L'esquizofrènia: símptomes, evolució i tractament
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,26 KB
L'esquizofrènia
L'esquizofrènia es caracteritza per una pèrdua del judici de la realitat i una desorganització generalitzada de la personalitat. És una malaltia mental greu. Pot arribar a malmetre el funcionament individual i social de les persones ja que entre 1/4 i 1/3 dels malalts té una evolució que genera seqüeles i que bona part dels pacients necessiten rehabilitació psicosocial en les habilitats necessàries per a una convivencia normalitzada.
Presentació i evolució
L'esquizofrènia es presenta de diferents maneres, la majoria de vegades apareixent al final de l'adolescència. Afecta per igual a homes i dones i està present en totes les cultures i condicions. El seu inici pot ser lent i insidiós, havent canvis en la persona, habitualment retraïment, retirada progressiva de les activitats o bé pot ser ràpid i brusc.
Símptomes principals
La seva característica principal és l'aparició d'idees delirants (idees que no corresponen amb la realitat però que el malalt hi creu totalment i són irrebatibles) i al·lucinacions (percepció sensitiva distorsionada, per exemple, sentir veus, veure coses, etc). També pot haver-hi desorganització del pensament i inhibició física, a més d'angoixa.
Tipus de esquizofrènia
- Paranoide: les idees delirants són de contingut persecutori principalment. Les al·lucions són generalment auditives.
- Desorganitzada: predominen les alteracions de l'estat d'ànim i la manca d'empatia.
- Catatònica: amb predomini dels símptomes físics de rigidesa o hiperactivitat.
- Indiferenciada: quan es presenten diferents símptomes tot i que cap és predominant.
- Residual: els símptomes són molt atenuats, propis de la cronicitat.
Habitualment evoluciona a "brots" i pot tenir tendència a la cronicitat. Pot estar acompanyat d'un deteriorament progressiu, per la qual cosa són importants els controls i les mesures rehabilitadores.
En altres ocasions l'evolució és continua i pot tendir a una inhibició progressiva amb deteriorament. També hi ha ocasions en què l'evolució és ben favorable i després d'un episodi la malaltia remet deixant o no seqüeles.