L'Espill de Jaume Roig: poema moral i còmic del segle XV

L'Espill: l'Espill, de Jaume Roig

Va néixer a València al començament del segle XV, en el si d'una família burgesa. Com a metge, va assistir diversos membres de la noblesa com Maria de Castella, dona d'Alfons el Magnànim, o les monges de la Trinitat. Va morir l'any 1478.

L'Espill és un llarg poema format per 16.247 versos, cadascun dels quals és tetrasil·làbic. Pertany a una llarga tradició de debats intel·lectuals al voltant de les virtuts i els defectes de les dones, que trobem en fragments de Lo somni i el Tirant, per exemple.

Encara que aquests debats són propis d'una mentalitat misògina, el que importava era l'enginy literari, la capacitat d'argumentar amb els recursos de l'idioma. Vol ser un reflex d'un model de comportament, amb una clara intenció moral, que arreplega característiques del sermó medieval i que es fonamenta en referències a autoritats de la cultura clàssica.

És una obra amb una càrrega còmica, fins i tot satírica, que l'enllaça amb obres d'autors clàssics i medievals. S'estructura en un prefaci i quatre parts:

1. En el prefaci pren la paraula un personatge inventat, que es dirigeix al seu nebot, Baltasar Bou, per a contar-li la seua vida i com l'han tractat de malament les dones.
2. El llibre I ens conta la joventut del protagonista, que després de ser expulsat de casa per sa mare, fa un viatge d'anada i tornada a la ciutat de València, durant el qual passarà per Catalunya i arribarà a París.
3. El llibre II ens conta els matrimonis del protagonista amb diferents dones, que sempre acaben malament, a més de diversos viatges per Castella, Aragó i Navarra.
4. El llibre III representa un gir en la narració, perquè se centra en la descripció d'un somni en què el protagonista rep la visita del savi Salomó a partir de la qual decideix canviar de conducta i dedicar-se a la meditació.
5. En el llibre IV el protagonista desperta del somni i es convenç del canvi de vida que ha encetat. Per això comença un viatge que el portarà a les cartoixes de Vall de Crist o Portaceli, i els monestirs de Vallbona de les Monges, Santes Creus, Poblet o Benifassà.