Espanya: Monarquia Parlamentària i Estat de Dret
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,73 KB
Espanya, un estat democràtic
Espanya és una monarquia parlamentària, amb una constitució i unes institucions que garanteixen l'Estat de dret.
La maquinària parlamentària
En una monarquia parlamentària, el monarca o rei exerceix la funció de cap d'estat; n'és el màxim representant. El poder resideix en el poble, que l'exerceix mitjançant els seus representants al parlament. El parlament espanyol rep el nom de Corts Generals, les quals són elegides pels vots dels ciutadans i estan constituïdes per dues cambres: el Senat i el Congrés.
- El Senat és la cambra alta i controla l'acció del govern mitjançant interpel·lacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al govern.
- El Congrés, o cambra baixa, elegeix el president del govern per mitjà d'una votació i controla l'acció del govern mitjançant interpel·lacions i preguntes.
Un estat de dret
La Constitució defineix Espanya com un Estat de dret, perquè tant els ciutadans com els poders públics estan subjectes al que estableix la Llei. Les normes dictades per la col·lectivitat mitjançant els seus representants i en benefici comú no poden transgredir-se en cap cas.
L'organització de les comunitats autònomes
Espanya es compon de diverses nacionalitats i regions constituïdes com a comunitats autònomes i regides, cadascuna, per un Estatut d'Autonomia. L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i en els drets històrics del poble català, el qual es va dotar d'un Estatut d'Autonomia durant la Segona República (Estatut de Núria, 1932) i també de forts polítics nacionalistes.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya
És la norma institucional bàsica i va ser reconegut per la Constitució l'any 1978. No obstant això, les comunitats autònomes tenen la potestat de modificar els seus Estatuts d'autonomia, sempre que siguin aprovats pels respectius parlaments i posteriorment referendats per la ciutadania.
La protecció dels drets humans
Els drets humans han de ser protegits per cada estat en el seu territori, per mitjà de lleis que han de sancionar els qui els vulneren. Però de vegades és l'estat mateix el que no respecta aquests drets (no reconeixent els drets dels emigrants, empresonant persones per les seves idees polítiques o religioses), per la qual cosa no es persegueix la vulneració. Per aquesta raó, s'han creat tribunals internacionals encarregats de protegir els drets humans en els països en els quals es vulneren.