Espanya 1959-1975: Desenvolupament Econòmic, Canvis Socials i Oposició al Franquisme

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,58 KB

1. Canvis Econòmics (1959)

Franco va canviar l'economia per sortir de la crisi. Es va implementar el Pla d'Estabilització (1959), impulsat per ministres de l'Opus Dei.

L'economia va créixer molt: aquesta és l'etapa del "desarrollismo" (desenvolupisme).

  • Es van crear Plans de Desenvolupament per impulsar la indústria.
  • Van néixer empreses com SEAT i es van vendre molts cotxes, electrodomèstics i pisos.

L'arribada de turistes a la costa va generar ingressos importants.

La població va abandonar el camp per traslladar-se a la ciutat (èxode rural).

A més, 1,5 milions d'espanyols van emigrar a Europa per treballar.

Problemes del Desenvolupisme

  • El creixement només va beneficiar algunes zones (Catalunya, Madrid, etc.).
  • Insuficiència de recursos per a educació, sanitat i serveis socials.
  • Es va crear la Seguretat Social (1961), però era molt bàsica.

2. Canvis Socials

La societat també va experimentar transformacions profundes:

  • Les ciutats es van omplir de blocs i barris amb pocs serveis.
  • Va sorgir el moviment veïnal (protestes organitzades als barris).
  • Es va consolidar una nova classe mitjana i una incipient societat de consum.
  • La gent va començar a comprar cotxes (com el SEAT 600), televisors i a fer vacances.

Canvis Culturals

  • Més persones van accedir a l'escola i a la universitat.
  • La família urbana va començar a substituir la família rural.
  • Les dones van incrementar la seva participació laboral i educativa.
  • Van aparèixer el feminisme i una cultura juvenil més moderna.

3. Canvis Polítics dins del Franquisme

Tot i que no hi havia democràcia, el règim va implementar petites reformes per millorar la seva imatge internacional:

  • Es va substituir ministres falangistes per tecnòcrates.
  • La Falange va perdre poder, però el règim va mantenir el seu caràcter autoritari.

Dins del franquisme existien dues postures principals:

  • Reformistes: Buscaven una lleugera obertura del sistema.
  • Immobilistes: Defensaven que tot havia de romandre igual.

4. Oposició al Règim

La protesta i l'oposició van créixer en diversos sectors:

a) Treballadors

Van organitzar vagues i van fundar el sindicat clandestí CCOO (Comissions Obreres), vinculat al PCE (Partit Comunista d’Espanya).

b) Estudiants

Van protagonitzar protestes i van rebutjar el SEU (Sindicato Español Universitario), el sindicat oficial del franquisme controlat per la Falange.

c) Veïns

El moviment veïnal va reclamar millores en infraestructures com escoles, clavegueram i transport.

d) Església

Alguns capellans es van posicionar al costat del poble i van criticar obertament el règim.

e) Nacionalismes

Es va reactivar el nacionalisme català i basc, reivindicant la seva cultura i llengua pròpies.

f) Feminisme

Les dones van començar a exigir obertament igualtat de drets i llibertats.

g) Partits Polítics Clandestins

Es van reorganitzar partits prohibits com:

  • PCE (Partit Comunista d’Espanya)
  • PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)
  • PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol)

Entradas relacionadas: