Espais Naturals Protegits, Reserves de Biosfera i Regions Florals

Espais Naturals Protegits

Són espais protegits per la Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. Es consideren com a tals aquells que es troben amenaçats i són representatius d'una o diverses de les regions biogeogràfiques existents. N'hi ha aproximadament 700.

Classificació

Es classifiquen en:

• Parcs
• Reserves Naturals
• Monuments Naturals
• Paisatges Protegits

Exemples

• Parcs: Ordesa.
• Reserves Naturals: Cabrera, Vedat de Doñana.
• Paisatge Protegit: Serra de Cazorla.
• Monument Natural: Cova de Nerja.

Reserves de la Biosfera

L'any 1970, la UNESCO va iniciar el Programa L'Home i la Biosfera (MAB), que tenia com a objectiu conciliar la conservació i l'ús dels recursos naturals, esbossant el concepte actual de desenvolupament sostenible. Com a part d'aquest projecte, se seleccionarien àrees geogràfiques representatives dels diferents hàbitats del planeta, incloent-hi tant ecosistemes terrestres com marítims. Aquestes àrees es coneixen com a reserves de la biosfera.

Exemples de Reserves de la Biosfera

• Illa del Hierro (Canàries).
• Picos de Europa (Principat d'Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó).
• Monfragüe (Extremadura).

Regió Floral Macaronèsica

Aquest paisatge correspon a la regió floral macaronèsica, de la qual procedeixen espècies autòctones. Els endemismes i les relíquies hi juguen un paper important. El resultat paisatgístic és d'una gran riquesa vegetal, en la qual se succeeixen els pisos vegetals següents:

Pisos de Vegetació

Pis Basal

Inclou plantes que suporten la sal i l'arena, com la barrella.

Pis Intermedi

Condicionat per l'augment d'humitat i el descens tèrmic.

Pis Termocanari

Vegetació que s'adapta al mar de núvols o boira causada pels vents alisis.

Pis Canari

Com que queda per sobre del mar de núvols, la vegetació s'ha d'adaptar a l'aridesa i al fred.

Pis Supracanari

Només present a Tenerife i La Palma, ocupat per arbusts i mates disperses de gran riquesa florística.

Regió Eurosiberiana

Aquesta regió es localitza a la zona de clima oceànic. Comprèn àrees travessades per rius com l'Eo, Narcea, Nalón, Deva, Pas, Nerbión i Bidasoa. Inclou sistemes muntanyosos com els Pirineus (on neix el Ter), la Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques.

Formacions Vegetals Característiques

A. Bosc Caducifoli

És un bosc dens, constituït per arbres alts, de fulla gran i caduca. Al sotabosc hi creixen falgueres i molses, que prosperen en un ambient ombrívol perquè les copes dels arbres estan molt juntes entre si i això impedeix que hi arribi prou llum.

Espècies i Tipus de Bosc Caducifoli

Faig

El faig (Fagus sylvatica) necessita molta humitat i tolera bé el fred, per tant, és un arbre de muntanya. La seva fusta és dura. Es troba a la Serralada Cantàbrica i al Pirineu navarrès.

Roure

El roure (principalment Quercus robur i Quercus petraea) necessita menys humitat que el faig i no tolera bé la calor ni el fred intens. Es troba a Galícia i a la Serralada Cantàbrica.

Bosc Marcescent

Menys dens que altres boscos caducifolis i amb arbres no tan alts. Aquests arbres mantenen les fulles seques durant l'hivern fins que neix un brot nou, per protegir del fred els borrons.

B. Landa i Prats

Landa

És una vegetació densa de mates i arbusts. Les espècies més destacades són el bruc, l'argelaga i la ginesta. La landa sovint apareix com a resultat de la degradació del bosc caducifoli.

Prats

Són formacions de vegetació herbàcia que ocupen grans extensions de terreny en paisatges oceànics. Es fan servir principalment per alimentar el bestiar.