Espanya a finals del segle XIX: Política i Crisi Colonial (1880s-1898)

Moviments Polítics a Espanya a finals del Segle XIX

Valentí Almirall va crear un partit catalanista estrictament català.

El Republicanisme

1883: El federalisme rep un impuls amb un programa que tenia influència a ciutats com Barcelona, Sabadell, Figueres. Els republicans abandonen la via conspiradora per introduir-se en la societat civil. L’establiment del sufragi universal masculí va facilitar l’elaboració de candidatures, com la de la Unió Republicana.

El Carlisme

El carlisme, que va ser derrotat, després d’organitzar-se, va tenir força a les províncies forals, però l’aparició del nacionalisme català va reduir les bases socials del carlisme. L’aliança entre l’Església i el règim de la Restauració va deixar el carlisme sense suport. La Unió Catòlica s'integra al Partit Conservador.

1886: Vázquez de Mella intenta modernitzar el partit carlí, reflectit a l’Acta de Loredan, on s’acceptava el nou ordre liberal-capitalista però seguia sent catòlic i tradicional. El carlisme pateix l’escissió del sector integrista. La jerarquia eclesiàstica catalana fa pressió al clergat perquè abandoni el carlisme.

1890: Carlisme reconstruït en cercles carlins amb el nom de Comunió Tradicionalista.

El Socialisme

1881: Es complementa la llei d’associacionisme amb l’arribada dels liberals, afavorint el PSOE, liderat per Pablo Iglesias, partidari de participar en l’activitat política.

1888: Primer sindicat socialista: Unión General de Trabajadores (UGT).

Les Colònies Espanyoles: Cuba i Filipines

Des de 1824 Espanya tenia Cuba, la principal possessió amb interessos i negocis i un gran flux d’emigració espanyola, i Filipines, amb població espanyola escassa i interessos basats en el tabac.

Conveni de Zanjón (1878): Es pacten mesures per facilitar l’autonomia cubana, l’abolició de l’esclavitud… A Cuba es formen dos partits principals: el Partido Unión Constitucional, format pels oposats a les reformes, i el Partido Liberal de Cuba, progressistes partidaris de l’autonomia.

El Pla de Reformes Colonials, proposat per Antonio Maura, va ser rebutjat a les Corts per l’oposició del seu propi partit, el Conservador.

1891: S’imposen uns impostos als productes que no venen a Espanya (Arancel Cánovas). Això va incomodar els EUA perquè havien de pagar molt a Cuba a causa dels impostos.

1895: Es reinicia el conflicte cubà per incompliment del Conveni de Zanjón amb el líder del Partido Revolucionario Cubano, José Martí. Els intents d’Espanya de posar fi al conflicte van combinar el diàleg, en el cas de Martínez Campos, i una forta repressió, en el cas de Weyler. Espanya envia 200.000 soldats a Cuba, que emmalalteixen a causa de les malalties tropicals i la manca de serveis sanitaris.

1897: Cánovas del Castillo és assassinat i Sagasta passa a ser el president d’Espanya, iniciant una estratègia de consolidació on destitueix Weyler, decreta l’autonomia a Cuba, el sufragi universal masculí…

Filipines

El malestar provenia dels mètodes d’administració espanyols. La Lliga Filipina (1892), fundada per José Rizal, exigeix l’expulsió dels espanyols.

1896: S’inicia la insurrecció. Rizal és condemnat a mort per Camilo García de Polavieja.

1897: Nou govern liberal amb el capità Primo de Rivera, que dona una pacificació temporal.

Impacte a Catalunya

Al segle XIX, Cuba és un centre d’atracció demogràfica. Catalans es van traslladar a l’illa per obrir negocis, dels quals els que ho van aconseguir van tornar per invertir els diners i van ser coneguts com a indians. Les classes benestants volien defensar el mercat colonial al seu abast i van donar suport a la política de guerra del govern espanyol. Les classes populars s’oposaven a la guerra, mostrant-ho amb el rebuig de les quintes mitjançant protestes pacífiques. Dins del catalanisme van predominar els partidaris de la política bèl·lica.

A Catalunya hi va haver conseqüències en el terreny econòmic, ja que s’experimenten reduccions considerables i pugen els deutes.

1899: Trencament de caixes. Gremis que es neguen a pagar.

La Crisi de 1898

La crisi del 1898 comporta la fi del torn pacífic i la irrupció de noves forces a l’escena política.