Espanya 1914-1931: Guerra, Dictadura i Crisi de la Restauració

Repercussions de la Primera Guerra Mundial a Espanya

Espanya es va mantenir neutral durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), però el conflicte va tenir un impacte significatiu en la seva economia i societat. L’augment de la demanda exterior de productes espanyols va afavorir la indústria i l’agricultura, generant grans beneficis per a alguns sectors. No obstant això, aquesta bonança va provocar també una inflació descontrolada i una escassetat de productes bàsics, perjudicant greument les classes populars.

Aquesta situació va generar un profund malestar social, que es va manifestar en nombroses vagues i protestes arreu del país, com la Vaga General de 1917. En l'àmbit polític, la guerra va agreujar la crisi estructural del sistema de la Restauració, augmentant les tensions entre les diferents forces polítiques i socials: monàrquics, republicans, catalanistes i moviments obrers. Aquest context va preparar el terreny per a la inestabilitat política i social de les dècades següents.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La dictadura de Primo de Rivera va ser un règim autoritari instaurat a Espanya després del cop d’estat del 13 de setembre de 1923, liderat pel general Miguel Primo de Rivera amb el suport del rei Alfons XIII. Es va presentar com una solució temporal per posar fi a la crisi del sistema de la Restauració i a la inestabilitat social, però va durar fins al 1930. Les seves característiques principals incloïen:

• La supressió del sistema parlamentari i la Constitució.
• La militarització del govern i la centralització del poder.
• La repressió política de l'oposició.
• L’intervencionisme econòmic.
• Un model corporativista inspirat en el feixisme italià.

Directori Militar (1923-1925)

Aquesta primera etapa es va caracteritzar per un govern exclusivament militar. Els seus objectius principals van ser restablir l’ordre públic i posar fi a la Guerra del Marroc, aconseguint una victòria decisiva a Alhucemas el 1925. Durant aquest període, es va suspendre la Constitució i es va dissoldre el Parlament, concentrant tot el poder en mans del Directori.

Directori Civil (1925-1930)

En la segona etapa, es va intentar institucionalitzar el règim i modernitzar l’economia. Es va crear la Unión Patriótica com a partit únic i es van impulsar grans obres públiques i la creació de monopolis estatals en sectors estratègics (com el petroli i la telefonia). Inicialment, aquestes mesures van donar resultats positius, però a partir de 1929, la crisi econòmica mundial, l’augment del dèficit i l’endeutament van debilitar el règim.

El final de la dictadura es va accelerar per la pèrdua de suport de sectors clau com l’exèrcit i el mateix rei Alfons XIII. La creixent oposició republicana i obrera, juntament amb el fracàs del sistema corporatiu i la crisi econòmica, van portar Primo de Rivera a dimitir el gener de 1930. El va substituir el general Berenguer, que va intentar restaurar l’antic règim amb la coneguda "Dictablanda", però sense èxit. Finalment, després de les eleccions municipals de 1931, on els republicans van obtenir una victòria significativa a les ciutats, Alfons XIII va abandonar el país i es va proclamar la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931.

L'Assemblea de Parlamentaris de 1917: Crisi i Demandes

L'Acord de l’Assemblea de Parlamentaris de 1917 és un document polític que reflecteix les demandes d’un grup de parlamentaris que representaven diferents sectors de la societat espanyola, especialment catalanistes i republicans. Aquest acord té una tipologia política i de protesta, ja que es tracta d’una declaració d’intencions que volia instar el Govern espanyol a convocar unes noves Corts Constituents amb la finalitat de resoldre els problemes estructurals del país.

Context Històric i Causes

L’autoritat d’aquest text prové de l’assemblea, formada per diputats i senadors que, davant la crisi del sistema de la Restauració i la falta de representativitat de les Corts, demanaven una transformació profunda de l’Estat. Aquest document estava destinat tant al Govern espanyol com a la societat en general, per tal de mobilitzar l’opinió pública a favor d’un canvi polític.

El text s’inscriu en el context de la crisi de 1917, marcada per:

• La falta de reformes polítiques.
• La corrupció del turno pacífico.
• Els efectes econòmics i socials de la Primera Guerra Mundial.

Les Corts, dominades per partits incapaços d’actuar com a poder constituent, van portar a la convocatòria de l’Assemblea de Parlamentaris a Barcelona.

Objectius i Demandes

L'Assemblea exigia la creació de noves Corts Constituents per abordar la reorganització de l’Estat, l’autonomia municipal i altres qüestions fonamentals. L’objectiu era representar millor la voluntat popular i evitar que un govern de partit prengués decisions unilaterals. Les idees principals eren:

• La reforma del sistema polític.
• La creació d’un nou poder constituent.
• Un canvi en l’organització territorial i municipal.

Les causes d’aquest acord es troben en la crisi del sistema polític de la Restauració, que havia perdut la seva capacitat de representar els interessos generals de la societat. La renúncia de les Corts a actuar com a poder constituent va generar un buit polític que va ser aprofitat per l’Assemblea per exigir canvis radicals.

Impacte i Conseqüències

La negativa de les autoritats espanyoles a convocar unes noves Corts amb la capacitat de reformar l’Estat va aprofundir la crisi i va provocar una major insatisfacció social. Com a conseqüència, la crisi va evidenciar la debilitat del sistema polític, que va acabar desembocant en una major radicalització i en noves demandes d’autonomia per part de diverses regions, inclosa Catalunya, que va veure en aquest moment l’oportunitat de reivindicar un autogovern més ampli.

Les Balears i la Crisi de 1917

En relació amb les Illes Balears, el context de crisi social i econòmica també es va sentir a l’arxipèlag. Els efectes de la inflació, la precarietat laboral i l’abandonament del territori per part de les institucions centrals van generar una creixent insatisfacció. Les demandes de descentralització i autonomia també començaven a guanyar força a les Balears. Tot i que les Illes no van tenir una representació destacada en aquesta Assemblea, els problemes generals que es plantejaven sobre la reorganització de l’Estat eren també un tema d’interès, ja que el centralisme i la manca d’autonomia política i econòmica generaven un profund malestar.

En conclusió, l’Acord de l’Assemblea de Parlamentaris de 1917 representa un intent crucial de forçar una reforma política que posés fi al sistema de la Restauració i obrís la porta a una nova organització política i territorial de l’Estat. La seva incapacitat per aconseguir els seus objectius immediats no va evitar que la seva influència es fes sentir en els debats posteriors sobre la descentralització i la democratització del país.