Espanya: De la Crisi de 1917 a la Dictadura de Primo de Rivera

La Fallida del Sistema de la Restauració (1917-1923)

Es consolida el fracàs del torn de partits i del sistema de la Restauració. S'entra en una crisi permanent, marcada per diversos factors:

• Inestabilitat política: Es van succeir 13 governs en poc temps. Els militars forçaven canvis de govern i es van formar governs de concentració.
• Crisi econòmica i social: Deguda a la crisi postguerra, la Revolta de 1919, la Vaga de la Canadenca i el Trienni Bolxevic a Andalusia.
• Guerra del Marroc: Insurrecció d'Abd el-Krim (1920) i el Desastre d'Annual (1921).
• Sindicalisme: Augment del pistolerisme i un clima de tensió i violència.

El 13 de setembre de 1923, es va produir el cop d'estat de Primo de Rivera.

Radicalització del Moviment Obrer

El 1917, el moviment obrer es radicalitza. A Espanya, hi haurà dos nuclis de forta radicalitat obrera:

Primer Nucli: El Trienni Bolxevic (1918-1921)

Es produeixen moltes revoltes de pagesos dirigides per anarquistes. L'Estat declara la guerra i il·legalitza organitzacions sindicals.

Segon Nucli: La Violència a Barcelona i la Vaga de la Canadenca

Barcelona esdevé un focus de violència a causa de la força de la CNT i la patronal. Hi haurà una vaga a l'empresa elèctrica, coneguda com la *Vaga de la Canadenca*, que va durar 44 dies i va paralitzar indústries i serveis. La mediació va permetre la readmissió dels acomiadats i es va fixar la jornada laboral de 8 hores. Però l'oposició de la patronal a l'alliberament dels detinguts va fer reviure el conflicte i es va iniciar el pistolerisme. Així, els empresaris van tancar empreses i van crear una milícia privada, contractant pistolers per enfrontar-se als dirigents sindicals. Alhora, els sindicats també van recórrer a l'assassinat de patrons. El govern va aplicar la *Llei de Fugues* (1921), que feia possible l'assassinat de dirigents obrers.

El Desastre d'Annual (1921)

El 1920, l'exèrcit espanyol va iniciar una ofensiva per estendre el seu domini en un territori difícil de controlar (el Rif). Davant l'atac d'una tribu liderada per Abd el-Krim, l'operació va acabar amb una derrota espanyola a Annual el 1921, on van morir 13.000 soldats. Aquesta derrota va crear un clima de malestar en l'opinió pública espanyola i va accelerar el descontentament entre militars, polítics i el rei. Es va crear una comissió d'investigació al Congrés per delimitar i exigir responsabilitats. El 1923, els militars encapçalats per Primo de Rivera van dur a terme un cop militar, que va posar fi al sistema parlamentari i va donar inici a la dictadura.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un cop d'estat que va ser aprovat per Alfons XIII i recolzat per sectors socials conservadors, especialment la burgesia industrial, que volia acabar amb el pistolerisme i suspendre les garanties constitucionals. L'exèrcit va instaurar una dictadura militar.

Causes del Cop d'Estat

• Pistolerisme
• Radicalització del catalanisme
• Descrèdit del sistema parlamentari
• Desastre d'Annual

Primera Etapa: El Directori Militar (1923-1925)

Primo de Rivera va assumir tots els poders al capdavant d'un directori militar. Les seves accions inclouen: suspendre la Constitució, censurar la premsa, dissoldre les Corts, abolir llibertats, prohibir partits polítics i sindicats, i tancar la Mancomunitat de Catalunya. El problema marroquí es va resoldre gràcies a una ofensiva conjunta hispano-francesa. L'èxit del desembarcament a la badia d'Alhucemas (1925) va significar la rendició d'Abd el-Krim i l'ocupació total del territori del Rif (1927).

Segona Etapa: El Directori Civil (1925-1930)

La victòria al Marroc va consolidar el poder personal de Primo de Rivera, que també havia aconseguit popularitat en restablir la pau social. Va intentar institucionalitzar la dictadura substituint el directori militar pel civil. Els civils que integraven el govern eren membres d'un partit creat per Primo de Rivera, la *Unión Patriótica* (1924), l'únic partit legal. A nivell econòmic, va ser una època favorable que va durar fins al Crack de 1929.

Polítiques del Directori Civil

• Política econòmica: L'Estat va orientar la seva política econòmica fomentant les obres públiques.
• Creació de monopolis: El 1924 es va crear la *Compañía Telefónica Nacional de España* i el 1927, CAMPSA.
• Organització de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929).
• Política social: Repressió dels sindicats i reformisme social de caire paternalista.