Espanya a la UE: Integració i Impacte

Espanya a la UE

Espanya, en entrar a la Comunitat Econòmica Europea (futura UE), va passar d'estar aïllada durant la dictadura franquista a tenir un paper molt important a nivell mundial després de la transició a la democràcia. Això va ser possible gràcies a la seva entrada a organitzacions internacionals com l'OTAN, les Nacions Unides i la Unió Europea.

ONU (Organització de les Nacions Unides)

• Fundació: 1945
• Membres: 193 Estats
• Objectiu: Promoure la pau, la seguretat internacional i els drets humans
• Àrea d'actuació: Principalment social i diplomàtica, amb un fort enfocament en la mediació de conflictes, l'ajuda humanitària i el desenvolupament global
• Rol d'Espanya: Membre des de 1955, és un contribuent destacat i participa en missions humanitàries (Cascos Blaus)

OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord)

• Fundació: 1949
• Membres: 32 països
• Objectiu: Defensa militar col·lectiva; si un membre és atacat, tots responen
• Àrea d'actuació: Cooperació militar i defensa; protecció dels països membres davant agressions externes
• Rol d'Espanya: Membre des de 1982, participa en missions de seguretat i defensa internacional, com la vigilància aèria i marítima

UE (Unió Europea)

• Fundació: 1957 (originalment com a Comunitat Econòmica Europea, convertida en UE el 1993)
• Membres: 27 països
• Objectiu: Promoure la cooperació econòmica, política i social entre els seus membres, amb una moneda comuna (l'euro en molts dels països) i polítiques comunes en diversos àmbits
• Àrea d'actuació: Sobretot econòmica i política, tot i que també aborda seguretat, estabilitat, drets humans i benestar social
• Rol d'Espanya: Membre des de 1986, participa en la presa de decisions econòmiques i polítiques, i es beneficia de la cohesió entre els països membres

Procés de Creació de la UE: CECA, CEE

Després de la Segona Guerra Mundial, Europa buscava estabilitat i cooperació. Schuman va proposar crear un organisme supranacional per controlar la producció de carbó i acer de França i la República Federal d'Alemanya (RFA), amb l'objectiu de fomentar la cooperació econòmica i evitar futurs conflictes.

La CECA: es va crear el 1951 pels sis estats fundadors (França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia). Va ser el primer pas cap a l'actual UE.

La CEE: El Tractat de Roma, signat el 1957, va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb l'objectiu d'assolir una unió comercial i duanera. Va ser fundada pels sis estats fundadors: França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.

Naixement de la UE: El 1992, el Tractat de Maastricht estableix la Unió Europea i introdueix noves dimensions com la ciutadania europea, polítiques comunes d'assumptes exteriors i seguretat. A més, aquest tractat va preparar el camí per a l'adopció de l'euro com a moneda comuna.

L'espai Schengen

L'espai Schengen és una gran zona a Europa on no hi ha controls fronterers interiors. Això vol dir que es pot viatjar d'un país a un altre sense haver de mostrar el passaport cada vegada. És molt còmode, perquè si volem anar a França o a Itàlia, només passem la frontera sense aturar-nos.

Ara, dins de l'espai Schengen hi ha 29 països, la majoria de la Unió Europea, com Alemanya, Espanya i Itàlia, però també n'hi ha alguns que no són de la UE, com Noruega i Suïssa. El 2024, Romania i Bulgària s'incorporaran també, així que seran més. Els avantatges són clars: es pot viure, treballar i estudiar a qualsevol d'aquests països sense restriccions. És com si fossin tots un sol país en certa manera. Però no tot és tan fàcil. En els darrers anys, hem tingut problemes amb la immigració no autoritzada. Molta gent ha intentat entrar a Europa, i això ha fet que alguns països tornin a posar controls fronterers. És una mica contradictori, perquè es parla de llibertat de circulació, però després hi ha controls.

Criteris de Copenhaguen

Són els requisits que un país ha de complir per poder ser acceptat com a membre de la UE.

• El primer criteri és el polític. Això vol dir que un país ha de tenir institucions estables que garantitzin la democràcia i l'Estat de dret. Han de respectar els drets humans i protegir les minories. En altres paraules, han de tenir un govern democràtic i assegurar que tothom pugui expressar-se lliurement i que els seus drets siguin respectats.
• El segon criteri és l'econòmic. Aquí, el país ha de tenir una economia de lliure mercat que pugui funcionar bé dins del sistema europeu. Això vol dir que han de ser capaços de competir amb altres països de la UE i mantenir una economia estable.
• El tercer criteri és el cabal comunitari. Això implica que el país ha de tenir la capacitat d'assumir totes les obligacions que vénen amb ser membre de la UE. Han de poder aplicar les normes i polítiques de la Unió i acceptar els seus objectius d'unió política, econòmica i monetària.

