Espanya: Canvis Demogràfics i Econòmics (1960-1975)

Progrés del Sector Terciari a Espanya (1960-1975)

Progrés del sector terciari: Un augment del 60% en el conjunt dels serveis a l'economia espanyola. Factors clau:

• Procés d'urbanització molt intens.
• Augment de les xarxes de distribució i comerç.
• Millora dels mitjans de transport i comunicació.
• Pes molt específic del turisme.

Catalunya destaca amb un major pes del sector secundari i un sector terciari més enfocat al sector privat. El boom turístic dels anys 60 va ser una font d'ingressos elevats, augmentant l'activitat hostalera i els serveis complementaris. El benestar europeu i la generalització de les vacances pagades per a la majoria de treballadors van generar un flux important de turistes amb destinació preferent a Espanya (clima càlid, platges, serveis i preus econòmics). Procedència principal: alemanys, francesos, holandesos, belgues i suïssos. El 30% d'aquests turistes tenien com a destinació Catalunya (1960: 6 milions / 1973: 30 milions).

El sector bancari va experimentar un creixement degut a la necessitat de finançament, les inversions de capitals en empreses industrials i l'obtenció de beneficis. El comerç internacional també va augmentar, tant les importacions com les exportacions. Les exportacions es van centrar en béns acabats (per sobre dels agrícoles), mentre que les importacions van ser principalment béns d'equip (equipament industrial), productes energètics i derivats (petroli) i matèries primeres. Això va resultar en una balança comercial negativa.

Finançament Exterior i Limitacions de l'Economia Espanyola

Finançament exterior: Als anys 60, la clau del creixement va ser l'arribada de recursos de l'exterior:

• Inversió de capitals de la Unió Europea, destinats a la indústria, atrets per les condicions favorables a Espanya (sous baixos, escassa pressió fiscal, poca conflictivitat laboral, etc.).
• Divises procedents de l'arribada de turistes europeus.
• Remeses d'emigrants espanyols a la Unió Europea enviades a les seves famílies. (La població emigrada va contribuir al creixement amb la baixada de la desocupació).

Limitacions de l'economia espanyola: El creixement econòmic es va concentrar en els sectors industrial i de serveis, mentre que el sector agrari va ser abandonat i gran part de la població rural va emigrar. Hi havia una forta dependència de la tecnologia i la inversió estrangera, amb una escassa despesa en investigació i una feblesa del sector financer. La compra de patents i la importació de maquinària eren pràctiques comunes, supeditant l'economia al ritme de creixement i a les decisions d'empreses estrangeres. Entre 1960 i 1975, l'increment de la renda per habitant va ser del 40%, però el nivell de vida es va mantenir per sota de les economies més industrialitzades de la Unió Europea. Hi havia una falta de distribució de la riquesa de l'Estat, sense una fiscalitat moderna i progressiva ni la creació d'infraestructures per donar solidesa i continuïtat al creixement.

Augment de la Població i Moviments Migratoris

L'augment de la població: Als anys 60, la taxa de creixement de la població va augmentar de 30,4 milions el 1960 a 33,8 milions el 1970. Aquest augment demogràfic va ser degut al descens de la mortalitat (especialment la infantil) i a una natalitat elevada (condicions de vida més favorables). La política natalista del franquisme (planificació familiar inexistent) també va influir. L'esperança de vida va augmentar (1960-1975: 67-70 anys per als homes / 72-76 anys per a les dones). Catalunya va experimentar un creixement accelerat entre 1960 i 1975 (de 3,9 milions a 5,5 milions d'habitants) degut a una onada migratòria.

Moviments migratoris: Als anys 60, es va produir un intens èxode rural: fugida de les condicions de vida miserables i la manca de perspectives de futur. La modernització i mecanització de l'agricultura van contribuir a aquest fenomen. Les zones agrícoles com Andalusia, Extremadura, Castelles, Múrcia i Galícia van experimentar una emigració cap a ciutats industrials espanyoles i a la Unió Europea. 1,3 milions de persones van emigrar a la Unió Europea (França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica). Les migracions interiors van ser també significatives: entre 1962 i 1973, 4 milions de persones van canviar de residència de zones rurals a zones amb més dinamisme econòmic com Madrid, Catalunya, País Basc i València. La intensitat a Catalunya va ser notable: entre 1940 i 1975, va rebre 1,8 milions d'immigrants, sense cap mena de planificació, amb conseqüències socials i desequilibris territorials. La procedència fonamental era Andalusia i Extremadura, Castelles i Aragó, així com zones interiors i de muntanya de Catalunya. La destinació principal era Barcelona i el cinturó industrial (Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, etc.). El creixement de la població va provocar saturació i manca d'infraestructures necessàries, barraquisme i proliferació de barris mal equipats, habitatges precaris i dèficits en serveis socials bàsics. També es va produir un despoblament progressiu de comarques agrícoles (Urgell, Pallars, Solsonès, etc.).

Canvis en l'Estructura Social i Noves Pautes Culturals

Canvis en l'estructura social: El desenvolupament de la indústria i l'expansió del sector serveis van transformar les estructures socioprofessionals de la població. Entre 1950 i 1975, va disminuir el percentatge d'actius agrícoles del 50% al 21%, mentre que va augmentar l'ocupació en els sectors industrials (del 24% al 38%) i de serveis (del 25% al 41%). Va créixer el nombre d'obrers industrials (4 milions a Espanya). A Catalunya, el 85% eren assalariats el 1975 (similar a les regions industrials de la Unió Europea).

Noves pautes socials i culturals: Els canvis econòmics van portar a noves pautes socials i hàbits culturals propis de les societats industrialitzades. La societat de consum va augmentar el poder adquisitiu, permetent la compra de nou utillatge domèstic (frigorífics, televisors, electrodomèstics) i la popularització de l'automòbil (Seat 600). Va millorar el nivell educatiu amb la Llei General d'Educació (1970), que va remodelar el sistema educatiu, augmentant la població escolaritzada i la inversió. Va disminuir l'analfabetisme a nivells europeus. La família nuclear (món urbà i industrial) va substituir la família extensa (rural). La condició femenina va experimentar canvis substancials, abandonant el paper tradicional (mare/esposa) i incorporant-se al món dels estudis i al laboral remunerat (administratiu/serveis). Es va produir un rebuig de les normes socials, amb una nova mentalitat que defensava la llibertat i la realització personal. Va sorgir un nou moviment feminista, reivindicant els drets de les dones. La incorporació al món laboral femení va ser per sota de la mitjana de la Unió Europea. La renovació de l'Església (Concili Vaticà II) va tenir un impacte a Espanya, començant el distanciament d'un sector de l'església espanyola del règim. Es va produir un procés de secularització i una disminució de la seva influència en tots els àmbits de la societat. El progrés econòmic, la modernització social i els canvis en les pautes culturals van afeblir els suports socials al Règim i van fer créixer un nou tipus d'oposició per la democratització.