L'Espai Urbà: Especulació i Urbanisme

L'espai urbà: especulació, valor d'ús, valor de canvi. La ciutat i el model de producció

Amb la Revolució Industrial, el capitalisme introdueix a les ciutats alguns dels seus mètodes i sistemes de producció. Abans, la ciutat era un centre de comunicacions des d'on es distribuïen les mercaderies i on arribaven les matèries primeres i l'energia. La ciutat va adquirir un caire mercantil, però es pot comprar i es pot vendre. Transformant-la mitjançant infraestructures, equipaments o millorant-ne l'estètica; el sòl urbà era considerat pel seu valor d'ús (la utilitat o funcionalitat que presentava cada zona de la ciutat). Ara també es considera pel seu valor de canvi. Va començar una espiral d'especulació immobiliària: la ciutat i els seus elements es van convertir en mercaderia que s'intercanviava a uns preus lliures fixats per l'oferta i la demanda del mercat.

La ciutat com a mercaderia: Tots tenim el dret essencial de disposar d'un habitatge digne; però quan es mercantilitza la ciutat i s'hi especula, el fet de disposar d'una casa o d'un pis deixa d'estar a l'abast de molts ciutadans, mentre que per a uns altres passa a ser un problema greu. Són els propietaris privats del sòl els que més es beneficien d'aquest valor de canvi; són ells els que s'apropien dels valors afegits que la col·lectivitat crea a la ciutat mitjançant la urbanització.

Conflicte latent: entre els interessos dels diversos agents urbans. El conflicte està entre els qui miren d'incrementar el valor de canvi del sòl i dels edificis (els propietaris i els promotors immobiliaris) i els qui defensen el valor d'ús (ciutadans). Aquest conflicte genera l'aparició de moviments socials com les associacions de veïns i de grups de pressió. Cada agent pressiona pel seu compte: els promotors creen barris molt diferents entre ells per poder valorar més els uns que els altres, mentre que els ciutadans miren de viure en condicions de benestar.

El valor del sòl

Limitacions: no es pot produir un sòl urbà nou i no es pot transportar. El valor de mercaderia ciutat és donat per dos elements:

• 1. La situació: Es refereix a la localització del sòl dins del conjunt urbà. En funció d'on estigui localitzat i de les característiques d'aquesta localització, el preu serà menys o més elevat.
• 2. L'edificabilitat: Els ajuntaments, per mitjà dels plans d'urbanisme, poden decidir a què dediquen cada parcel·la del sòl. Les diferències de preu del sòl urbà depenen d'un conjunt de variables. Al centre de les ciutats, el preu és més elevat; al centre s'hi localitzen molts equipaments i activitats, de manera que és un lloc amb prestigi i ben comunicat.

Els objectius de l'urbanisme: L'urbanisme i l'orientació del territori són el conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a objectiu posar ordre al desenvolupament urbà d'un poble, ciutat o territori. Pretén corregir els dèficits i els conflictes existents i alhora planificar, preveure i orientar l'evolució futura de la ciutat establint les pautes necessàries per fer un ús racional, equilibrat i just del sòl urbà.

Dos tipus:

• Els plans territorials: afecten les comarques, les regions o països sencers i solen marcar les grans línies de desenvolupament i transformació del territori (infraestructures, serveis, carreteres...)
• Els plans urbanístics: Són uns documents tècnics que tenen també una dimensió política i legal, perquè s'hi concentren totes les disposicions i les propostes relacionades amb el creixement i l'evolució de la ciutat.

Tipus de plans urbanístics:

• Condicionat: Pertanyen a una situació preexistent que no es pot ignorar.
• Correctiu: Miren de corregir deficiències i resoldre problemes.
• Prospectiu: Fan una planificació d'inversions i d'actuacions que dibuixen un futur possible.
• Normatiu: Es tracta d'una llei de compliment obligat per part de tots.

En els plans urbanístics hi tenen molta importància els transports públics: pensar per on han de circular els vehicles, quines dimensions han de tenir els carrers i les avingudes i, especialment, planificar la necessitat futura dels transports públics perquè requereix inversions complexes, costoses i amb una previsió a llarg termini.