L'Espai Urbà: Definició, Funcions, Sistemes i Transformacions

L'Espai Urbà: Concepte i Evolució

El terme urbà es refereix al creixement accelerat de les ciutats (en nombre de població, densitat o superfície), impulsat principalment pel procés d'industrialització.

No hi ha un criteri homogeni per definir una ciutat. Es pot considerar per:

• Densitat de població
• Superfície
• Població (a Espanya, tradicionalment 10.000 habitants)
• Importància històrica

Quant a l'evolució, a Europa i Amèrica, les ciutats van créixer lentament des del segle XIX fins a la primera meitat del XX. A la resta del món, el creixement ha estat ràpid a partir de la segona meitat del segle XX.

Funcions de la Ciutat

Les ciutats desenvolupen diverses funcions essencials:

• Funció Administrativa

  Concentració d'oficines principals d'administració pública o privada. El CBD (Central Business District) és la zona de negocis de les grans ciutats.

• Funció Comercial

  Activitat comercial amb un ampli ventall d'activitats de compravenda. Es pot observar una especialització interna, amb barris dedicats a un tipus de comerç, que va començar amb els gremis.

• Funció Residencial

  Espai destinat a l'habitatge, sovint amb segregació espacial per motius econòmics o de procedència. Dins d'aquesta funció, trobem diferents tipus de barris:

  • Àrea suburbana: Als afores de la ciutat, amb cases unifamiliars, bones comunicacions i mobilitat privada.
  • Eixamples: Zones que creixen al voltant del centre, reformades i amb carrers amples.
  • Suburbis perifèrics: Zones amb marginació i poca planificació urbanística.

• Funció Industrial

  Actualment, les indústries se situen majoritàriament a la perifèria. Destaquen:

  • Polígon industrial: Zona planificada per a activitats industrials, amb bones comunicacions, concentració d'empreses i serveis compartits.
  • Parc tecnològic: Zona destinada a empreses privades, públiques i universitats per al desenvolupament tecnològic i la recerca.

Sistemes i Xarxes Urbanes

El sistema urbà espanyol no és tancat; les ciutats es relacionen amb altres centres urbans. Alguns exemples de sistemes urbans regionals inclouen:

• Mediterrani: Barcelona, València
• Central: Madrid
• Meridional: Sevilla, Màlaga
• Cantàbric: Bilbao, Gijón
• Atlàntic: Vigo, Lugo
• Canari: Palma (de Gran Canària), Santa Cruz de Tenerife

La Xarxa Urbana

La xarxa urbana és el conjunt de ciutats i altres nuclis de població diferenciats per mida i funcions. S'articula jeràrquicament mitjançant infraestructures de comunicació i interaccions. Dins d'aquesta xarxa, identifiquem diverses estructures:

• Àrea Metropolitana

  Conjunt d'una gran ciutat central i altres municipis que l'envolten. És un sistema ben integrat, amb intensitat de fluxos i una clara jerarquia (exemples: València, Madrid, Barcelona).

  Exemple: L'àrea metropolitana de Barcelona inclou la ciutat i municipis propers com Cornellà, Badalona o L'Hospitalet de Llobregat.

• Conurbació

  Estructura polinuclear sense una jerarquia clara, amb moltes activitats secundàries i terciàries (exemple: Tarragona-Reus).

• Megalòpolis

  Combina les característiques de les àrees metropolitanes i les conurbacions. Comprèn molts nuclis centrals i forma una gran regió urbana (10-20 milions d'habitants). Exemples internacionals: Nova York, Ciutat de Mèxic.

• Corona Metropolitana

  Anell que envolta l'àrea metropolitana, format per capitals comarcals i ciutats industrialitzades (exemples: Mataró, Granollers, Martorell, Vilanova i la Geltrú).

Tipologies d'Espai Urbà

L'espai urbà es pot classificar segons la seva morfologia i densitat:

• Ciutat Compacta

  Caracteritzada per poc espai entre construccions. Els edificis guanyen alçada per compensar l'escassetat de sòl, resultant en una alta densitat de població.

• Ciutat Difusa

  Creix de manera extensiva i dispersa, amb baixa densitat d'edificació. Presenta segregació d'usos i una elevada ocupació del territori.

A més, es poden distingir diferents zones segons la seva relació amb el nucli urbà:

• Espai Urbà (sensu stricto)

  Alta densitat de població, aspecte compacte, àrees urbanes diferenciades, diversitat d'activitats, teixit urbà dens, habitatge plurifamiliar i ús mixt de l'espai.

• Espai Periurbà

  Perifèria de la ciutat amb una relació molt intensa, ja que hi viuen habitants o hi ha activitats vinculades al nucli. El teixit urbà és poc dens, amb habitatge unifamiliar i presència de sectors d'activitat econòmica, centres comercials o recreatius.

• Espai Suburbà

  Baixa densitat de població, situat als afores dels nuclis urbans. Predomina l'ús residencial, és socialment homogeni i depèn del transport privat. Sovint es presenta com a ciutat jardí, amb espais verds privats.

• Espai Rururbà

  Allunyat de la ciutat, amb característiques més o menys rurals, però amb activitats rurals, urbanes o industrials. Sol estar proper a grans eixos viaris, amb un teixit urbà poc dens i habitatges individuals.

• Espai Rural

  Teixit urbà poc dens o dens segons si és dispers o concentrat. És un espai de baixa densitat de població en relació a l'espai urbà, amb presència d'activitats agrícoles i ramaderes.

Transformacions i Morfologia Urbana

Transformacions de l'Espai Urbà

Les ciutats experimenten constants canvis:

• Expansió de la seva superfície: La xarxa de comunicacions és cada cop més extensa, afavorint la integració de nous municipis i un major consum de sòl.
• Tendència a la dispersió de la població i activitats econòmiques: Creixement de pobles al voltant de la ciutat central, donant lloc a la ciutat difusa.
• Especialització de funcions dins l'àrea urbana: La residència, el lloc de treball i l'oci/serveis se situen en llocs diferents, augmentant els desplaçaments i impulsant la millora de les comunicacions.

Morfologia i Estructura Urbana

La morfologia urbana es refereix a la forma i el disseny de la ciutat:

• Traçat Reticular (o en quadrícula)

  Regular, amb una xarxa viària de carrers perpendiculars. Té un origen grecoromà i està més influenciat per factors antròpics (humans).

• Traçat Orgànic

  No planificat, s'adapta a la topologia de l'emplaçament i presenta una forma irregular.

• Traçat Radial

  Traçat d'origen a partir d'un punt central, amb vies de connexió urbanes. Pot incloure una malla radiocèntrica si té vies de circumval·lació en sentit transversal.

• Traçat Lineal

  La xarxa viària està disposada a banda i banda d'un eix viari transversal.

És important recordar que les ciutats no són homogènies i sovint combinen diferents tipus de traçats.

Fluxos dels Sistemes Urbans

Inputs (Entrades)

Els sistemes urbans necessiten un flux constant d'entrades per funcionar:

• Aliments
• Productes manufacturats
• Aigua potable
• Habitants del medi rural
• Energia

Outputs (Sortides)

Com a resultat de la seva activitat, els sistemes urbans generen diverses sortides:

• Gasos contaminants
• Ocupació de la perifèria
• Aigües residuals
• Residus urbans
• Indústries contaminants