Espanya i la Unió Europea: Integració, Impacte Econòmic i Social

4) Espanya i la Construcció de la Unió Europea

L'Origen i Construcció de la Unió Europea

Després de la Segona Guerra Mundial, els països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) van fundar la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) per permetre la lliure circulació d'aquests dos productes als seus territoris. El benefici va ser molt gran i es van animar a estendre'l a tots els productes, a la lliure circulació de capitals i persones. Així va sorgir el germen del mercat comú, que també va tenir molt d'èxit. El 1957 s'hi van afegir Alemanya, França i Itàlia, constituint el Mercat Comú Europeu. El seu èxit va ser també molt gran i va tenir successives ampliacions, englobant, a la pràctica, tota l'Europa Occidental el 1995. Ara també s'hi han afegit gran part dels estats de l'antic bloc oriental (com Polònia o Romania). Espanya i Portugal van ingressar el 1986.

Procés d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat

A l'època franquista, Espanya no era acceptada, tot i el seu interès, pel seu caràcter feixista. Des de 1975, la situació va canviar, i Europa tenia molt d'interès a accedir lliurement al mercat espanyol (d'uns 40 milions de consumidors al moment) i també volia incorporar Espanya a la comunitat occidental pel seu valor estratègic, geopolític i cultural. Finalment, l'ingrés va ser el 1986, produint una extraordinària onada de benestar al país.

Unificació Monetària: L'Euro

Abans, cada país de la UE tenia la seva pròpia moneda (encara avui Gran Bretanya i Suècia, per exemple, la conserven). Era un greu problema per als intercanvis: calia traslladar els preus de les coses entre les divises, amb els costos corresponents, i no era del tot lliure la circulació econòmica entre els estats. La moneda única, l'euro, permet una millor convergència de les economies dels països socis. Hi ha un Banc Central Europeu que controla les polítiques econòmiques dels estats per mantenir una homogeneïtat i un alt valor internacional de la divisa, en competència amb altres.

Unificació Social i de Política Exterior

La circulació de persones és lliure a tota la Unió (excepte Irlanda i el Regne Unit) i altres països que formen part de l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Noruega i Suïssa). Es vol limitar l'entrada d'immigrants procedents dels països extraeuropeus pobres. També hi ha una política exterior comuna, amb un representant de la Unió que intervé a les diferents instàncies internacionals, oferint una veu única europea sobre els diferents problemes polítics mundials.

Política Regional Europea

La Unió atorga pressupostos per endegar obres de millora de les infraestructures de les regions més endarrerides, per tal de millorar el seu confort i disminuir la distància que les separa de les més riques. Espanya va rebre molts diners d'aquests fons estructurals i de cohesió. Ara, amb l'entrada a la Unió dels molt pobres estats de l'est d'Europa, ells són els destinataris de la major part d'aquests diners.

Principals Impactes Econòmics

La UE crea molts llocs de treball i ha tingut una importància molt gran en la modernització de la societat espanyola des dels anys 1950.