Eurozona

És el grup de països europeus que utilitzen l'euro (€) com a la seva moneda oficial. Ara mateix, hi ha 20 països dins de la zona euro, i això ajuda a fer que el comerç entre ells sigui més fàcil, perquè no han de preocupar-se pels canvis de moneda.

La Banana Blava

Concepte que s'utilitza per descriure un dels eixos industrials més importants d'Europa. "Banana" prové de la seva forma arquejada i de la imatge que evoca el color blau de les vestimentes dels treballadors de la indústria. Hi són Gran Bretanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, França, Alemanya, Àustria, Itàlia i Suïssa.

Unió Europea

En formen part 27 països.

Institucions

• Parlament Europeu: Els ciutadans de la UE voten cada cinc anys per escollir els eurodiputats.
• Consell de la Unió Europea: Format pels ministres dels països membres, aproven lleis i prenen decisions importants sobre política exterior, defensa i seguretat.
• Consell Europeu: Compta amb un president, el president de la Comissió Europea i els caps d'estat o de govern. Es reuneixen quatre vegades a l'any per marcar les línies generals de la política de la UE, però no aproven lleis.
• Comissió Europea: Té un president i 27 comissaris (un per cada país). Proposen lleis, fan complir les que ja existeixen i gestionen els fons econòmics de la UE.
• Tribunal de Justícia de la Unió Europea: Format per un jutge de cada país membre i nou advocats generals. S'encarreguen de garantir que les lleis de la UE s'apliquin correctament.
• Tribunal de Comptes Europeu: Compta amb un membre de cada país. Són responsables de supervisar les finances de la UE, assegurant que es gestionin bé i explicant com s'usen els diners.

Objectius

Pau i estabilitat, cooperació econòmica, unió política, desenvolupament sostenible i solidaritat, entre altres.

Índex de Convergència

Valor que compara el PIB per càpita d'un país amb la mitjana de la Unió Europea. Això vol dir que si el PIB per càpita d'un país és més alt que la mitjana de la UE, significa que l'economia d'aquest país està més avançada. En canvi, si està per sota, vol dir que l'economia necessita millorar per arribar al nivell dels països més rics de la UE.

Objectius del Fons Estructural d'Inversió

• Reduir les desigualtats econòmiques entre les diverses regions de la UE.
• Millorar l'ocupació, la formació i la inclusió social.
• Promoure un creixement sostenible i responsable amb el medi ambient.

Sectors econòmics beneficiats: Agricultura, indústria, medi ambient, etc.

Concrecions dels fons

• Fons de Cohesió: ajuda les regions menys riques a millorar la seva economia i qualitat de vida.
• Fons Europeu de Desenvolupament Regional: Aquest fons s'encarrega de finançar projectes per reduir les diferències entre regions.
• Fons Social Europeu: Aquí és on la UE busca millorar les oportunitats laborals i fomentar la inclusió social.
• Ajuts directes i subvencions: La UE pot oferir ajuts per projectes específics a través de convocatòries, on els països poden sol·licitar finançament per iniciatives que vagin en línia amb els objectius de la UE.

L'Eurobaròmetre

Hi ha qui és molt partidari i qui és més escèptic. Per conèixer millor com pensen les persones, la Comissió Europea fa enquestes regulars anomenades Eurobaròmetre. Per exemple, els països que es van unir a la UE des del 2004 en general tenen una visió positiva. Creuen que la UE ha ajudat a estabilitzar les seves economies i la política. A més, sembla que a Espanya hi ha un suport bastant gran cap a la UE i el seu futur.

L'Euroescepticisme

Concepte que fa referència a la desconfiança o la crítica que algunes persones tenen cap a la Unió Europea. Hi ha diversos motius pels quals la gent se sent així:

• Molts pensen que ser part de la UE significa perdre la capacitat de prendre decisions importants pel seu país.
• Hi ha qui creu que els països de la UE no poden controlar la seva política monetària, especialment en moments de crisi econòmica.
• Molts ciutadans senten que les institucions europees són massa llunyanes i que no entenen les necessitats de la gent del seu país.

El Brexit

Combinació de "Britain" (Gran Bretanya) i "exit" (sortida), fa referència a la decisió del Regne Unit de deixar la Unió Europea. Van sortir l'1 de febrer de 2020. Hi ha diverses raons per les quals molts britànics volien deixar la UE. Una de les principals era la reducció de la immigració. També hi havia un rebuig a la idea d'uns "Estats Units d'Europa" i una sensació que la UE imposava massa regles i taxes que dificultaven el creixement econòmic del Regne Unit.

Els drets afectats dels ciutadans són els següents:

• Dret a viure i desplaçar-se
• Participació en la vida política de la UE
• Protecció consular
• Dret a dirigir-se al Defensor del Poble europeu