000 habitants)
  • Importància històrica

Quant a l'evolució, a Europa i Amèrica, les ciutats van créixer lentament des del segle XIX fins a la primera meitat del XX. A la resta del món, el creixement ha estat ràpid a partir de la segona meitat del segle XX.

Funcions de la Ciutat

Les ciutats desenvolupen diverses funcions essencials:

  • Funció Administrativa

    Concentració d'oficines principals d'administració pública o privada. El CBD (Central Business District) és la zona de negocis de les grans ciutats.

  • Funció Comercial

    Activitat comercial amb un ampli ventall d'activitats de compravenda. Es pot observar una especialització interna, amb barris dedicats a un tipus de comerç, que va començar amb els gremis.

  • Funció Residencial

    Espai destinat a l'habitatge, sovint amb segregació espacial per motius econòmics o de procedència. Dins d'aquesta funció, trobem diferents tipus de barris:

    • Àrea suburbana: Als afores de la ciutat, amb cases unifamiliars, bones comunicacions i mobilitat privada.
    • Eixamples: Zones que creixen al voltant del centre, reformades i amb carrers amples.
    • Suburbis perifèrics: Zones amb marginació i poca planificació urbanística.
  • Funció Industrial

    Actualment, les indústries se situen majoritàriament a la perifèria. Destaquen:

    • Polígon industrial: Zona planificada per a activitats industrials, amb bones comunicacions, concentració d'empreses i serveis compartits.
    • Parc tecnològic: Zona destinada a empreses privades, públiques i universitats per al desenvolupament tecnològic i la recerca.

Sistemes i Xarxes Urbanes

El sistema urbà espanyol no és tancat; les ciutats es relacionen amb altres centres urbans. Alguns exemples de sistemes urbans regionals inclouen:

  • Mediterrani: Barcelona, València
  • Central: Madrid
  • Meridional: Sevilla, Màlaga
  • Cantàbric: Bilbao, Gijón
  • Atlàntic: Vigo, Lugo
  • Canari: Palma (de Gran Canària), Santa Cruz de Tenerife

La Xarxa Urbana

La xarxa urbana és el conjunt de ciutats i altres nuclis de població diferenciats per mida i funcions. S'articula jeràrquicament mitjançant infraestructures de comunicació i interaccions. Dins d'aquesta xarxa, identifiquem diverses estructures:

  • Àrea Metropolitana

    Conjunt d'una gran ciutat central i altres municipis que l'envolten. És un sistema ben integrat, amb intensitat de fluxos i una clara jerarquia (exemples: València, Madrid, Barcelona).

    Exemple: L'àrea metropolitana de Barcelona inclou la ciutat i municipis propers com Cornellà, Badalona o L'Hospitalet de Llobregat.

  • Conurbació

    Estructura polinuclear sense una jerarquia clara, amb moltes activitats secundàries i terciàries (exemple: Tarragona-Reus).

  • Megalòpolis

    Combina les característiques de les àrees metropolitanes i les conurbacions. Comprèn molts nuclis centrals i forma una gran regió urbana (10-20 milions d'habitants). Exemples internacionals: Nova York, Ciutat de Mèxic.

  • Corona Metropolitana

    Anell que envolta l'àrea metropolitana, format per capitals comarcals i ciutats industrialitzades (exemples: Mataró, Granollers, Martorell, Vilanova i la Geltrú).

Tipologies d'Espai Urbà

L'espai urbà es pot classificar segons la seva morfologia i densitat:

  • Ciutat Compacta

    Caracteritzada per poc espai entre construccions. Els edificis guanyen alçada per compensar l'escassetat de sòl, resultant en una alta densitat de població.

  • Ciutat Difusa

    Creix de manera extensiva i dispersa, amb baixa densitat d'edificació. Presenta segregació d'usos i una elevada ocupació del territori.

A més, es poden distingir diferents zones segons la seva relació amb el nucli urbà:

  • Espai Urbà (sensu stricto)

    Alta densitat de població, aspecte compacte, àrees urbanes diferenciades, diversitat d'activitats, teixit urbà dens, habitatge plurifamiliar i ús mixt de l'espai.

  • Espai Periurbà

    Perifèria de la ciutat amb una relació molt intensa, ja que hi viuen habitants o hi ha activitats vinculades al nucli. El teixit urbà és poc dens, amb habitatge unifamiliar i presència de sectors d'activitat econòmica, centres comercials o recreatius.

  • Espai Suburbà

    Baixa densitat de població, situat als afores dels nuclis urbans. Predomina l'ús residencial, és socialment homogeni i depèn del transport privat. Sovint es presenta com a ciutat jardí, amb espais verds privats.

  • Espai Rururbà

    Allunyat de la ciutat, amb característiques més o menys rurals, però amb activitats rurals, urbanes o industrials. Sol estar proper a grans eixos viaris, amb un teixit urbà poc dens i habitatges individuals.

  • Espai Rural

    Teixit urbà poc dens o dens segons si és dispers o concentrat. És un espai de baixa densitat de població en relació a l'espai urbà, amb presència d'activitats agrícoles i ramaderes.

Transformacions i Morfologia Urbana

Transformacions de l'Espai Urbà

Les ciutats experimenten constants canvis:

  • Expansió de la seva superfície: La xarxa de comunicacions és cada cop més extensa, afavorint la integració de nous municipis i un major consum de sòl.
  • Tendència a la dispersió de la població i activitats econòmiques: Creixement de pobles al voltant de la ciutat central, donant lloc a la ciutat difusa.
  • Especialització de funcions dins l'àrea urbana: La residència, el lloc de treball i l'oci/serveis se situen en llocs diferents, augmentant els desplaçaments i impulsant la millora de les comunicacions.

Morfologia i Estructura Urbana

La morfologia urbana es refereix a la forma i el disseny de la ciutat:

  • Traçat Reticular (o en quadrícula)

    Regular, amb una xarxa viària de carrers perpendiculars. Té un origen grecoromà i està més influenciat per factors antròpics (humans).

  • Traçat Orgànic

    No planificat, s'adapta a la topologia de l'emplaçament i presenta una forma irregular.

  • Traçat Radial

    Traçat d'origen a partir d'un punt central, amb vies de connexió urbanes. Pot incloure una malla radiocèntrica si té vies de circumval·lació en sentit transversal.

  • Traçat Lineal

    La xarxa viària està disposada a banda i banda d'un eix viari transversal.

És important recordar que les ciutats no són homogènies i sovint combinen diferents tipus de traçats.

Fluxos dels Sistemes Urbans

Inputs (Entrades)

Els sistemes urbans necessiten un flux constant d'entrades per funcionar:

  • Aliments
  • Productes manufacturats
  • Aigua potable
  • Habitants del medi rural
  • Energia

Outputs (Sortides)

Com a resultat de la seva activitat, els sistemes urbans generen diverses sortides:

  • Gasos contaminants
  • Ocupació de la perifèria
  • Aigües residuals
  • Residus urbans
  • Indústries contaminants

Entradas relacionadas: