Espanya al Final del Franquisme: Economia, Política i Societat (1960s-1970s)

Espanya al Final del Franquisme: Context Històric

Durant la meva estada a la Universitat de Barcelona, he pogut observar de primera mà la complexa realitat política i econòmica d’Espanya en aquest moment històric. Després de la profunda modernització econòmica experimentada des de finals dels anys cinquanta, gràcies a l’obertura exterior i al creixement industrial, el país presentava contrastos molt marcats entre el dinamisme econòmic i l’immobilisme polític.

Immobilisme Polític i Repressió Franquista

Tot i els avenços materials, el règim franquista es mantenia fermament autoritari. El denominat «búnquer», format pels sectors més ultres del franquisme, rebutjava qualsevol intent de reforma o d’obertura democràtica, defensant la continuïtat del sistema dictatorial. Aquesta actitud generava tensions constants, especialment a Catalunya, on el catalanisme polític i cultural, durament reprimit durant dècades, començava a ressorgir amb força.

L'Ascens de l'Oposició i la Fi d'una Era

La repressió contra qualsevol expressió de dissentiment continuava sent intensa: detencions, censura i prohibicions de manifestacions eren habituals. No obstant això, l’augment de l’oposició política, que agrupava des de moviments obrers fins a organitzacions democràtiques i nacionalistes, evidenciava que el règim es trobava en una etapa final marcada per un creixent descontentament social i per una demanda cada vegada més clara de canvi polític.

Aquest moment que vivia Espanya, amb la salut del dictador Franco ja molt deteriorada, semblava anunciar un proper període de transició que determinaria el futur polític del país.

El Franquisme dels Anys 60: Reformes i Autoritarisme

Durant els anys seixanta, el règim franquista va intentar adaptar-se a les transformacions econòmiques i socials mitjançant tímides reformes polítiques. El creixement econòmic, especialment amb l'inici de la industrialització i la modernització, va transformar Espanya en un país amb un perfil més urbà i amb una classe mitjana creixent. El règim va mantenir el seu caràcter autoritari amb una «democràcia orgànica», que restringia la participació ciutadana i concentrava el poder en mans d'una minoria.

Reformes Econòmiques vs. Control Polític

Les reformes polítiques impulsades, com la «Ley Orgánica del Estado» de 1967, van intentar modernitzar l'estructura política sense canviar les bases autoritàries del règim. A més, es van impulsar altres mesures, com el Pla d'Estabilització de 1959, que va permetre un creixement econòmic notable, i l'entrada d'Espanya a organitzacions internacionals com l'ONU. Aquestes reformes no van implicar una liberalització política, i el règim va seguir controlant estrictament la política. Es va mantenir la censura, la repressió contra l'oposició i la manca de drets laborals i socials.

Balanç: Autoritarisme Inalterat

En conclusió, tot i les tímides reformes econòmiques i socials, el franquisme va mantenir-se autoritari i no va permetre un procés de democratització. Les reformes van ser més un intent de mantenir el poder a través de l'economia que un canvi real en les estructures polítiques del règim. La continuïtat de la repressió política i social va ser un element essencial per mantenir l'ordre franquista durant aquesta dècada.

Anàlisi de Fonts: Societat i Demografia

Condicions de Vida a Espanya (1964-1969)

1. Desenvolupament desigual entre països: Països com Suècia i els Estats Units presentaven un accés gairebé universal als serveis bàsics, mentre que Espanya estava endarrerida, amb percentatges molt més baixos, especialment en l’accés a aigua corrent (49%) i cotxes (22%).

2. Desigualtat interna a Espanya: La manca d'infraestructures modernes en moltes zones d'Espanya va generar grans desigualtats, en comparació amb altres països europeus i nord-americans més desenvolupats.

3. Progrés limitat a Espanya: L'Espanya franquista es mantenia per darrere en termes de benestar social i accés a serveis bàsics, reflectint les limitacions econòmiques del règim.

Increment de Població a Catalunya (1964-1968)

1. Creixement urbà a l'àrea metropolitana de Barcelona: Municipis com Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat van experimentar un creixement important, reflectint l'èxode rural cap a la ciutat per feina i millors condicions de vida.

2. Creixement desigual: El creixement no va ser homogeni; Santa Coloma de Gramenet va créixer un 56,73%, mentre que altres municipis com Rubí només un 26,96%, mostrant disparitats en l'atracció d'immigrants.

3. Vinculació al procés industrial: Aquest augment poblacional va estar lligat a la industrialització de la zona, amb els municipis perifèrics absorbint gran part de la nova mà d'obra.

Conclusió: Transformació i Desigualtats

Durant els anys seixanta, Espanya va experimentar una gran transformació econòmica gràcies al creixement mundial i europeu, així com a l'obertura de l'economia espanyola. La industrialització es va accelerar, i el país va passar d’una economia agrícola a una de més industrialitzada, amb un fort creixement a les ciutats i zones industrials. Aquest procés va atraure molts migrants rurals, però també va generar desigualtats, ja que Espanya seguia per darrere de països com Suècia o el Regne Unit en termes de serveis bàsics i benestar social. En resum, el creixement econòmic es va veure impulsat per factors externs i reformes internes, però va mostrar desigualtats regionals i socials.