Espina bífida i paràlisi cerebral: definició, classificació i tractament

Espina bífida

Definició: És una malformació congènita del tub neural que es caracteritza per un o diversos arcs vertebrals posteriors que no s'han tancat correctament durant el primer mes de gestació, de manera que la medul·la queda en aquest lloc sense protecció i exposada a l'exterior.

Classificació

• Espina bífida oculta: obertura en una o més vèrtebres de la columna espinal, sense dany aparent a la medul·la espinal. Sol produir-se en la part inferior de la columna, sent el cas més lleu i sense símptomes.
• Meningocele: Els meninges (o cobertura protectiva que envolta la medul·la esp.) han sortit a través d'una obertura en les vèrtebres en un sac anomenat 'meningocele'. Habitualment no existeixen problemes funcionals però és necessària la cirurgia en néixer.
• Mielomeningocele: lesió protuberant i rugosa que sobresurt a través de l'obertura de les vèrtebres. Aquesta lesió està formada per medul·la espinal defectuosa.

Lesions medul·lars

Conseqüències d'aquestes lesions medul·lars:

• Incontinència urinària o intestinal
• Disfunció sexual masculina (rarament la femenina està afectada)
• Problemes de circulació sanguínia (úlceres, tromboflebitis...)
• Problemes de transpiració
• Problemes digestius

Símptomes de la lesió medul·lar

1. Paràlisi i falta de sensibilitat motora en les cames (paraplègics) i en braços i cames (tetraplegies).
2. Impossibilitat de notar les pressions de la part afectada. Falta de sensibilitat.
3. Espasmes musculars en les extremitats paralitzades en relació amb el nivell i extensió de la lesió medul·lar.
4. Reg sanguini més sota malnutrició pell major risc de formació de ferides si no es canvia de posició.

Paràlisi cerebral

Definició:
Conjunt de desordres cerebrals que afecta el moviment, la coordinació i el to muscular, de caràcter persistent però invariable, secundari a una agressió no progressiva en un cervell immadur.
La PC no permet o dificulta els missatge enviats pel cervell cap els músculs, dificultant el moviment.
Té una incidència d’un 2% dels nens nascuts vius.

Classificació

• En funció de l’etapa en que s’ha produït l’agressió: prenatal (causes genètiques, infeccions intrauterines, efecte drogues o alcohol, diabetis materna, perinatal (patiment fetal durant el part amb apòxia o falta d’irrigació sanguínia), postnatal (meningitis, intoxicacions, traumatismes craneoencefàlics).
• Segons la zona corporal afectada: hemiplegia, diplegia, tetraplegia, monoplegia, triplegia.
• Segons el tipus d’alteració del control del moviment.

Teràpia i tractament

S‘ha de fer globalment, tenint en compte el problema motriu i les dificultats associades.
La intervenció s’ha de fer des del moment de l’aparició de la lesió i adaptar-se a cada etapa de l’evolució del nen fins l’edat adulta:
Estimulació del desenvolupament psicomotor normal
Informació, conscienciació i recolzament dels pares
Adaptació d’aparells, cadires de rodes