Espècies Rares i Amenaçades: Conservació i Criteris
Clasificado en Geología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,85 KB
Espècies Rares: Definició i Tipus
Les espècies rares són el centre d'atenció de la biologia de la conservació. La seva raresa pot derivar de diverses condicions.
Condicions de Raresa
- Ocupen àrees de distribució restringides.
- Presenten un nombre d'individus feble.
Cinc Tipus de Rareses Biòtiques
Existeixen cinc tipus de rareses biòtiques, que sovint es poden combinar, augmentant el grau de raresa de l'element considerat:
- Elements de distribució àmplia i rars arreu: Necessiten un territori ampli per viure normalment, la qual cosa comporta un nombre reduït d'individus a tot arreu. Exemple: els carnívors i alguns rapinyaires.
- Elements endèmics o de distribució restringida: Només es troben en un lloc determinat.
- Elements disjunts: Es troben separats de l'àrea de distribució principal de l'espècie i poden diferir genèticament de la població principal.
- Elements perifèrics: Es troben en el límit de l'àrea de distribució geogràfica pròpia. Els processos que afecten les poblacions disjuntes i perifèriques redueixen la diversitat genètica i l'especiació. Exemple: el faig als Ports.
- Elements en regressió: Elements que perden efectius i esdevenen rars.
Raresa Abiòtica
La raresa abiòtica es refereix a l'avaluació de la raresa del medi físic: formes de relleu, roques i sòls.
Vulnerabilitat i Risc d'Extinció
Com més rara esdevingui una espècie, població o comunitat, i com més restringida sigui la seva distribució, més vulnerable serà, en general, a les pertorbacions (naturals o antròpiques), i més alt serà, per tant, el seu risc d'extinció. De la mateixa manera, més justificats estaran els mitjans o els esforços esmerçats per protegir-la o recuperar-la.
La raresa es refereix a qualsevol tàxon: subespècies, ecotips o races domesticades.
Espècies Amenaçades: Concepte i Criteris
Les espècies amenaçades són aquelles que, a curt o llarg termini, presenten risc d'extinció. El concepte d'amenaça està associat al criteri de fragilitat.
Característiques de les Espècies Amenaçades
- Són susceptibles a la pertorbació, normalment d'origen antròpic, equivalent a una alta vulnerabilitat i sensibilitat ambiental.
- La fragilitat augmenta quan l'element a avaluar és rar, o quan té una baixa capacitat d'adaptació i recuperació.
- No tots els tàxons amenaçats han de ser fràgils, ni tots els fràgils estan amenaçats, però són més susceptibles.
Determinació de la Fragilitat i Viabilitat
Per determinar la fragilitat d'una espècie, població, comunitat o sistema, normalment s'utilitza el concepte de viabilitat.
- Els indicadors més utilitzats per als organismes vius són els conceptes ecològics de poblacions mínimes viables i d'hàbitats mínimament viables.
- Com més per sota de la població viable estigui una espècie, més fràgil serà.
Categories Quantificables de Fragilitat
- En perill o crítiques: 50% de probabilitat d'extinció en 5 anys o en 2 generacions, segons el que sigui més llarg.
- Amenaçades: 20% de probabilitat d'extinció en 20 anys o en 10 generacions, segons el que sigui més llarg.
- Vulnerables: 10% de probabilitat d'extinció en 100 anys.
Categories UICN de Grau d'Amenaça
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) estableix les següents categories:
- Extingit (EX)
- Extingit en estat silvestre (EW)
- En perill crític (CR)
- En perill (EN)
- Vulnerable (VU)
- Quasi amenaçat (NT)
Criteris Demogràfics per Catalogar un Tàxon
Existeixen criteris demogràfics per catalogar un tàxon. Aquests criteris es basen en tenir dades sobre alguns d'aquests llindars:
- Mida de la població: obtinguda a partir de censos.
- Taxes de declivi: actuals o projectades, de mida poblacional, àrea de distribució, ocupació o hàbitat. Obtingudes a partir de seguiment a llarg termini (almenys 10 anys).
- Àrea de distribució/ocupació: juntament amb el nombre de poblacions, la mida de la més gran, l'evidència del declivi i la fluctuació poblacional. Obtinguda a partir de prospecció sistemàtica d'àrees de distribució (Atles).
- Risc d'extinció: en termes quantitatius en un determinat termini de temps o nombre de generacions.
- Combinació de dades: Mida de la població, juntament amb la taxa quantificada del declivi, l'evidència qualitativa del declivi i l'estructura metapoblacional.