Espanya Franquista: De l'Autarquia al Desarrollisme

Maquis

Conjunt de moviments guerrillers antifranquistes, el nom dels quals és una extensió de la denominació que rebien els grups de la resistència francesa contra les forces d’ocupació alemanyes.

Pla d'Estabilització

Conjunt de mesures econòmiques de caràcter tecnòcrata aprovades pel govern espanyol l'any 1959 amb l'objectiu d'estabilitzar i liberalitzar l'economia espanyola, que va suposar la fi de l'autarquia.

Plans de Desenvolupament

Plans de planificació indicativa amb els quals es va superar el període estructural econòmic de l'autarquia i que provocaren un potent creixement econòmic del PIB durant el "desarrollismo".

Llei Orgànica de l'Estat

Llei promulgada en 1967, durant la tercera etapa del règim franquista, que formava part de les Lleis Fonamentals del Regne i que van aconseguir el procés d'institucionalització del règim.

Llei de Premsa

Llei impulsada i promulgada en 1966 pel ministre d'Informació i Turisme Manuel Fraga, que posava fi a la censura i establia la llibertat d'expressió, però fixava un sistema de multes i suspensions.

Llei de la Seguretat Social

Llei aprovada l'any 1967 que va ampliar els mecanismes de cobertura social a càrrec de l'Estat en matèria d'assegurances de malaltia, vellesa o viudetat, i que va començar amb la construcció d'un cert Estat del benestar.

Immobilistes i Oberturistes

Els immobilistes volien la continuïtat del règim sense avanços polítics. Sols eren partidaris de la liberalització econòmica via tecnòcrata. Eren els més ultres. Els oberturistes, en canvi, volien reformes polítiques, com Manuel Fraga, que parlava de desenvolupament polític per expressar la necessitat d'un procés de liberalització del règim.

Tecnòcrates

Postura política que s'identifica amb l'ús del mètode científic per resoldre problemes polítics, i que en lloc de basar-se en conviccions ideològiques, basa les seves decisions en dades empíriques.

Convertibilitat

En política econòmica, decisió que fixa el valor d'una moneda amb el d'una altra moneda més estable o un altre patró.

Planificació Econòmica Indicativa

Model de planificació segons el qual l'Estat fixava els objectius econòmics i indicava als empresaris com assolir-los, alhora que els oferia avantatges econòmics i fiscals si seguien les directrius.