Espècies Rares i Amenaçades: Conservació i Criteris

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,85 KB

Espècies Rares: Definició i Tipus

Les espècies rares són el centre d'atenció de la biologia de la conservació. La seva raresa pot derivar de diverses condicions.

Condicions de Raresa

  • Ocupen àrees de distribució restringides.
  • Presenten un nombre d'individus feble.

Cinc Tipus de Rareses Biòtiques

Existeixen cinc tipus de rareses biòtiques, que sovint es poden combinar, augmentant el grau de raresa de l'element considerat:

  1. Elements de distribució àmplia i rars arreu: Necessiten un territori ampli per viure normalment, la qual cosa comporta un nombre reduït d'individus a tot arreu. Exemple: els carnívors i alguns rapinyaires.
  2. Elements endèmics o de distribució restringida: Només es troben en un lloc determinat.
  3. Elements disjunts: Es troben separats de l'àrea de distribució principal de l'espècie i poden diferir genèticament de la població principal.
  4. Elements perifèrics: Es troben en el límit de l'àrea de distribució geogràfica pròpia. Els processos que afecten les poblacions disjuntes i perifèriques redueixen la diversitat genètica i l'especiació. Exemple: el faig als Ports.
  5. Elements en regressió: Elements que perden efectius i esdevenen rars.

Raresa Abiòtica

La raresa abiòtica es refereix a l'avaluació de la raresa del medi físic: formes de relleu, roques i sòls.

Vulnerabilitat i Risc d'Extinció

Com més rara esdevingui una espècie, població o comunitat, i com més restringida sigui la seva distribució, més vulnerable serà, en general, a les pertorbacions (naturals o antròpiques), i més alt serà, per tant, el seu risc d'extinció. De la mateixa manera, més justificats estaran els mitjans o els esforços esmerçats per protegir-la o recuperar-la.

La raresa es refereix a qualsevol tàxon: subespècies, ecotips o races domesticades.

Espècies Amenaçades: Concepte i Criteris

Les espècies amenaçades són aquelles que, a curt o llarg termini, presenten risc d'extinció. El concepte d'amenaça està associat al criteri de fragilitat.

Característiques de les Espècies Amenaçades

  • Són susceptibles a la pertorbació, normalment d'origen antròpic, equivalent a una alta vulnerabilitat i sensibilitat ambiental.
  • La fragilitat augmenta quan l'element a avaluar és rar, o quan té una baixa capacitat d'adaptació i recuperació.
  • No tots els tàxons amenaçats han de ser fràgils, ni tots els fràgils estan amenaçats, però són més susceptibles.

Determinació de la Fragilitat i Viabilitat

Per determinar la fragilitat d'una espècie, població, comunitat o sistema, normalment s'utilitza el concepte de viabilitat.

  • Els indicadors més utilitzats per als organismes vius són els conceptes ecològics de poblacions mínimes viables i d'hàbitats mínimament viables.
  • Com més per sota de la població viable estigui una espècie, més fràgil serà.

Categories Quantificables de Fragilitat

  • En perill o crítiques: 50% de probabilitat d'extinció en 5 anys o en 2 generacions, segons el que sigui més llarg.
  • Amenaçades: 20% de probabilitat d'extinció en 20 anys o en 10 generacions, segons el que sigui més llarg.
  • Vulnerables: 10% de probabilitat d'extinció en 100 anys.

Categories UICN de Grau d'Amenaça

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) estableix les següents categories:

  • Extingit (EX)
  • Extingit en estat silvestre (EW)
  • En perill crític (CR)
  • En perill (EN)
  • Vulnerable (VU)
  • Quasi amenaçat (NT)

Criteris Demogràfics per Catalogar un Tàxon

Existeixen criteris demogràfics per catalogar un tàxon. Aquests criteris es basen en tenir dades sobre alguns d'aquests llindars:

  • Mida de la població: obtinguda a partir de censos.
  • Taxes de declivi: actuals o projectades, de mida poblacional, àrea de distribució, ocupació o hàbitat. Obtingudes a partir de seguiment a llarg termini (almenys 10 anys).
  • Àrea de distribució/ocupació: juntament amb el nombre de poblacions, la mida de la més gran, l'evidència del declivi i la fluctuació poblacional. Obtinguda a partir de prospecció sistemàtica d'àrees de distribució (Atles).
  • Risc d'extinció: en termes quantitatius en un determinat termini de temps o nombre de generacions.
  • Combinació de dades: Mida de la població, juntament amb la taxa quantificada del declivi, l'evidència qualitativa del declivi i l'estructura metapoblacional.

Entradas relacionadas: